Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "xalest" dentro de todas las áreas temáticas

generador d'aire calent generador d'aire calent

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  generador d'aire calent, n m
  • es  generador de aire caliente
  • fr  générateur d'air chaud
  • it  generatore di aria calda
  • en  fan heater
  • en  heater blower unit
  • de  Warmlufterzeuger
  • de  Warmluftgenerator

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Aparell que insufla aire calent al gra o al farratge per eliminar-ne la humitat excessiva i conservar-loen bones condicions.
gestió del talent gestió del talent

<Treball > Recursos humans>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  gestió del talent, n f
  • es  gestión del talento, n f
  • fr  management des talents, n m
  • en  talent management, n

<Recursos humans>

Definición
Implementació d'estratègies integrades per a augmentar la productivitat en el centre de treball elaborant procediments millorats per a l'atracció, el desenvolupament, el manteniment i l'aprofitament de les persones que presentin habilitats i aptituds especials per a satisfer les necessitats actuals i futures de l'organització.
guixó groc guixó groc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixó groc, n m
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Gren. subsp. occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Breistr.
  • nc  Lathyrus occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Fritsch sin. compl.
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) subsp. grandifolius (Boiss. ex Fritsch) Gruber var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

guixó groc guixó groc

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixó groc, n m
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) Gren. subsp. occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Breistr.
  • nc  Lathyrus occidentalis (Fisch. et C.A. Mey.) Fritsch sin. compl.
  • nc  Lathyrus laevigatus (Waldst. et Kit.) subsp. grandifolius (Boiss. ex Fritsch) Gruber var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herba de puces herba de puces

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de puces, n f
  • ca  plantatge arenari, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  saragotona, n f var. ling.
  • nc  Plantago scabra Moench
  • nc  Plantago arenaria Waldst. et Kit. var. ling.
  • nc  Plantago indica L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

herba de puces herba de puces

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de puces, n f
  • ca  plantatge arenari, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  saragotona, n f var. ling.
  • nc  Plantago scabra Moench
  • nc  Plantago arenaria Waldst. et Kit. var. ling.
  • nc  Plantago indica L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

hora límit d'entrada hora límit d'entrada

<Lleure > Turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hora límit d'entrada, n f
  • es  hora límite de entrada
  • fr  heure limite d'inscription
  • en  cut-off hour
  • en  latest check-in time
  • de  späteste Ankunftszeit

<Lleure > Turisme>

Definición
Hora fins a la qual un establiment d'allotjament manté una reserva el dia en què s'ha de fer efectiva.
hora límit d'entrada hora límit d'entrada

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  hora límit d'entrada, n f
  • es  hora límite de entrada, n f
  • fr  heure limite d'inscription, n f
  • en  cut-off hour, n
  • en  latest check-in time, n
  • de  späteste Ankunftszeit, n f

<Turisme > Allotjament>

Definición
Hora fins a la qual un establiment hoteler manté una reserva el dia en què s'ha de fer efectiva.

Nota

  • Després d'aquesta hora, l'establiment pot posar a la venda la plaça reservada.
hora límit de facturació hora límit de facturació

<Transports > Transport aeri>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hora límit de facturació, n f
  • es  hora límite de presentación
  • fr  heure limite d'enregistrement
  • en  close-out time
  • en  latest check-in time
  • de  späteste Check-in-Zeit

<Transports > Transport aeri>

Definición
Moment previ a la sortida d'un vol en què una companyia aèria posa fi a la facturació corresponent.
hora límit de facturació hora límit de facturació

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  hora límit de facturació, n f
  • es  hora límite de presentación, n f
  • fr  heure limite d'enregistrement, n f
  • en  close-out time, n
  • en  latest check-in time, n
  • de  späteste Check-in-Zeit, n f

<Turisme > Transports>

Definición
Moment previ a la sortida d'un vol en què la companyia aèria posa fi a la facturació corresponent.