Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de llengües del món

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  bitare
  • ca  njwande sin. compl.
  • ca  yukutare sin. compl.
  • de  Bitare
  • de  Njwande sin. compl.
  • de  Yukutare sin. compl.
  • en  Bitare
  • en  Njwande sin. compl.
  • en  Yukutare sin. compl.
  • es  bitare
  • es  njwande sin. compl.
  • es  yukutare sin. compl.
  • eu  bitare
  • eu  njwande sin. compl.
  • eu  yukutare sin. compl.
  • fr  bitare
  • fr  njwande sin. compl.
  • fr  yukutare sin. compl.
  • gl  bitare
  • gl  njwande sin. compl.
  • gl  yukutare sin. compl.
  • it  bitare
  • it  njwande sin. compl.
  • it  yukutare sin. compl.
  • nl  Bitare
  • nl  Njwande sin. compl.
  • nl  Yukutare sin. compl.
  • pt  bitare
  • pt  njwande sin. compl.
  • pt  yukutare sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definición
El bitare és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Les dades sobre el nombre de parlants són molt divergents, especialment pel que fa a Nigèria: des dels 46.000 fins als 114.000. Al Camerun, totes les xifres se situen al voltant dels 6.000 parlants.

El grup tivoide, al qual pertany el bitare, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el bitare formaria part de la branca nord; les altres branques són el tivoide central, l'esimbi i l'ugare. El bitare és força proper a l'abo'o, una llengua de la mateixa branca parlada a Nigèria.
  • ca  blaan
  • ca  bilaan sin. compl.
  • ar  بلانية
  • cy  Blaan
  • cy  Bilaan sin. compl.
  • de  Blaan
  • de  Bilaan sin. compl.
  • en  Blaan
  • en  Bilaan sin. compl.
  • es  bilano
  • es  bilaan sin. compl.
  • eu  blaanera
  • eu  bilaan sin. compl.
  • eu  blaan sin. compl.
  • fr  blaan
  • fr  bilaan sin. compl.
  • gl  blaan
  • gl  bilaan sin. compl.
  • gn  vlaan
  • gn  vilaan sin. compl.
  • it  blaan
  • it  bilaan sin. compl.
  • pt  blaan
  • pt  bilaan sin. compl.
  • zh  布拉安语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines

Definición
El terme blaan fa referència a un dels grups indígenes del sud de Mindanao, on també viuen els tboli, els bagobo i els tiruray.

El territori tradicional dels blaan se situa a les muntanyes que hi ha darrere la costa occidental del golf de Davao. Recentment, s'han establert a les zones costeneres.

Podem distingir diversos subgrups blaan: 1) tagalagad, 2) tagcogon, 3) buluan, 4) biraan, 5) vilanes i 6) balud. La llengua blaan és lingüísticament propera al tboli, parlat a la zona occidental de Cotabato del sud.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els blaan s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups tiruray, tboli, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
  • ca  garifuna
  • ca  black carib sin. compl.
  • ca  caribe isleño sin. compl.
  • ca  garífuna sin. compl.
  • ca  iñeri sin. compl.
  • cod  garífuna
  • cod  karaphuna (a Dominica)
  • de  Garifuna
  • de  Black Carib sin. compl.
  • de  Caribe sin. compl.
  • en  Garifuna
  • en  Black Carib sin. compl.
  • en  Garífuna sin. compl.
  • en  Iñeri sin. compl.
  • es  garifuna
  • es  black Carib sin. compl.
  • es  caribe isleño sin. compl.
  • es  garífuna sin. compl.
  • es  iñeri sin. compl.
  • eu  garifuna
  • eu  black Carib sin. compl.
  • eu  caribe isleño sin. compl.
  • eu  garífuna sin. compl.
  • eu  iñeri sin. compl.
  • fr  garifuna
  • fr  black Carib sin. compl.
  • fr  karipoun noir sin. compl.
  • gl  garifuna
  • gl  black Carib sin. compl.
  • gl  caribe isleño sin. compl.
  • gl  garífuna sin. compl.
  • gl  iñeri sin. compl.
  • it  garifuna
  • it  black Carib sin. compl.
  • it  caribe isolano sin. compl.
  • it  garífuna sin. compl.
  • it  iñeri sin. compl.
  • nl  Garifuna
  • nl  Black Carib sin. compl.
  • pt  garifuna
  • pt  black Carib sin. compl.
  • pt  caribe isleño sin. compl.
  • pt  garífuna sin. compl.
  • pt  iñeri sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures

Definición
El garifuna és parlat a la costa atlàntica de l'Amèrica Central, a Hondures, Guatemala i Belize. Hi ha una comunitat immigrada a Nicaragua d'unes 1.500 persones, però ja no s'hi parla garifuna. S'havia parlat a Dominica, però es va extingir cap al 1920. També hi ha població garifuna establerta a Mèxic i els Estats Units. El nom que dona la comunitat a la seva llengua és garífuna (karaphuna a Dominica); aquest terme podria derivar d'una forma protocarib karipona, 'indi'. El terme garinagu designa els parlants de la llengua.

Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.

Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.

Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.

La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.

Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.

Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.

El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
  • ca  blackfoot
  • ca  blackfeet sin. compl.
  • ca  blackfoot ritwan sin. compl.
  • ca  piegan sin. compl.
  • ca  pikanii sin. compl.
  • ca  siksika sin. compl.
  • cy  Blackfoot
  • cy  Blackfeet sin. compl.
  • cy  Blackfoot ritwan sin. compl.
  • cy  Piegan sin. compl.
  • cy  Pikanii sin. compl.
  • cy  Siksika sin. compl.
  • de  Blackfoot
  • de  Blackfeet sin. compl.
  • de  Blackfoot Ritwan sin. compl.
  • de  Blood sin. compl.
  • de  Piegan sin. compl.
  • de  Pikanii sin. compl.
  • de  Siksika sin. compl.
  • en  Blackfoot
  • en  Blackfeet sin. compl.
  • en  Piegan sin. compl.
  • en  Pikanii sin. compl.
  • en  Siksika sin. compl.
  • es  piesnegros
  • es  blackfeet sin. compl.
  • es  blackfoot sin. compl.
  • es  blackfoot ritwan sin. compl.
  • es  piegan sin. compl.
  • es  pikanii sin. compl.
  • es  siksika sin. compl.
  • eu  blackfootera
  • eu  blackfeet sin. compl.
  • eu  blackfoot sin. compl.
  • eu  blackfoot ritwan sin. compl.
  • eu  piegan sin. compl.
  • eu  pikanii sin. compl.
  • eu  siksika sin. compl.
  • fr  pied-noir
  • fr  blackfeet sin. compl.
  • fr  blackfoot sin. compl.
  • fr  blackfoot ritwan sin. compl.
  • fr  peigan sin. compl.
  • fr  pikanii sin. compl.
  • fr  siksika sin. compl.
  • gl  blackfoot
  • gl  blackfeet sin. compl.
  • gl  blackfoot ritwan sin. compl.
  • gl  piegan sin. compl.
  • gl  pikanii sin. compl.
  • gl  siksika sin. compl.
  • gn  vlackfoot
  • gn  piegan sin. compl.
  • gn  pikanii sin. compl.
  • gn  siksika sin. compl.
  • gn  vlackfeet sin. compl.
  • gn  vlackfoot ritwan sin. compl.
  • it  blackfoot
  • it  blackfeet sin. compl.
  • it  blackfoot ritwan sin. compl.
  • it  lingua dei piedi neri sin. compl.
  • it  piegan sin. compl.
  • it  pikanii sin. compl.
  • it  siksiká sin. compl.
  • pt  blackfoot
  • pt  blackfeet sin. compl.
  • pt  blackfoot ritwan sin. compl.
  • pt  piegan sin. compl.
  • pt  pikanii sin. compl.
  • pt  siksika sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

El blackfoot està integrat per dos dialectes principals: el pikanii (a Montana i a Alberta) i el siksika (a Alberta).

Es calcula que a la reserva Blackfeet de Montana, als Estats Units, ja no hi resten més d'un centenar de parlants de blackfoot. A les ubicacions canadenques, només part de la població (uns 8.000 dels 14.000 integrants del grup ètnic) parla la llengua, però encara es transmet als infants, per la qual cosa es considera una llengua viable almenys durant unes dècades. Tots els blackfoots parlen anglès i, en algunes zones, han adoptat el cree.

Les diferències generacionals en la llengua parlada són força marcades, fins al punt que la parla dels grans i la dels joves reben noms diferents: blackfoot antic i nou blackfoot.

Es fan intents de revitalització de la llengua que consisteixen, sobretot, a ensenyar-la a les escoles de la comunitat.
  • ca  blackfoot
  • ca  blackfeet sin. compl.
  • ca  blackfoot ritwan sin. compl.
  • ca  piegan sin. compl.
  • ca  pikanii sin. compl.
  • ca  siksika sin. compl.
  • cy  Blackfoot
  • cy  Blackfeet sin. compl.
  • cy  Blackfoot ritwan sin. compl.
  • cy  Piegan sin. compl.
  • cy  Pikanii sin. compl.
  • cy  Siksika sin. compl.
  • de  Blackfoot
  • de  Blackfeet sin. compl.
  • de  Blackfoot Ritwan sin. compl.
  • de  Blood sin. compl.
  • de  Piegan sin. compl.
  • de  Pikanii sin. compl.
  • de  Siksika sin. compl.
  • en  Blackfoot
  • en  Blackfeet sin. compl.
  • en  Piegan sin. compl.
  • en  Pikanii sin. compl.
  • en  Siksika sin. compl.
  • es  piesnegros
  • es  blackfeet sin. compl.
  • es  blackfoot sin. compl.
  • es  blackfoot ritwan sin. compl.
  • es  piegan sin. compl.
  • es  pikanii sin. compl.
  • es  siksika sin. compl.
  • eu  blackfootera
  • eu  blackfeet sin. compl.
  • eu  blackfoot sin. compl.
  • eu  blackfoot ritwan sin. compl.
  • eu  piegan sin. compl.
  • eu  pikanii sin. compl.
  • eu  siksika sin. compl.
  • fr  pied-noir
  • fr  blackfeet sin. compl.
  • fr  blackfoot sin. compl.
  • fr  blackfoot ritwan sin. compl.
  • fr  peigan sin. compl.
  • fr  pikanii sin. compl.
  • fr  siksika sin. compl.
  • gl  blackfoot
  • gl  blackfeet sin. compl.
  • gl  blackfoot ritwan sin. compl.
  • gl  piegan sin. compl.
  • gl  pikanii sin. compl.
  • gl  siksika sin. compl.
  • gn  vlackfoot
  • gn  piegan sin. compl.
  • gn  pikanii sin. compl.
  • gn  siksika sin. compl.
  • gn  vlackfeet sin. compl.
  • gn  vlackfoot ritwan sin. compl.
  • it  blackfoot
  • it  blackfeet sin. compl.
  • it  blackfoot ritwan sin. compl.
  • it  lingua dei piedi neri sin. compl.
  • it  piegan sin. compl.
  • it  pikanii sin. compl.
  • it  siksiká sin. compl.
  • pt  blackfoot
  • pt  blackfeet sin. compl.
  • pt  blackfoot ritwan sin. compl.
  • pt  piegan sin. compl.
  • pt  pikanii sin. compl.
  • pt  siksika sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

El blackfoot està integrat per dos dialectes principals: el pikanii (a Montana i a Alberta) i el siksika (a Alberta).

Es calcula que a la reserva Blackfeet de Montana, als Estats Units, ja no hi resten més d'un centenar de parlants de blackfoot. A les ubicacions canadenques, només part de la població (uns 8.000 dels 14.000 integrants del grup ètnic) parla la llengua, però encara es transmet als infants, per la qual cosa es considera una llengua viable almenys durant unes dècades. Tots els blackfoots parlen anglès i, en algunes zones, han adoptat el cree.

Les diferències generacionals en la llengua parlada són força marcades, fins al punt que la parla dels grans i la dels joves reben noms diferents: blackfoot antic i nou blackfoot.

Es fan intents de revitalització de la llengua que consisteixen, sobretot, a ensenyar-la a les escoles de la comunitat.
  • ca  blackfoot
  • ca  blackfeet sin. compl.
  • ca  blackfoot ritwan sin. compl.
  • ca  piegan sin. compl.
  • ca  pikanii sin. compl.
  • ca  siksika sin. compl.
  • cy  Blackfoot
  • cy  Blackfeet sin. compl.
  • cy  Blackfoot ritwan sin. compl.
  • cy  Piegan sin. compl.
  • cy  Pikanii sin. compl.
  • cy  Siksika sin. compl.
  • de  Blackfoot
  • de  Blackfeet sin. compl.
  • de  Blackfoot Ritwan sin. compl.
  • de  Blood sin. compl.
  • de  Piegan sin. compl.
  • de  Pikanii sin. compl.
  • de  Siksika sin. compl.
  • en  Blackfoot
  • en  Blackfeet sin. compl.
  • en  Piegan sin. compl.
  • en  Pikanii sin. compl.
  • en  Siksika sin. compl.
  • es  piesnegros
  • es  blackfeet sin. compl.
  • es  blackfoot sin. compl.
  • es  blackfoot ritwan sin. compl.
  • es  piegan sin. compl.
  • es  pikanii sin. compl.
  • es  siksika sin. compl.
  • eu  blackfootera
  • eu  blackfeet sin. compl.
  • eu  blackfoot sin. compl.
  • eu  blackfoot ritwan sin. compl.
  • eu  piegan sin. compl.
  • eu  pikanii sin. compl.
  • eu  siksika sin. compl.
  • fr  pied-noir
  • fr  blackfeet sin. compl.
  • fr  blackfoot sin. compl.
  • fr  blackfoot ritwan sin. compl.
  • fr  peigan sin. compl.
  • fr  pikanii sin. compl.
  • fr  siksika sin. compl.
  • gl  blackfoot
  • gl  blackfeet sin. compl.
  • gl  blackfoot ritwan sin. compl.
  • gl  piegan sin. compl.
  • gl  pikanii sin. compl.
  • gl  siksika sin. compl.
  • gn  vlackfoot
  • gn  piegan sin. compl.
  • gn  pikanii sin. compl.
  • gn  siksika sin. compl.
  • gn  vlackfeet sin. compl.
  • gn  vlackfoot ritwan sin. compl.
  • it  blackfoot
  • it  blackfeet sin. compl.
  • it  blackfoot ritwan sin. compl.
  • it  lingua dei piedi neri sin. compl.
  • it  piegan sin. compl.
  • it  pikanii sin. compl.
  • it  siksiká sin. compl.
  • pt  blackfoot
  • pt  blackfeet sin. compl.
  • pt  blackfoot ritwan sin. compl.
  • pt  piegan sin. compl.
  • pt  pikanii sin. compl.
  • pt  siksika sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

El blackfoot està integrat per dos dialectes principals: el pikanii (a Montana i a Alberta) i el siksika (a Alberta).

Es calcula que a la reserva Blackfeet de Montana, als Estats Units, ja no hi resten més d'un centenar de parlants de blackfoot. A les ubicacions canadenques, només part de la població (uns 8.000 dels 14.000 integrants del grup ètnic) parla la llengua, però encara es transmet als infants, per la qual cosa es considera una llengua viable almenys durant unes dècades. Tots els blackfoots parlen anglès i, en algunes zones, han adoptat el cree.

Les diferències generacionals en la llengua parlada són força marcades, fins al punt que la parla dels grans i la dels joves reben noms diferents: blackfoot antic i nou blackfoot.

Es fan intents de revitalització de la llengua que consisteixen, sobretot, a ensenyar-la a les escoles de la comunitat.
  • ca  balante
  • ca  balanda sin. compl.
  • ca  balant sin. compl.
  • ca  balanta sin. compl.
  • ca  ballante sin. compl.
  • ca  belante sin. compl.
  • ca  blante sin. compl.
  • ca  brase sin. compl.
  • ca  brassa sin. compl.
  • ca  bulanda sin. compl.
  • ar  بالانتي
  • cy  Balante
  • cy  Balanda sin. compl.
  • cy  Balant sin. compl.
  • cy  Balanta sin. compl.
  • cy  Ballante sin. compl.
  • cy  Belante sin. compl.
  • cy  Blante sin. compl.
  • cy  Brase sin. compl.
  • cy  Brassa sin. compl.
  • cy  Bulanda sin. compl.
  • de  Balante
  • de  Balanda sin. compl.
  • de  Balant sin. compl.
  • de  Balanta sin. compl.
  • de  Ballante sin. compl.
  • de  Belante sin. compl.
  • de  Blante sin. compl.
  • de  Brase sin. compl.
  • de  Brassa sin. compl.
  • de  Bulanda sin. compl.
  • en  Balanta
  • en  Alante sin. compl.
  • en  Balanda sin. compl.
  • en  Balant sin. compl.
  • en  Balante sin. compl.
  • en  Ballante sin. compl.
  • en  Belante sin. compl.
  • en  Brassa sin. compl.
  • en  Bulanda sin. compl.
  • en  Frase sin. compl.
  • es  balanta
  • es  balanda sin. compl.
  • es  balant sin. compl.
  • es  balante sin. compl.
  • es  ballante sin. compl.
  • es  belante sin. compl.
  • es  blante sin. compl.
  • es  brase sin. compl.
  • es  brassa sin. compl.
  • es  bulanda sin. compl.
  • eu  balantera
  • eu  balanda sin. compl.
  • eu  balant sin. compl.
  • eu  balanta sin. compl.
  • eu  ballante sin. compl.
  • eu  belante sin. compl.
  • eu  blante sin. compl.
  • eu  brase sin. compl.
  • eu  brassa sin. compl.
  • eu  bulanda sin. compl.
  • fr  balante
  • fr  balanda sin. compl.
  • fr  balant sin. compl.
  • fr  balanta sin. compl.
  • fr  ballante sin. compl.
  • fr  belante sin. compl.
  • fr  blante sin. compl.
  • fr  brase sin. compl.
  • fr  brassa sin. compl.
  • fr  bulanda sin. compl.
  • gl  balanta
  • gl  balanda sin. compl.
  • gl  balant sin. compl.
  • gl  ballante sin. compl.
  • gl  belante sin. compl.
  • gl  brante sin. compl.
  • gl  brase sin. compl.
  • gl  brassa sin. compl.
  • gl  bulanda sin. compl.
  • gn  valánta
  • gn  balánta sin. compl.
  • gn  valánda sin. compl.
  • gn  valánt sin. compl.
  • gn  vallánte sin. compl.
  • gn  velánte sin. compl.
  • gn  vlante sin. compl.
  • gn  vrase sin. compl.
  • gn  vrassa sin. compl.
  • gn  vulánda sin. compl.
  • it  balante
  • it  balanda sin. compl.
  • it  balant sin. compl.
  • it  balanta sin. compl.
  • it  ballante sin. compl.
  • it  belante sin. compl.
  • it  blante sin. compl.
  • it  brase sin. compl.
  • it  brassa sin. compl.
  • it  bulanda sin. compl.
  • ja  バランタ語
  • nl  Balante
  • nl  Balanda sin. compl.
  • nl  Balant sin. compl.
  • nl  Balanta sin. compl.
  • nl  Balante sin. compl.
  • nl  Ballante sin. compl.
  • nl  Blante sin. compl.
  • nl  Brase sin. compl.
  • nl  Brassa sin. compl.
  • nl  Bulanda sin. compl.
  • pt  balanta
  • pt  balanda sin. compl.
  • pt  balant sin. compl.
  • pt  balante sin. compl.
  • pt  ballante sin. compl.
  • pt  belante sin. compl.
  • pt  blante sin. compl.
  • pt  brase sin. compl.
  • pt  brassa sin. compl.
  • pt  bulanda sin. compl.
  • ru  Баланте
  • ru  Брасе sin. compl.
  • ru  Балант sin. compl.
  • ru  Бланте sin. compl.
  • ru  Брасса sin. compl.
  • ru  Баланта sin. compl.
  • ru  Баланда sin. compl.
  • ru  Беланте sin. compl.
  • ru  Буланда sin. compl.
  • ru  Балланте sin. compl.
  • zh  巴兰特语
  • zh  巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal

Definición
També hi ha comunitats de parlants de balante a Gàmbia.

El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.
  • ca  mambila
  • ca  bang sin. compl.
  • ca  bea sin. compl.
  • ca  ble sin. compl.
  • ca  juli sin. compl.
  • ca  lagubi sin. compl.
  • ca  mambere sin. compl.
  • ca  mambilla sin. compl.
  • ca  nor sin. compl.
  • ca  tagbo sin. compl.
  • ca  tongbo sin. compl.
  • ca  torbi sin. compl.
  • de  Mambila
  • de  Bang sin. compl.
  • de  Ble sin. compl.
  • de  Mambere sin. compl.
  • de  Mambilla sin. compl.
  • en  Mambila
  • en  Bang sin. compl.
  • en  Bea sin. compl.
  • en  Juli sin. compl.
  • en  lagubi sin. compl.
  • en  Mambila sin. compl.
  • en  Nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • es  mambila
  • es  bang sin. compl.
  • es  bea sin. compl.
  • es  juli sin. compl.
  • es  lagubi sin. compl.
  • es  mambila sin. compl.
  • es  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • eu  mambila
  • eu  bang sin. compl.
  • eu  bea sin. compl.
  • eu  juli sin. compl.
  • eu  lagubi sin. compl.
  • eu  mambila sin. compl.
  • eu  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • fr  mambila
  • fr  bang sin. compl.
  • fr  ble sin. compl.
  • fr  mambere sin. compl.
  • fr  mambilla sin. compl.
  • gl  mambila
  • gl  bang sin. compl.
  • gl  bea sin. compl.
  • gl  juli sin. compl.
  • gl  lagubi sin. compl.
  • gl  mambila sin. compl.
  • gl  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • it  mambila
  • it  bang sin. compl.
  • it  bea sin. compl.
  • it  juli sin. compl.
  • it  lagubi sin. compl.
  • it  mambila sin. compl.
  • it  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • nl  Mambila
  • nl  Bang sin. compl.
  • nl  Ble sin. compl.
  • nl  Mambere sin. compl.
  • nl  Mambilla sin. compl.
  • pt  mambila
  • pt  bang sin. compl.
  • pt  bea sin. compl.
  • pt  juli sin. compl.
  • pt  lagubi sin. compl.
  • pt  mambila sin. compl.
  • pt  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definición
El mambila és parlat a la zona de l'altiplà d'Adamawa i la plana de Tikar, al Camerun, i a l'altiplà de Mambila, a Nigèria. És la llengua amb més parlants del grup mambiloide, amb unes 110.000 persones. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.

El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.
  • ca  bocotà
  • ca  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • ca  bogotà sin. compl.
  • ca  bokotà sin. compl.
  • ca  buglere sin. compl.
  • ca  guaymí sabanero sin. compl.
  • ca  murire sin. compl.
  • ca  sabanero sin. compl.
  • cod  buglé
  • ar  بوكوتا
  • cy  Bocotá
  • cy  Bocotá de chiriquí sin. compl.
  • cy  Bogotá sin. compl.
  • cy  Bokotá sin. compl.
  • cy  Buglere sin. compl.
  • cy  Guaymí sabanero sin. compl.
  • cy  Murire sin. compl.
  • cy  Sabanero sin. compl.
  • de  Bocota
  • de  Bocota de Chiriquí sin. compl.
  • de  Bogota sin. compl.
  • de  Bokota sin. compl.
  • de  Buglere sin. compl.
  • de  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • de  Murire sin. compl.
  • en  Bocota
  • en  Bocota de Chiriqui sin. compl.
  • en  Bogota sin. compl.
  • en  Bokota sin. compl.
  • en  Buglere sin. compl.
  • en  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • en  Murire sin. compl.
  • en  Sabanero sin. compl.
  • en  Veraguas Sabanero sin. compl.
  • es  bocotá
  • es  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • es  bogiotá sin. compl.
  • es  bokotá sin. compl.
  • es  buglere sin. compl.
  • es  guaimí sabanero sin. compl.
  • es  murire sin. compl.
  • es  sabanero sin. compl.
  • eu  bocotera
  • eu  bogota sin. compl.
  • eu  bokota sin. compl.
  • eu  buglere sin. compl.
  • eu  buglerera sin. compl.
  • eu  chiriquiko bocotera sin. compl.
  • eu  murire sin. compl.
  • eu  sabanero sin. compl.
  • eu  sabanero guaymiera sin. compl.
  • fr  bogota
  • fr  bocota sin. compl.
  • fr  bocota de chiriqui sin. compl.
  • fr  bokota sin. compl.
  • fr  buglere sin. compl.
  • fr  guaimi sabanero sin. compl.
  • fr  murire sin. compl.
  • fr  sabanero sin. compl.
  • gn  vokota
  • gn  guaymi savanéro sin. compl.
  • gn  murire sin. compl.
  • gn  savanéro sin. compl.
  • gn  vogota sin. compl.
  • gn  vokota chiriki-gua sin. compl.
  • it  bocotà
  • it  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • it  bogotà sin. compl.
  • it  bokotà sin. compl.
  • it  buglere sin. compl.
  • it  guaymí sabanero sin. compl.
  • it  murire sin. compl.
  • it  sabanero sin. compl.
  • ja  ボコタ語
  • ja  ボゴタ語 sin. compl.
  • ja  ムリレ語 sin. compl.
  • ja  グアイミ・ サバネロ語 sin. compl.
  • ja  サバネロ語 sin. compl.
  • ja  ブグレレ語 sin. compl.
  • ja  チリｷのボコタ語 sin. compl.
  • nl  Bocotá
  • nl  Bocotá de Chiriquí sin. compl.
  • nl  Bogotá sin. compl.
  • nl  Bokotá sin. compl.
  • nl  Buglere sin. compl.
  • nl  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • nl  Murire sin. compl.
  • nl  Sabanero sin. compl.
  • pt  bocotá
  • pt  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • pt  bogotá sin. compl.
  • pt  bokotá sin. compl.
  • pt  buglere sin. compl.
  • pt  guaymí sabanero sin. compl.
  • pt  murire sin. compl.
  • pt  sabanero sin. compl.
  • ru  Бокота
  • ru  Бугле sin. compl.
  • ru  Богота sin. compl.
  • ru  Мурире sin. compl.
  • ru  Буглере sin. compl.
  • ru  Верагуас сабанеро sin. compl.
  • ru  Сабанеро sin. compl.
  • ru  Бокота-де-чирики sin. compl.
  • ru  Гуайми сабанерo sin. compl.
  • zh  波克塔语
  • zh  波克达语 sin. compl.
  • zh  波哥大语 sin. compl.
  • zh  穆利热语 sin. compl.
  • zh  布格勒热语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
  • zh  波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
  • scr  Alfabet de creació independent
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definición
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.

Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.

Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
  • ca  bocotà
  • ca  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • ca  bogotà sin. compl.
  • ca  bokotà sin. compl.
  • ca  buglere sin. compl.
  • ca  guaymí sabanero sin. compl.
  • ca  murire sin. compl.
  • ca  sabanero sin. compl.
  • cod  buglé
  • ar  بوكوتا
  • cy  Bocotá
  • cy  Bocotá de chiriquí sin. compl.
  • cy  Bogotá sin. compl.
  • cy  Bokotá sin. compl.
  • cy  Buglere sin. compl.
  • cy  Guaymí sabanero sin. compl.
  • cy  Murire sin. compl.
  • cy  Sabanero sin. compl.
  • de  Bocota
  • de  Bocota de Chiriquí sin. compl.
  • de  Bogota sin. compl.
  • de  Bokota sin. compl.
  • de  Buglere sin. compl.
  • de  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • de  Murire sin. compl.
  • en  Bocota
  • en  Bocota de Chiriqui sin. compl.
  • en  Bogota sin. compl.
  • en  Bokota sin. compl.
  • en  Buglere sin. compl.
  • en  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • en  Murire sin. compl.
  • en  Sabanero sin. compl.
  • en  Veraguas Sabanero sin. compl.
  • es  bocotá
  • es  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • es  bogiotá sin. compl.
  • es  bokotá sin. compl.
  • es  buglere sin. compl.
  • es  guaimí sabanero sin. compl.
  • es  murire sin. compl.
  • es  sabanero sin. compl.
  • eu  bocotera
  • eu  bogota sin. compl.
  • eu  bokota sin. compl.
  • eu  buglere sin. compl.
  • eu  buglerera sin. compl.
  • eu  chiriquiko bocotera sin. compl.
  • eu  murire sin. compl.
  • eu  sabanero sin. compl.
  • eu  sabanero guaymiera sin. compl.
  • fr  bogota
  • fr  bocota sin. compl.
  • fr  bocota de chiriqui sin. compl.
  • fr  bokota sin. compl.
  • fr  buglere sin. compl.
  • fr  guaimi sabanero sin. compl.
  • fr  murire sin. compl.
  • fr  sabanero sin. compl.
  • gn  vokota
  • gn  guaymi savanéro sin. compl.
  • gn  murire sin. compl.
  • gn  savanéro sin. compl.
  • gn  vogota sin. compl.
  • gn  vokota chiriki-gua sin. compl.
  • it  bocotà
  • it  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • it  bogotà sin. compl.
  • it  bokotà sin. compl.
  • it  buglere sin. compl.
  • it  guaymí sabanero sin. compl.
  • it  murire sin. compl.
  • it  sabanero sin. compl.
  • ja  ボコタ語
  • ja  ボゴタ語 sin. compl.
  • ja  ムリレ語 sin. compl.
  • ja  グアイミ・ サバネロ語 sin. compl.
  • ja  サバネロ語 sin. compl.
  • ja  ブグレレ語 sin. compl.
  • ja  チリｷのボコタ語 sin. compl.
  • nl  Bocotá
  • nl  Bocotá de Chiriquí sin. compl.
  • nl  Bogotá sin. compl.
  • nl  Bokotá sin. compl.
  • nl  Buglere sin. compl.
  • nl  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • nl  Murire sin. compl.
  • nl  Sabanero sin. compl.
  • pt  bocotá
  • pt  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • pt  bogotá sin. compl.
  • pt  bokotá sin. compl.
  • pt  buglere sin. compl.
  • pt  guaymí sabanero sin. compl.
  • pt  murire sin. compl.
  • pt  sabanero sin. compl.
  • ru  Бокота
  • ru  Бугле sin. compl.
  • ru  Богота sin. compl.
  • ru  Мурире sin. compl.
  • ru  Буглере sin. compl.
  • ru  Верагуас сабанеро sin. compl.
  • ru  Сабанеро sin. compl.
  • ru  Бокота-де-чирики sin. compl.
  • ru  Гуайми сабанерo sin. compl.
  • zh  波克塔语
  • zh  波克达语 sin. compl.
  • zh  波哥大语 sin. compl.
  • zh  穆利热语 sin. compl.
  • zh  布格勒热语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
  • zh  波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
  • scr  Alfabet de creació independent
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definición
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.

Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.

Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.