brong
brong
Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana
- ca abron
- ca bron sin. compl.
- ca brong sin. compl.
- ca doma sin. compl.
- ca gyaman sin. compl.
- cod abrón
- cod brong
- ar أبرون برونغ
- cy Abron
- cy Bron sin. compl.
- cy Brong sin. compl.
- cy Doma sin. compl.
- cy Gyaman sin. compl.
- de Abron
- de Bron sin. compl.
- de Brong sin. compl.
- de Doma sin. compl.
- de Gyaman sin. compl.
- en Abron
- en Bron sin. compl.
- en Brong sin. compl.
- en Doma sin. compl.
- en Gyaman sin. compl.
- es abrón brong
- es bron sin. compl.
- es brong sin. compl.
- es doma sin. compl.
- es gyaman sin. compl.
- eu abronera
- eu bron sin. compl.
- eu brong sin. compl.
- eu doma sin. compl.
- eu gyaman sin. compl.
- fr abron brong
- fr abron sin. compl.
- fr bron sin. compl.
- fr brong sin. compl.
- fr doma sin. compl.
- fr gyaman sin. compl.
- gl abron brong
- gl bron sin. compl.
- gl brong sin. compl.
- gl doma sin. compl.
- gl gyaman sin. compl.
- gn avron vrong
- gn brong sin. compl.
- gn doma sin. compl.
- gn gyaman sin. compl.
- gn vron sin. compl.
- it abron
- it bron sin. compl.
- it brong sin. compl.
- it doma sin. compl.
- it gyaman sin. compl.
- ja アブロン・ブロング語
- ja ドマ語 sin. compl.
- ja ブロン語 sin. compl.
- ja ギャマン語 sin. compl.
- ja ブロング語 sin. compl.
- nl Abron Brong
- nl Bron sin. compl.
- nl Brong sin. compl.
- nl Doma sin. compl.
- nl Gyaman sin. compl.
- pt abron brong
- pt bron sin. compl.
- pt brong sin. compl.
- pt doma sin. compl.
- pt gyaman sin. compl.
- ru Аброн
- ru Брон sin. compl.
- ru Дома sin. compl.
- ru Бронг sin. compl.
- ru Джаман sin. compl.
- zh 阿布隆·布隆格
- zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana
Definición
L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi.
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
brunca
brunca
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
- ca boruca
- ca borunca sin. compl.
- ca brunca sin. compl.
- ca bruncas sin. compl.
- ca brunka sin. compl.
- ca burunca sin. compl.
- cod brunkah ték
- ar البوروكية
- cy Boruca
- cy Borunca sin. compl.
- cy Brunca sin. compl.
- cy Bruncas sin. compl.
- cy Brunka sin. compl.
- cy Burunca sin. compl.
- de Boruca
- de Borunca sin. compl.
- de Brunca sin. compl.
- de Bruncas sin. compl.
- de Brunka sin. compl.
- de Burunca sin. compl.
- en Boruca
- en Borunca sin. compl.
- en Brunca sin. compl.
- en Brunka sin. compl.
- en Burunca sin. compl.
- es boruca
- es borunca sin. compl.
- es brunca sin. compl.
- es bruncas sin. compl.
- es brunka sin. compl.
- es burunca sin. compl.
- eu borukera
- eu borunca sin. compl.
- eu brunca sin. compl.
- eu bruncas sin. compl.
- eu brunka sin. compl.
- eu burunca sin. compl.
- fr boruca
- fr borunca sin. compl.
- fr brunca sin. compl.
- fr bruncas sin. compl.
- fr brunka sin. compl.
- fr burunca sin. compl.
- gn vorúka
- gn vorúnka sin. compl.
- gn vrunca sin. compl.
- gn vrunka sin. compl.
- gn vrunkas sin. compl.
- gn vurúnka sin. compl.
- it boruca
- it borunca sin. compl.
- it brunca sin. compl.
- it bruncas sin. compl.
- it brunka sin. compl.
- it burunca sin. compl.
- ja ボルカ語
- ja ブルンカ語 sin. compl.
- ja ボルンカ語 sin. compl.
- ja ブルンカス語 sin. compl.
- nl Boruca
- nl Borunca sin. compl.
- nl Brunca sin. compl.
- nl Bruncas sin. compl.
- nl Brunka sin. compl.
- nl Burunca sin. compl.
- pt boruca
- pt borunca sin. compl.
- pt brunca sin. compl.
- pt bruncas sin. compl.
- pt brunka sin. compl.
- pt burunca sin. compl.
- ru Борука
- ru Брунка sin. compl.
- ru Брункас sin. compl.
- ru Борунка sin. compl.
- ru Бурунка sin. compl.
- zh 博鲁卡语
- zh 布伦卡斯、博伦卡、布伦卡、布伦加 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
Definición
La llengua boruca va gaudir d'una relativa bona salut fins a mitjan segle XX, tot i que la comunitat ha estat bilingüe en espanyol des del període colonial. De fet, els boruca són coneguts per la seva aliança primerenca amb els espanyols en contra d'altres grups amerindis per aconseguir un millor tracte -els grups veïns els anomenen vividores. Si bé sembla que al segle XIX ja hi havia certa tendència a privilegiar l'ús de l'espanyol, fins ben entrat el segle XX hi havia alguns parlants monolingües.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
bruncas
bruncas
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
- ca boruca
- ca borunca sin. compl.
- ca brunca sin. compl.
- ca bruncas sin. compl.
- ca brunka sin. compl.
- ca burunca sin. compl.
- cod brunkah ték
- ar البوروكية
- cy Boruca
- cy Borunca sin. compl.
- cy Brunca sin. compl.
- cy Bruncas sin. compl.
- cy Brunka sin. compl.
- cy Burunca sin. compl.
- de Boruca
- de Borunca sin. compl.
- de Brunca sin. compl.
- de Bruncas sin. compl.
- de Brunka sin. compl.
- de Burunca sin. compl.
- en Boruca
- en Borunca sin. compl.
- en Brunca sin. compl.
- en Brunka sin. compl.
- en Burunca sin. compl.
- es boruca
- es borunca sin. compl.
- es brunca sin. compl.
- es bruncas sin. compl.
- es brunka sin. compl.
- es burunca sin. compl.
- eu borukera
- eu borunca sin. compl.
- eu brunca sin. compl.
- eu bruncas sin. compl.
- eu brunka sin. compl.
- eu burunca sin. compl.
- fr boruca
- fr borunca sin. compl.
- fr brunca sin. compl.
- fr bruncas sin. compl.
- fr brunka sin. compl.
- fr burunca sin. compl.
- gn vorúka
- gn vorúnka sin. compl.
- gn vrunca sin. compl.
- gn vrunka sin. compl.
- gn vrunkas sin. compl.
- gn vurúnka sin. compl.
- it boruca
- it borunca sin. compl.
- it brunca sin. compl.
- it bruncas sin. compl.
- it brunka sin. compl.
- it burunca sin. compl.
- ja ボルカ語
- ja ブルンカ語 sin. compl.
- ja ボルンカ語 sin. compl.
- ja ブルンカス語 sin. compl.
- nl Boruca
- nl Borunca sin. compl.
- nl Brunca sin. compl.
- nl Bruncas sin. compl.
- nl Brunka sin. compl.
- nl Burunca sin. compl.
- pt boruca
- pt borunca sin. compl.
- pt brunca sin. compl.
- pt bruncas sin. compl.
- pt brunka sin. compl.
- pt burunca sin. compl.
- ru Борука
- ru Брунка sin. compl.
- ru Брункас sin. compl.
- ru Борунка sin. compl.
- ru Бурунка sin. compl.
- zh 博鲁卡语
- zh 布伦卡斯、博伦卡、布伦卡、布伦加 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
Definición
La llengua boruca va gaudir d'una relativa bona salut fins a mitjan segle XX, tot i que la comunitat ha estat bilingüe en espanyol des del període colonial. De fet, els boruca són coneguts per la seva aliança primerenca amb els espanyols en contra d'altres grups amerindis per aconseguir un millor tracte -els grups veïns els anomenen vividores. Si bé sembla que al segle XIX ja hi havia certa tendència a privilegiar l'ús de l'espanyol, fins ben entrat el segle XX hi havia alguns parlants monolingües.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
brunka
brunka
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
- ca boruca
- ca borunca sin. compl.
- ca brunca sin. compl.
- ca bruncas sin. compl.
- ca brunka sin. compl.
- ca burunca sin. compl.
- cod brunkah ték
- ar البوروكية
- cy Boruca
- cy Borunca sin. compl.
- cy Brunca sin. compl.
- cy Bruncas sin. compl.
- cy Brunka sin. compl.
- cy Burunca sin. compl.
- de Boruca
- de Borunca sin. compl.
- de Brunca sin. compl.
- de Bruncas sin. compl.
- de Brunka sin. compl.
- de Burunca sin. compl.
- en Boruca
- en Borunca sin. compl.
- en Brunca sin. compl.
- en Brunka sin. compl.
- en Burunca sin. compl.
- es boruca
- es borunca sin. compl.
- es brunca sin. compl.
- es bruncas sin. compl.
- es brunka sin. compl.
- es burunca sin. compl.
- eu borukera
- eu borunca sin. compl.
- eu brunca sin. compl.
- eu bruncas sin. compl.
- eu brunka sin. compl.
- eu burunca sin. compl.
- fr boruca
- fr borunca sin. compl.
- fr brunca sin. compl.
- fr bruncas sin. compl.
- fr brunka sin. compl.
- fr burunca sin. compl.
- gn vorúka
- gn vorúnka sin. compl.
- gn vrunca sin. compl.
- gn vrunka sin. compl.
- gn vrunkas sin. compl.
- gn vurúnka sin. compl.
- it boruca
- it borunca sin. compl.
- it brunca sin. compl.
- it bruncas sin. compl.
- it brunka sin. compl.
- it burunca sin. compl.
- ja ボルカ語
- ja ブルンカ語 sin. compl.
- ja ボルンカ語 sin. compl.
- ja ブルンカス語 sin. compl.
- nl Boruca
- nl Borunca sin. compl.
- nl Brunca sin. compl.
- nl Bruncas sin. compl.
- nl Brunka sin. compl.
- nl Burunca sin. compl.
- pt boruca
- pt borunca sin. compl.
- pt brunca sin. compl.
- pt bruncas sin. compl.
- pt brunka sin. compl.
- pt burunca sin. compl.
- ru Борука
- ru Брунка sin. compl.
- ru Брункас sin. compl.
- ru Борунка sin. compl.
- ru Бурунка sin. compl.
- zh 博鲁卡语
- zh 布伦卡斯、博伦卡、布伦卡、布伦加 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
Definición
La llengua boruca va gaudir d'una relativa bona salut fins a mitjan segle XX, tot i que la comunitat ha estat bilingüe en espanyol des del període colonial. De fet, els boruca són coneguts per la seva aliança primerenca amb els espanyols en contra d'altres grups amerindis per aconseguir un millor tracte -els grups veïns els anomenen vividores. Si bé sembla que al segle XIX ja hi havia certa tendència a privilegiar l'ús de l'espanyol, fins ben entrat el segle XX hi havia alguns parlants monolingües.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
bu
bu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
- ca bu
- ca mundabli
- ca bu-za-ngem sin. compl.
- de Mundabli
- de Bu sin. compl.
- en Mundabli / bu
- en Bu-za-ngem sin. compl.
- es mundabli / bu
- es bu-za-ngem sin. compl.
- eu mundabli / bu
- eu bu-za-ngem sin. compl.
- fr mundabli
- fr bu sin. compl.
- gl mundabli / bu
- gl bu-za-ngem sin. compl.
- it mundabli / bu
- it bu-za-ngem sin. compl.
- nl Mundabli-Bu
- nl Bu sin. compl.
- nl Mundabli sin. compl.
- pt mundabli / bu
- pt bu-za-ngem sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
Definición
El mundabli / bu s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el missong (o abar) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
bu-za-ngem
bu-za-ngem
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
- ca bu
- ca mundabli
- ca bu-za-ngem sin. compl.
- de Mundabli
- de Bu sin. compl.
- en Mundabli / bu
- en Bu-za-ngem sin. compl.
- es mundabli / bu
- es bu-za-ngem sin. compl.
- eu mundabli / bu
- eu bu-za-ngem sin. compl.
- fr mundabli
- fr bu sin. compl.
- gl mundabli / bu
- gl bu-za-ngem sin. compl.
- it mundabli / bu
- it bu-za-ngem sin. compl.
- nl Mundabli-Bu
- nl Bu sin. compl.
- nl Mundabli sin. compl.
- pt mundabli / bu
- pt bu-za-ngem sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
Definición
El mundabli / bu s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el missong (o abar) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
bual
bual
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca buwal
- ca bual sin. compl.
- ca gadala sin. compl.
- de Buwal
- de Bual sin. compl.
- de Gadala sin. compl.
- de Ma Buwal sin. compl.
- en Buwal
- en Bual sin. compl.
- en Gadala sin. compl.
- es buwal
- es bual sin. compl.
- es gadala sin. compl.
- eu buwal
- eu bual sin. compl.
- eu gadala sin. compl.
- fr buwal
- fr bual sin. compl.
- fr gadala sin. compl.
- fr ma Buwal sin. compl.
- gl buwal
- gl bual sin. compl.
- gl gadala sin. compl.
- it buwal
- it bual sin. compl.
- it gadala sin. compl.
- nl Buwal
- nl Bual sin. compl.
- nl Gadala sin. compl.
- nl Ma Buwal sin. compl.
- pt buwal
- pt bual sin. compl.
- pt gadala sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i Camerun. Dins del grup txàdic central, el buwal és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el gavar.
Des del punt de vista geogràfic, els buwals són veïns dels mefeles (al nord i nord-oest), els gavars (a l'oest i el sud) i els fuls (a l'est).
La intel·ligibilitat entre els parlants de buwal i gavar és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent dels dos grups, i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El buwal és una llengua força homogènia, que presenta només petites variacions de pronunciació en les diferents localitats on es parla.
Els adults de la comunitat buwal solen saber ful, llengua autòctona dominant a la regió. D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès, tot i que les taxes d'escolarització són baixes.
Des del punt de vista geogràfic, els buwals són veïns dels mefeles (al nord i nord-oest), els gavars (a l'oest i el sud) i els fuls (a l'est).
La intel·ligibilitat entre els parlants de buwal i gavar és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent dels dos grups, i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El buwal és una llengua força homogènia, que presenta només petites variacions de pronunciació en les diferents localitats on es parla.
Els adults de la comunitat buwal solen saber ful, llengua autòctona dominant a la regió. D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès, tot i que les taxes d'escolarització són baixes.
bubi
bubi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bubi
- cod bosoboiso
- ar بوبية
- cy Bubi
- cy Bube sin. compl.
- de Bubi
- de Bobe sin. compl.
- de Boobe sin. compl.
- de Bube sin. compl.
- en Bubi
- en Bobe sin. compl.
- en Boobe sin. compl.
- en Bube sin. compl.
- es bubi
- es bube sin. compl.
- eu bubiera
- eu bube sin. compl.
- fr bubi
- fr bube sin. compl.
- gl bubi
- gl bube sin. compl.
- gn vuvi
- it bubi
- it bube sin. compl.
- ja ブビ語
- ja ブベ語、ブ-ベ語、ボベ語 sin. compl.
- nl Bubi
- nl Bube sin. compl.
- pt bubi
- pt bube sin. compl.
- ru Буби
- ru Бубе sin. compl.
- zh 布比语
- zh 布贝 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
Els bubis s'anomenen a si mateixos besoboiso, que vol dir 'gent de la terra que està entre els vius'.
Els bubis són el poble autòcton de l'illa de Bioko i fins fa molt poc n'han estat el grup majoritari. Segons les tradicions orals locals, s'hi van assentar fa uns 3.000 anys.
L'arribada dels colonitzadors portuguesos, al segle XVI, va causar estralls entre els bubis, a causa de les malalties importades. Durant l'època de la dominació espanyola, i especialment a la primeria del segle XIX, l'illa de Bioko va ser un punt clau en el comerç d'esclaus que anava del continent africà a les Amèriques.
D'ençà de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.
El bubi consta de tres dialectes principals: el septentrional, el sud-occidental i el sud-oriental.
Els bubis són el poble autòcton de l'illa de Bioko i fins fa molt poc n'han estat el grup majoritari. Segons les tradicions orals locals, s'hi van assentar fa uns 3.000 anys.
L'arribada dels colonitzadors portuguesos, al segle XVI, va causar estralls entre els bubis, a causa de les malalties importades. Durant l'època de la dominació espanyola, i especialment a la primeria del segle XIX, l'illa de Bioko va ser un punt clau en el comerç d'esclaus que anava del continent africà a les Amèriques.
D'ençà de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.
El bubi consta de tres dialectes principals: el septentrional, el sud-occidental i el sud-oriental.
bubure
bubure
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vute
- ca 'abotee sin. compl.
- ca 'abwetee sin. compl.
- ca baboute sin. compl.
- ca bamboute sin. compl.
- ca boute sin. compl.
- ca bubure sin. compl.
- ca bule sin. compl.
- ca bute sin. compl.
- ca foute sin. compl.
- ca luvure sin. compl.
- ca nbule sin. compl.
- ca pute sin. compl.
- ca voute sin. compl.
- ca voutere sin. compl.
- ca woute sin. compl.
- ca wute sin. compl.
- cod nyindi vute
- de Vute
- de Abotee sin. compl.
- de Baboute sin. compl.
- de Babute sin. compl.
- de Foute sin. compl.
- en Bule
- en Vute
- en Abotee sin. compl.
- en 'Abwetee sin. compl.
- en Baboute sin. compl.
- en Bamboute sin. compl.
- en Boute sin. compl.
- en Bubure sin. compl.
- en Bute sin. compl.
- en Foute sin. compl.
- en Luvure sin. compl.
- en Nbule sin. compl.
- en Pute sin. compl.
- en Voute sin. compl.
- en Voutere sin. compl.
- en Woute sin. compl.
- en Wute sin. compl.
- es vute
- es abotee sin. compl.
- es 'abwetee sin. compl.
- es baboute sin. compl.
- es bamboute sin. compl.
- es boute sin. compl.
- es bubure sin. compl.
- es bule sin. compl.
- es bute sin. compl.
- es foute sin. compl.
- es luvure sin. compl.
- es nbule sin. compl.
- es pute sin. compl.
- es voute sin. compl.
- es voutere sin. compl.
- es woute sin. compl.
- es wute sin. compl.
- eu vute
- eu abotee sin. compl.
- eu 'abwetee sin. compl.
- eu baboute sin. compl.
- eu bamboute sin. compl.
- eu boute sin. compl.
- eu bubure sin. compl.
- eu bule sin. compl.
- eu bute sin. compl.
- eu foute sin. compl.
- eu luvure sin. compl.
- eu nbule sin. compl.
- eu pute sin. compl.
- eu voute sin. compl.
- eu voutere sin. compl.
- eu woute sin. compl.
- eu wute sin. compl.
- fr vute
- fr 'abotee sin. compl.
- fr 'abwetee sin. compl.
- fr baboute sin. compl.
- fr bamboute sin. compl.
- fr boute sin. compl.
- fr bubure sin. compl.
- fr bule sin. compl.
- fr bute sin. compl.
- fr foute sin. compl.
- fr luvure sin. compl.
- fr nbule sin. compl.
- fr pute sin. compl.
- fr voute sin. compl.
- fr voutere sin. compl.
- fr woute sin. compl.
- fr wute sin. compl.
- gl vute
- gl abotee sin. compl.
- gl 'abwetee sin. compl.
- gl baboute sin. compl.
- gl bamboute sin. compl.
- gl boute sin. compl.
- gl bubure sin. compl.
- gl bule sin. compl.
- gl bute sin. compl.
- gl foute sin. compl.
- gl luvure sin. compl.
- gl nbule sin. compl.
- gl pute sin. compl.
- gl voute sin. compl.
- gl voutere sin. compl.
- gl woute sin. compl.
- gl wute sin. compl.
- it vute
- it abotee sin. compl.
- it 'abwetee sin. compl.
- it baboute sin. compl.
- it bamboute sin. compl.
- it boute sin. compl.
- it bubure sin. compl.
- it bule sin. compl.
- it bute sin. compl.
- it foute sin. compl.
- it luvure sin. compl.
- it nbule sin. compl.
- it pute sin. compl.
- it voute sin. compl.
- it voutere sin. compl.
- it woute sin. compl.
- it wute sin. compl.
- nl Vute
- nl Baboute sin. compl.
- nl Foute sin. compl.
- nl Voute sin. compl.
- nl Woute sin. compl.
- pt vute
- pt abotee sin. compl.
- pt 'abwetee sin. compl.
- pt baboute sin. compl.
- pt bamboute sin. compl.
- pt boute sin. compl.
- pt bubure sin. compl.
- pt bule sin. compl.
- pt bute sin. compl.
- pt foute sin. compl.
- pt luvure sin. compl.
- pt nbule sin. compl.
- pt pute sin. compl.
- pt voute sin. compl.
- pt voutere sin. compl.
- pt woute sin. compl.
- pt wute sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
budukh
budukh
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan
- ca budukh
- cod budano mez
- ar البودوخية
- cy Budukh
- de Buduchisch
- en Budukh
- es budukh
- eu budukhera
- fr boudoukh
- gn vuduk
- it budukh
- ja ブドゥフ語
- nl Budukh
- pt budukh
- ru Будухский язык
- ru Будугский sin. compl.
- tmh Tabuduxact
- zh 布杜克语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan
Definición
Els budukhs constitueixen un petit grup etnolingüístic originari de la zona muntanyosa del nord-est de l'Azerbaidjan. Viuen en una àrea força inaccessible del Caucas; alguns dels seus pobles es troben a una altitud de 2.000 metres i queden aïllats durant els mesos d'hivern de la resta del territori. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials estrets amb els lesguians i els àzeris.
El budukh té dues varietats principals, la parlada a Buduq i la parlada a Yergüç. És molt proper a la llengua krits i és segurament una de les llengües menys estudiades de la branca lesguiana. Com l'altra llengua lesguiana meridional (el krits), està molt influïda per l'àzeri.
El budukh no s'ha escrit mai. L'idioma es fa servir oralment en l'àmbit familiar. La major part dels seus parlants actuals són bilingües en àzeri, la llengua d'ensenyament, d'escriptura i de comunicació amb la resta de pobles de l'entorn, com ja ho era a l'època de la dominació soviètica. Només algunes persones d'edat molt avançada són monolingües en budukh.
La llengua perviu als pobles de muntanya, on encara es transmet de pares a fills. Als pobles de la plana, on molts budukhs van emigrar després de la Segona Guerra Mundial, predomina el bilingüisme i, encara que els adults conserven la llengua, no l'han transmesa als fills. A aquesta pèrdua hi ha contribuït que no s'ensenyi a l'escola (malgrat estar reconeguda legalment per les disposicions genèriques de l'Azerbaidjan sobre les seves minories nacionals i grups ètnics), perquè no s'ha fet cap esforç per desenvolupar un alfabet i manquen materials escrits per a facilitar-ne l'aprenentatge.
La disminució de la població que viu a les muntanyes, conjuntament amb l'emigració i el contacte amb altres grups lingüístics, fan molt difícil la supervivència de la llengua.
El budukh té dues varietats principals, la parlada a Buduq i la parlada a Yergüç. És molt proper a la llengua krits i és segurament una de les llengües menys estudiades de la branca lesguiana. Com l'altra llengua lesguiana meridional (el krits), està molt influïda per l'àzeri.
El budukh no s'ha escrit mai. L'idioma es fa servir oralment en l'àmbit familiar. La major part dels seus parlants actuals són bilingües en àzeri, la llengua d'ensenyament, d'escriptura i de comunicació amb la resta de pobles de l'entorn, com ja ho era a l'època de la dominació soviètica. Només algunes persones d'edat molt avançada són monolingües en budukh.
La llengua perviu als pobles de muntanya, on encara es transmet de pares a fills. Als pobles de la plana, on molts budukhs van emigrar després de la Segona Guerra Mundial, predomina el bilingüisme i, encara que els adults conserven la llengua, no l'han transmesa als fills. A aquesta pèrdua hi ha contribuït que no s'ensenyi a l'escola (malgrat estar reconeguda legalment per les disposicions genèriques de l'Azerbaidjan sobre les seves minories nacionals i grups ètnics), perquè no s'ha fet cap esforç per desenvolupar un alfabet i manquen materials escrits per a facilitar-ne l'aprenentatge.
La disminució de la població que viu a les muntanyes, conjuntament amb l'emigració i el contacte amb altres grups lingüístics, fan molt difícil la supervivència de la llengua.
