Back to top
  • ca  calma, n f
  • ca  calma blanca, n f sin. compl.
  • ca  calma podrida, n f sin. compl.
  • ca  calma xitxa, n f sin. compl.

Definición
Vent que bufa amb força 0 segons l'escala Beaufort, és a dir, amb una velocitat de menys d'un nus.
  • ca  calma, n f
  • ca  calma blanca, n f sin. compl.
  • ca  calma podrida, n f sin. compl.
  • ca  calma xitxa, n f sin. compl.

Definición
Manca absoluta de vent i completa tranquil·litat de la mar.
  • ca  calma, n f
  • ca  calma blanca, n f sin. compl.
  • ca  calma podrida, n f sin. compl.
  • ca  calma xitxa, n f sin. compl.

Definición
Vent que bufa amb força 0 segons l'escala Beaufort, és a dir, amb una velocitat de menys d'un nus.
  • ca  calma, n f
  • ca  calma blanca, n f sin. compl.
  • ca  calma podrida, n f sin. compl.
  • ca  calma xitxa, n f sin. compl.

Definición
Manca absoluta de vent i completa tranquil·litat de la mar.
  • ca  minves de gener, n f pl
  • ca  calmes de gener, n f pl sin. compl.

Definición
Descens del nivell del mar que s'esdevé al mes de gener, generalment coincidint amb un temps anticiclònic.
  • ca  calmòries, n f pl

Definición
Conjunt de dies de calma.
  • ca  camell, n m
  • ca  arca, n f sin. compl.

Definición
Artefacte format per elements flotants, caps, aparells, etc., usat per alçar els vaixells per tal de disminuir-ne el calat i així poder-los fer passar per llocs de poca profunditat, com la desembocadura dels rius.
  • ca  camell, n m
  • ca  arca, n f sin. compl.

Definición
Combinació de sacs de sorra o dipòsits d'aigua que duen algunes embarcacions com a llast.
  • ca  cameta, n f

Definición
Pal bifurcat, que es munta a l'aleta, en el cap superior, que serveix per aguantar l'antena.
  • ca  campana, n f

Definición
Instrument de percussió, de metall, en forma de vas rodó, d'amplària creixent devers la boca, que va suspès boca avall i sona quan les parets són percudides per un badall a l'interior, i que és emprat en els vaixells per fer senyals acústics.