Back to top
radioopac -a radioopac -a

Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries

  • ca  radioopac -a, adj
  • ca  radiodens -a, adj sin. compl.
  • es  radiodenso
  • es  radioopaco
  • es  radiopaco
  • fr  radio-opaque
  • it  radioopaco
  • it  radiopaco
  • en  radiopaque

Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries

Definición
Dit del material o substància que no permet el pas dels raigs X ni dels raigs gamma.
radioprotecció radioprotecció

Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries

  • ca  protecció radiològica, n f
  • ca  radioprotecció, n f
  • es  protección radiológica
  • es  radioprotección
  • fr  radioprotection
  • it  protezione radiologica
  • it  radioprotezione
  • en  radiation protection
  • en  radioprotection

Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries

Definición
Conjunt de mesures, mètodes i dispositius que s'empren per protegir les persones i el medi ambient de les radiacions nocives per a les cèl·lules vives.
radioresistència radioresistència

Tractament > Radioteràpia

  • ca  radioresistència, n f
  • es  radiorresistencia
  • fr  radiorésistance
  • it  radioresistenza
  • en  radiation resistance
  • en  radioresistance

Tractament > Radioteràpia

Definición
Reducció progressiva de la sensibilitat de les cèl·lules o dels teixits a les radiacions.

Nota

  • La radioresistència pot ésser deguda a una exposició repetida i espaiada a les radiacions.
radiosensibilitat radiosensibilitat

Tractament > Radioteràpia

  • ca  radiosensibilitat, n f
  • es  radiosensibilidad
  • fr  radiosensibilité
  • it  radiosensibilità
  • en  radiosensitivity

Tractament > Radioteràpia

Definición
Sensibilitat de les cèl·lules i dels teixits a l'acció de les radiacions.

Nota

  • La radiosensibilitat elevada augmenta l'eficàcia de la radioteràpia.
radiosensibilitzador radiosensibilitzador

Tractament > Radioteràpia

  • ca  radiosensibilitzador, n m
  • es  radiosensibilizador
  • fr  radiosensibilisateur
  • en  radiosensitizer

Tractament > Radioteràpia

Definición
Agent que fa augmentar la radiosensibilitat de les cèl·lules tumorals i l'eficàcia de la radioteràpia.

Nota

  • Els radiosensibilitzadors poden ser substàncies, com ara el 5-fluorouracil, o processos, com ara la hipertèrmia.
radioteràpia radioteràpia

Tractament > Radioteràpia

  • ca  radioteràpia, n f
  • es  radioterapia
  • fr  radiothérapie
  • it  radioterapia
  • en  radiation therapy
  • en  radiotherapy

Tractament > Radioteràpia

Definición
Tractament amb radiacions ionitzants que actuen sobre determinades cèl·lules patològiques amb un perjudici tolerable dels teixits orgànics.

Nota

  • Actualment, el principal ús de la radioteràpia és el tractament de neoplàsies.
radioteràpia externa radioteràpia externa

Tractament > Radioteràpia

  • ca  radioteràpia externa, n f
  • ca  teleteràpia, n f
  • es  radioterapia externa
  • es  teleterapia
  • fr  radiothérapie externe
  • fr  téléthérapie
  • it  radioterapia esterna
  • it  teleterapia
  • en  external beam radiotherapy
  • en  external radiation therapy
  • en  teletherapy

Tractament > Radioteràpia

Definición
Radioteràpia en què la font de radiacions ionitzants és fora del cos del pacient i a una distància de la pell determinada.

Nota

  • La radioteràpia externa per al tractament de càncer de mama es pot fer per mitjà d'accelerador lineal, de betatró o de bomba de cobalt.
radioteràpia interna radioteràpia interna

Tractament > Radioteràpia

  • ca  braquiteràpia, n f
  • ca  radioteràpia interna, n f
  • es  braquiterapia
  • es  radioterapia interna
  • fr  curiethérapie
  • it  brachiterapia
  • en  brachytherapy
  • en  internal radiation therapy

Tractament > Radioteràpia

Definición
Tècnica de radioteràpia en què es col·loca un isòtop radioactiu com a font emissora de radiacions ionitzants prop de la lesió tumoral per a aconseguir una dosi alta de radiació en una zona molt localitzada i precisa, sense afectació significativa de les estructures circumdants.

Nota

  • La braquiteràpia pot ser d'aplicació externa (braquiteràpia superficial), dins una cavitat (braquiteràpia intracavitària), dins el lumern (braquiteràpia endoluminal) o dins mateix d'un òrgan o teixit (braquiteràpia intersticial). Es fa servir per a tractar el càncer de cèrvix, de pròstata, de mama o de pell, ja sigui com a teràpia única o en combinació amb altres teràpies (cirurgia, radioteràpia externa i quimioteràpia).
radioteràpia intersticial radioteràpia intersticial

Tractament > Radioteràpia

  • ca  braquiteràpia intersticial, n f
  • ca  radioteràpia intersticial, n f
  • es  braquiterapia intersticial
  • es  radioterapia intersticial
  • fr  curiethérapie interstitielle
  • fr  radiothérapie interstitielle
  • it  brachiterapia interstiziale
  • it  radioterapia interstiziale
  • en  interstitial brachytherapy
  • en  interstitial radiation therapy
  • en  interstitial radiotherapy

Tractament > Radioteràpia

Definición
Braquiteràpia en què es col·loca un implant radioactiu directament a l'interior del tumor.
radioteràpia intraoperatòria radioteràpia intraoperatòria

Tractament > Radioteràpia

  • ca  radioteràpia intraoperatòria, n f
  • ca  IORT, n f sigla
  • ca  RIO, n f sigla
  • es  radioterapia intraoperatoria
  • es  IORT sigla
  • es  RIO sigla
  • fr  radiothérapie intraopératoire
  • fr  IORT sigla
  • it  radioterapia intraoperatoria
  • it  IORT sigla
  • en  intraoperative radiation therapy
  • en  IORT sigla

Tractament > Radioteràpia

Definición
Radioteràpia dirigida directament a la localització d'un tumor durant la cirurgia.

Nota

  • La radioteràpia intraoperatòria es fa immediatament després de l'exèresi del tumor i abans de la sutura, amb l'objectiu d'esterilitzar els possibles focus microscòpics romanents o el tractament d'estructures esvaïdes que no s'han pogut extirpar.