Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "zoologia" dentro de todas las áreas temáticas

etologia etologia

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  etologia, n f
  • es  etología
  • en  ethology

<Gestió ambiental > Conceptes generals>

Definición
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l'hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
etologia etologia

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  etologia, n f
  • es  etología, n f
  • fr  éthologie, n f
  • en  ethology, n

<Perspectiva sociològica > Disciplines afins>

Definición
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l'hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
fonologia fonologia

<Ciències socials > Antropologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fonologia, n f
  • ca  fonemàtica, n f sin. compl.
  • es  fonemática
  • es  fonología
  • en  phonemics
  • en  phonology

<Antropologia>

Definición
Branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües.
fonologia fonologia

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fonologia, n f
  • ca  fonemàtica, n f sin. compl.
  • es  fonemática
  • es  fonología
  • fr  phonématique
  • fr  phonologie
  • en  phonemics
  • en  phonology

<Lingüística>

Definición
Branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües.

Nota

  • Terme encunyat per Hjelmslev.
fonologia fonologia

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149379_37211_mestre_indd.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fonologia, n f
  • es  fonología, n f
  • en  phonology, n

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

fonologia fonologia

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fonologia, n f
  • es  fonología, n f
  • fr  phonologie, n f
  • en  phonology, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

fonologia fonologia

<Otorrinolaringologia>, <Disciplines de suport>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fonologia, n f

<Otorrinolaringologia>, <Disciplines de suport>

Definición
Part de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons.
fonologia fonologia

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  fonologia, n f
  • ca  fonemàtica, n f sin. compl.
  • ca  fonèmica, n f sin. compl.
  • es  fonemática
  • es  fonémica
  • es  fonología
  • fr  phonématique
  • fr  phonémique
  • fr  phonologie
  • en  phonematics
  • en  phonemics
  • en  phonology

<Lingüística>

Definición
Disciplina lingüística, fundada per Nikolai S. Trubetskoi i Roman Jakobson, que estudia els sons del llenguatge des d'una perspectiva funcional.

Nota

  • D'acord amb els principis de la fonologia, els sons estan organitzats en sistemes de contrast que poden ser analitzats, bàsicament, com a fonemes i com a trets distintius. Dins de la fonologia es distingeixen dues grans branques, la fonologia segmental, o fonemàtica, i la fonologia autosegmental, o prosòdia. Unes altres branques d'aquesta disciplina són la fonologia sincrònica, la fonologia diacrònica o històrica, la fonologia general, la fonologia comparada. En la terminologia del descriptivisme nord-americà la fonologia també s'anomena fonèmica.
fonologia fonologia

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  fonologia, n f
  • es  fonología
  • fr  phonologie
  • en  phonology

<Lingüística>

Definición
Teoria o model d'anàlisi del sistema de sons del llenguatge humà per mitjà d'un metallenguatge específic.

Nota

  • Des d'aquesta perspectiva, es parla, per exemple, de fonologia estructural, fonologia de dependències, fonologia autosegmental, etc.
fonologia autosegmental fonologia autosegmental

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  fonologia autosegmental, n f
  • es  fonología autosegmental
  • fr  phonologie autosegmentale
  • en  autosegmental phonology

<Lingüística>

Definición
Model generativista d'anàlisi fonològica desenvolupat a la fi de la dècada dels setanta que parteix dels principis de la fonologia no lineal i postula que els trets fonològics poden assignar-se a unitats majors que el segment.

Nota

  • En aquest model les representacions fonològiques consten de grades paral·leles de segments. Els segments s'ordenen linealment en cada grada i es relacionen amb els de les grades adjacents mitjançant línies d'associació que assenyalen simultaneïtat. Aquest tipus d'aproximació fonològica resulta especialment productiva per a analitzar fenòmens com ara l'accent, el to o l'harmonia vocàlica.