Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "xalest" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomell, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • nc  Thymus webbianus Rouy
  • nc  Thymus baeticus Boiss. ex Lacaita var. ling.
  • nc  Thymus hirtus auct. valent. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
farigola farigola

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomell, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • nc  Thymus webbianus Rouy
  • nc  Thymus baeticus Boiss. ex Lacaita var. ling.
  • nc  Thymus hirtus auct. valent. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
foie-gras calent amb vinagreta de codony foie-gras calent amb vinagreta de codony

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  foie-gras calent amb vinagreta de codony
  • es  foie gras caliente a la vinagreta de membrillo
  • fr  foie gras chaud à la vinagrette de coings
  • it  foie gras caldo con vinaigrette alla mela cotogna
  • en  warm foie gras with quince vinaigrette
  • de  heißes Foie Gras mit Quittenvinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

forn d'aire calent forn d'aire calent

<Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  forn d'aire calent, n m
  • es  horno por aire caliente
  • fr  four à air chaud
  • en  hot air oven
  • en  hot-air oven
  • en  rack rotating oven

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare, n m
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarot, n m alt. sin.
  • ca  malesa de les faves, n f alt. sin.
  • ca  orobanque fètid, n m alt. sin.
  • ca  parot, n m alt. sin.
  • ca  malea de les faves, n f var. ling.
  • ca  orobanca fètida, n f var. ling.
  • nc  Orobanche foetida Poir.

<Botànica > orobancàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare, n m
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarot, n m alt. sin.
  • ca  malesa de les faves, n f alt. sin.
  • ca  orobanque fètid, n m alt. sin.
  • ca  parot, n m alt. sin.
  • ca  malea de les faves, n f var. ling.
  • ca  orobanca fètida, n f var. ling.
  • nc  Orobanche foetida Poir.

<Botànica > orobancàcies>

fuga de talent femení fuga de talent femení

<Treball>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les dones en el món laboral [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/285>

  • ca  fuga de talent femení, n f
  • es  fuga de talento femenino, n f
  • fr  tuyau percé, n m
  • en  leaking pipe, n
  • en  leaky pipeline, n

<Treball > Dones>

Definición
Abandonament gradual de la formació acadèmica o la carrera professional per part de les dones a causa de la manca d'autoconfiança, la tradició masculina en determinats camps, la dificultat de conciliació de la vida laboral i familiar o determinades exigències associades als llocs de treball amb responsabilitat.
fuga de talent femení fuga de talent femení

<Economia. Empresa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les dones en el món laboral [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/285>

  • ca  fuga de talent femení, n f
  • es  fuga de talento femenino, n f
  • fr  tuyau percé, n m
  • en  leaking pipe, n
  • en  leaky pipeline, n

<Treball > Dones>

Definición
Abandonament gradual de la formació acadèmica o la carrera professional per part de les dones a causa de la manca d'autoconfiança, la tradició masculina en determinats camps, la dificultat de conciliació de la vida laboral i familiar o determinades exigències associades als llocs de treball amb responsabilitat.
galeat -ada galeat -ada

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  galeat -ada, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definición
En forma d'elm, proveït (un nadó, per exemple) de gàlea.
gal·lès | gal·lesa gal·lès | gal·lesa

<Geografia > Geografia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  gal·lès | gal·lesa, n m, f
  • es  galés | galesa, n m, f
  • fr  Gallois | Galloise, n m, f
  • it  gallese, n m, f
  • en  Welsh, n

<Geografia > Geografia humana>

Definición
Habitant de la nació britànica del País de Gal·les.