Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari d'homeopatia

Xavier Cabré

Presentación
principi de la similitud principi de la similitud

  • ca  principi de la similitud, n m
  • es  ley de los semejantes
  • es  principio de la similitud
  • fr  loi de la similitude
  • fr  loi des semblables
  • fr  principe de la similitude
  • en  law of similars
  • en  principle of similarity
  • en  simile principle
  • en  similia principle

Definición
Principi fonamental de l'homeopatia segons el qual per assolir una guarició eficaç cal que hi hagi una relació de semblança entre els símptomes produïts experimentalment per un medicament i els símptomes que presenta el pacient.

Nota

  • Hipòcrates va ser el precursor d'aquest principi i el va expressar amb la locució llatina similia similibus curantur («els similars es curen amb els similars»). En homeopatia aquest principi se sol expressar amb la locució llatinasimilia similibus curentur («deixeu que els similars es curin amb els similars»).
principi del remei únic principi del remei únic

  • ca  principi del remei únic, n m
  • es  principio del remedio único
  • fr  principe du remède unique
  • en  law of single remedy
  • en  principle of the single remedy

Definición
Principi de l'homeopatia segons el qual en cada prescripció cal administrar solament un remei sense combinar-lo amb d'altres.

Nota

  • Es desconeixen els efectes experimentals de prendre més d'un medicament a la vegada. Ni el complexisme ni el pluralisme segueixen el principi del remei únic.
  • ca  força vital, n f
  • ca  energia vital, n f sin. compl.
  • ca  principi vital, n m sin. compl.
  • es  energía vital
  • es  fuerza vital
  • es  principio vital
  • fr  énergie vitale
  • fr  force vitale
  • fr  principe vital
  • en  dynamics
  • en  life force
  • en  vital force
  • en  vital principle

Definición
Energia subjacent dels organismes vius que infon, preserva i dirigeix la vida i que actua com a element integrador de totes les funcions vitals.

Nota

  • 1. Durant una malaltia, la força vital està alterada i l'acció d'un medicament ben indicat ajuda a restablir-ne l'equilibri i com a conseqüència a millorar la salut.

    2. El concepte equivaldria aproximadament al Chi, de la medicina xinesa, o al Prana, de l'aiurveda.
  • ca  miasma psòric, n m
  • ca  psora, n f
  • es  miasma psórico
  • es  psora
  • fr  miasme psorique
  • fr  psore
  • en  psora
  • en  psoric miasm

Definición
Miasma crònic, originat per transmissió hereditària o per una infecció amb tropisme dèrmic, que se sol manifestar per l'aparició de lesions sarnoses i eczematoses a la pell acompanyades de pruïja, que poden evolucionar i afectar òrgans interns.
  • ca  psora latent, n f
  • es  psora latente
  • fr  psore latente
  • en  latent psora

Definición
Miasma psòric que es troba en estat de repòs sense donar manifestacions patològiques pròpies d'una malaltia definida.

Nota

  • Es detecta per la manifestació d'una sèrie de símptomes que no es poden relacionar amb cap malaltia establerta, per reaccions inflamatòries en zones externes del cos i per canvis tissulars primaris, com ara sequedat de la pell i les mucoses, congestió o canvis de coloració.
  • ca  punt de Weihe, n m
  • es  punto de Weihe
  • fr  point de Weihe
  • en  Weihe point

Definición
Punt dolorós a la superfície corporal, que s'observa per mitjà de la pressió amb la punta dels dits, corresponent, sol o en combinació amb altres punts, a un medicament homeopàtic específic i utilitzat com a mètode exploratori per a permetre diferenciar i confirmar la diagnosi d'un medicament.

Nota

  • 1. La sensibilitat significativa a la pressió d'un o més punts respecte a la resta és un signe d'alt valor, que completa la globalitat de símptomes obtinguda per l'anamnesi i l'exploració del pacient.

    2. Se n'ha establert la topografia, mitjançant punts simples i combinats d'uns 350 medicaments homeopàtics, els quals han estat observats clínicament i, en alguns casos, també a partir d'una experimentació patogenètica.

    3. Sistema diagnòstic desenvolupat per A. Weihe, a partir de la tècnica d'exploració clínica altament desenvolupada de l'escola de J. G. Rademacher, metge alemany seguidor de Paracels.

    4. Weihe va comprovar que tots els pacients que es guarien amb Cheledonium, per exemple, havien presentat, prèviament a la seva administració, un mateix punt dolorós a la pressió, a la cara inferior de l'hipocondri de l'àrea epigàstrica dreta, que deixava de ser-ho amb la guarició. Era el punt de Weihe corresponent a Cheledonium.