egun
egun
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo
- ca gun
- ca alada sin. compl.
- ca alada-gbe sin. compl.
- ca egun sin. compl.
- ca ge sin. compl.
- ca gu sin. compl.
- ca gugbe sin. compl.
- ca gun-alada sin. compl.
- ca gun-gbe sin. compl.
- ca mina sin. compl.
- ca seto-gbe sin. compl.
- ca toli-gbe sin. compl.
- ar غونية
- cy Gun
- cy Alada sin. compl.
- cy Alada-gbe sin. compl.
- cy Egun sin. compl.
- cy Ge sin. compl.
- cy Gu sin. compl.
- cy Gugbe sin. compl.
- cy Gun-alada sin. compl.
- cy Gun-gbe sin. compl.
- cy Mina sin. compl.
- cy Seto-gbe sin. compl.
- cy Toli-gbe sin. compl.
- de Gun
- de Alada sin. compl.
- de Alada-Gbe sin. compl.
- de Egun sin. compl.
- de Ge sin. compl.
- de Gu sin. compl.
- de Gugbe sin. compl.
- de Gun-Alada sin. compl.
- de Gun-Gbe sin. compl.
- de Mina sin. compl.
- de Seto-Gbe sin. compl.
- de Toli-Gbe sin. compl.
- en Gun
- en Alada sin. compl.
- en Alada-Gbe sin. compl.
- en Egun sin. compl.
- en Goun sin. compl.
- en Gu sin. compl.
- en Gugbe sin. compl.
- en Gun-Alada sin. compl.
- en Gun-Gbe sin. compl.
- en Seto-Gbe sin. compl.
- en Toli-Gbe sin. compl.
- es gun
- es alada sin. compl.
- es alada-gbe sin. compl.
- es egun sin. compl.
- es ge sin. compl.
- es gu sin. compl.
- es gugbe sin. compl.
- es gun-alada sin. compl.
- es gun-gbe sin. compl.
- es mina sin. compl.
- es seto-gbe sin. compl.
- es toli-gbe sin. compl.
- eu gun
- eu alada sin. compl.
- eu alada-gbe sin. compl.
- eu egun sin. compl.
- eu ge sin. compl.
- eu gu sin. compl.
- eu gugbe sin. compl.
- eu gun-alada sin. compl.
- eu gun-gbe sin. compl.
- eu mina sin. compl.
- eu seto-gbe sin. compl.
- eu toli-gbe sin. compl.
- fr gun
- fr alada sin. compl.
- fr alada-gbe sin. compl.
- fr egun sin. compl.
- fr ge sin. compl.
- fr gu sin. compl.
- fr gugbe sin. compl.
- fr gun-alada sin. compl.
- fr gun-gbe sin. compl.
- fr mina sin. compl.
- fr seto-gbe sin. compl.
- fr toli-gbe sin. compl.
- gl gun
- gl alada sin. compl.
- gl alada-gbe sin. compl.
- gl egun sin. compl.
- gl ge sin. compl.
- gl gu sin. compl.
- gl gugbe sin. compl.
- gl gun-alada sin. compl.
- gl gun-gbe sin. compl.
- gl mina sin. compl.
- gl seto-gbe sin. compl.
- gl toli-gbe sin. compl.
- gn gun
- gn alada sin. compl.
- gn alada-gbe sin. compl.
- gn egun sin. compl.
- gn ge sin. compl.
- gn gu sin. compl.
- gn gugbe sin. compl.
- gn gun-alada sin. compl.
- gn gun-gbe sin. compl.
- gn mina sin. compl.
- gn seto-gbe sin. compl.
- gn toli-gbe sin. compl.
- it gun
- it alada sin. compl.
- it alada-gbe sin. compl.
- it egun sin. compl.
- it ge sin. compl.
- it gu sin. compl.
- it gugbe sin. compl.
- it gun-alada sin. compl.
- it gun-gbe sin. compl.
- it mina sin. compl.
- it seto-gbe sin. compl.
- it toli-gbe sin. compl.
- ja グン語
- nl Gun
- nl Alada sin. compl.
- nl Alada-Gbe sin. compl.
- nl Egun sin. compl.
- nl Ge sin. compl.
- nl Gu sin. compl.
- nl Gugbe sin. compl.
- nl Gun-Alada sin. compl.
- nl Gun-Gbe sin. compl.
- nl Mina sin. compl.
- nl Seto-Gbe sin. compl.
- nl Toli-Gbe sin. compl.
- pt gun
- pt alada sin. compl.
- pt alada-gbe sin. compl.
- pt egun sin. compl.
- pt ge sin. compl.
- pt gu sin. compl.
- pt gugbe sin. compl.
- pt gun-alada sin. compl.
- pt gun-gbe sin. compl.
- pt mina sin. compl.
- pt seto-gbe sin. compl.
- pt toli-gbe sin. compl.
- ru Гун
- ru Ге sin. compl.
- ru Гу sin. compl.
- ru Мина sin. compl.
- ru Эгун sin. compl.
- ru Алада sin. compl.
- ru Гугбе sin. compl.
- ru Гун-гбе sin. compl.
- ru Сето-гбе sin. compl.
- ru Толи-гбе sin. compl.
- ru Алада-гбе sin. compl.
- ru Гун-алада sin. compl.
- zh 衮语
- zh 戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达－戈贝语、衮－阿拉达语、衮－戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托－戈贝语、托里－戈贝语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo
Definición
El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un contínuum lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.
Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
eibe
eibe
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Ghana, Àfrica > Togo
- ca ewe
- ca ebwe sin. compl.
- ca efe sin. compl.
- ca eibe sin. compl.
- ca eue sin. compl.
- ca eve sin. compl.
- ca gbe sin. compl.
- ca krepe sin. compl.
- ca krepi sin. compl.
- ca popo sin. compl.
- ca vhe sin. compl.
- cod ewegbe
- ar إيوي
- cy Ewe
- cy Ebwe sin. compl.
- cy Efe sin. compl.
- cy Eibe sin. compl.
- cy Eue sin. compl.
- cy Eve sin. compl.
- cy Gbe sin. compl.
- cy Krepe sin. compl.
- cy Krepi sin. compl.
- cy Popo sin. compl.
- cy Vhe sin. compl.
- de Ewe
- de Ebwe sin. compl.
- de Efe sin. compl.
- de Eibe sin. compl.
- de Eue sin. compl.
- de Eve sin. compl.
- de Gbe sin. compl.
- de Krebe sin. compl.
- de Krebi sin. compl.
- de Pope sin. compl.
- de Vhe sin. compl.
- en Ewe
- en Ebwe sin. compl.
- en Efe sin. compl.
- en Eibe sin. compl.
- en Eue sin. compl.
- en Eve sin. compl.
- en Éwé sin. compl.
- en Gbe sin. compl.
- en Krepe sin. compl.
- en Krepi sin. compl.
- en Popo sin. compl.
- en Vhe sin. compl.
- es ewe
- es ebwe sin. compl.
- es efe sin. compl.
- es eibe sin. compl.
- es eue sin. compl.
- es eve sin. compl.
- es gbe sin. compl.
- es krepe sin. compl.
- es krepi sin. compl.
- es popo sin. compl.
- es vhe sin. compl.
- eu eweera
- eu ebwe sin. compl.
- eu efe sin. compl.
- eu eibe sin. compl.
- eu eue sin. compl.
- eu eve sin. compl.
- eu gbe sin. compl.
- eu krepe sin. compl.
- eu krepi sin. compl.
- eu popo sin. compl.
- eu vhe sin. compl.
- fr ewe
- fr ebwe sin. compl.
- fr efe sin. compl.
- fr eibe sin. compl.
- fr eoué sin. compl.
- fr évé sin. compl.
- fr éwé sin. compl.
- fr gbe sin. compl.
- fr krepe sin. compl.
- fr krepi sin. compl.
- fr popo sin. compl.
- fr vhe sin. compl.
- gl ewe
- gl ebwe sin. compl.
- gl efe sin. compl.
- gl eibe sin. compl.
- gl eue sin. compl.
- gl eve sin. compl.
- gl gbe sin. compl.
- gl krepe sin. compl.
- gl krepi sin. compl.
- gl popo sin. compl.
- gl vhe sin. compl.
- gn ewe
- it ewe
- it ebwe sin. compl.
- it efe sin. compl.
- it eibe sin. compl.
- it eue sin. compl.
- it eve sin. compl.
- it gbe sin. compl.
- it krepe sin. compl.
- it krepi sin. compl.
- it popo sin. compl.
- it vhe sin. compl.
- ja エウェ語
- nl Ewe
- nl Ebwe sin. compl.
- nl Efe sin. compl.
- nl Eibe sin. compl.
- nl Eue sin. compl.
- nl Eve sin. compl.
- nl Gbe sin. compl.
- nl Krepe sin. compl.
- nl Krepi sin. compl.
- nl Popo sin. compl.
- nl Vhe sin. compl.
- pt ewe
- pt ebwe sin. compl.
- pt efe sin. compl.
- pt eibe sin. compl.
- pt eue sin. compl.
- pt eve sin. compl.
- pt gbe sin. compl.
- pt krepe sin. compl.
- pt krepi sin. compl.
- pt popo sin. compl.
- pt vhe sin. compl.
- ru Эве
- ru Гбе sin. compl.
- ru Эфе sin. compl.
- ru Попо sin. compl.
- ru Эбве sin. compl.
- ru Эйбе sin. compl.
- ru Крепе sin. compl.
- ru Крепи sin. compl.
- ru Эвегбе sin. compl.
- zh 埃维语
- zh 埃贝、埃博维、阿维、埃费、艾维、维赫、戈贝、克勒匹、克雷佩、波波 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Ghana, Àfrica > Togo
Definición
A més de parlar-se al seu territori propi, l'ewe és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a tota la regió de Ghana i Togo.
Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.
El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.
Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.
Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.
El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.
Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.
ekibena
ekibena
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bena
- ca chibena sin. compl.
- ca ekibena sin. compl.
- ca ikibena sin. compl.
- ca kibena sin. compl.
- de Bena
- de Ikibena sin. compl.
- de Kibena sin. compl.
- en Bena
- en Chibena sin. compl.
- en Ekibena sin. compl.
- en Ikibena sin. compl.
- en Kibena sin. compl.
- es bena
- es chibena sin. compl.
- es ekibena sin. compl.
- es ikibena sin. compl.
- es kibena sin. compl.
- eu bena
- eu chibena sin. compl.
- eu ekibena sin. compl.
- eu ikibena sin. compl.
- eu kibena sin. compl.
- fr bena
- fr chibena sin. compl.
- fr ekibena sin. compl.
- fr ikibena sin. compl.
- fr kibena sin. compl.
- gl bena
- gl chibena sin. compl.
- gl ekibena sin. compl.
- gl ikibena sin. compl.
- gl kibena sin. compl.
- it bena
- it chibena sin. compl.
- it ekibena sin. compl.
- it ikibena sin. compl.
- it kibena sin. compl.
- nl Bena
- nl Chibena sin. compl.
- nl Ekibena sin. compl.
- nl Ikibena sin. compl.
- nl Kibena sin. compl.
- pt bena
- pt chibena sin. compl.
- pt ekibena sin. compl.
- pt ikibena sin. compl.
- pt kibena sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els benes són un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània i viuen al districte de Njombe, a la Regió d'Iringa, a les Terres Altes del Sud.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
ekihaya
ekihaya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca haya
- ca ekihaya sin. compl.
- ca hikaya sin. compl.
- ca ruhaya sin. compl.
- ca ziba sin. compl.
- cod ekihaya
- cod kihaya
- cod ruhaya
- cod ziba
- ar هايا
- cy Haya
- cy Ekihaya sin. compl.
- cy Kihaya sin. compl.
- cy Ruhaya sin. compl.
- cy Ziba sin. compl.
- de Haya
- de Ekihaya sin. compl.
- de Kihaya sin. compl.
- de Ruhaya sin. compl.
- de Ziba sin. compl.
- en Haya
- en Ekihaya sin. compl.
- en Kihaya sin. compl.
- en Ruhaya sin. compl.
- en Ziba sin. compl.
- es haya
- es ekihaya sin. compl.
- es kihaya sin. compl.
- es ruhaya sin. compl.
- es ziba sin. compl.
- eu hayera
- eu ekihaya sin. compl.
- eu haya sin. compl.
- eu kihaya sin. compl.
- eu ruhaya sin. compl.
- eu ziba sin. compl.
- fr haya
- fr ekihaya sin. compl.
- fr kihaya sin. compl.
- fr ruhaya sin. compl.
- fr ziba sin. compl.
- gl haya
- gl ekihaya sin. compl.
- gl kihaya sin. compl.
- gl ruhaya sin. compl.
- gl ziba sin. compl.
- gn ája
- gn ekihaya sin. compl.
- gn kihaya sin. compl.
- gn ruhaya sin. compl.
- gn siva sin. compl.
- it haya
- it ekihaya sin. compl.
- it kihaya sin. compl.
- it ruhaya sin. compl.
- it ziba sin. compl.
- pt haya
- pt ekihaya sin. compl.
- pt kihaya sin. compl.
- pt ruhaya sin. compl.
- pt ziba sin. compl.
- tmh Tahayat
- tmh Ekihaya sin. compl.
- tmh kihaya sin. compl.
- tmh ruhaya sin. compl.
- tmh ziba sin. compl.
- zh 哈亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3,5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de haya tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels hayes, que han tingut una forta influència sobre els nyambos.
Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.
El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.
El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ekikerebe
ekikerebe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kerewe
- ca ekikerebe sin. compl.
- ca kakwere sin. compl.
- ca kerebe sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ar كيريوي
- cy Kerewe
- cy Ekikerebe sin. compl.
- cy Kakwere sin. compl.
- cy Kerebe sin. compl.
- cy Kwele sin. compl.
- cy Ng'were sin. compl.
- de Kerewe
- de Ekikerebe sin. compl.
- de Kakwere sin. compl.
- de Kerebe sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- de Ng'were sin. compl.
- en Kerewe
- en Ekikerebe sin. compl.
- en Kerebe sin. compl.
- en Kikerebe sin. compl.
- en Kikerewe sin. compl.
- es kerebe
- es ekikerebe sin. compl.
- es kakwere sin. compl.
- es kerewe sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'were sin. compl.
- eu kerewe
- eu ekikerebe sin. compl.
- eu kakwere sin. compl.
- eu kerebe sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'were sin. compl.
- fr kerewé
- fr ekikerebé sin. compl.
- fr kakweré sin. compl.
- fr kerebé sin. compl.
- fr kwelé sin. compl.
- fr ng'weré sin. compl.
- gl kerewe
- gl ekikerebe sin. compl.
- gl kakwere sin. compl.
- gl kerebe sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'were sin. compl.
- gn kereve
- gn ekikerebe sin. compl.
- gn kakwere sin. compl.
- gn kerebe sin. compl.
- gn kwele sin. compl.
- gn ng'were sin. compl.
- it kerewe
- it ekikerebe sin. compl.
- it kakwere sin. compl.
- it kerebe sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'were sin. compl.
- pt kerewe
- pt ekikerebe sin. compl.
- pt kakwere sin. compl.
- pt kerebe sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'were sin. compl.
- tmh Takiriwit
- tmh Ekikerebe sin. compl.
- tmh kakwere sin. compl.
- tmh kerebe sin. compl.
- tmh kwele sin. compl.
- tmh ng'were sin. compl.
- zh 科勒维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els kerewes són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Són propers als sukumes, culturalment i lingüísticament. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels kerewes, que han rebut una forta influència dels jites.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ekikinga
ekikinga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kinga
- ca ekikinga sin. compl.
- ca kikinga sin. compl.
- de Kinga
- de Ekikinga sin. compl.
- de Kikinga sin. compl.
- en Kinga
- en Ekkinga sin. compl.
- en Kikinga sin. compl.
- es kinga
- es ekkinga sin. compl.
- es kikinga sin. compl.
- eu kinga
- eu ekkinga sin. compl.
- eu kikinga sin. compl.
- fr kinga
- fr ekikinga sin. compl.
- fr kikinga sin. compl.
- gl kinga
- gl ekkinga sin. compl.
- gl kikinga sin. compl.
- it kinga
- it ekkinga sin. compl.
- it kikinga sin. compl.
- nl Kinga
- nl Ekikinga sin. compl.
- nl Kikinga sin. compl.
- pt kinga
- pt ekkinga sin. compl.
- pt kikinga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic kinga se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Els kingues representen aproximadament l'11% de la població indígena de la regió d'Iringa i són el grup majoritari al districte de Makete.
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ekipangwa
ekipangwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pangwa
- ca ekipangwa sin. compl.
- ca kipangwa sin. compl.
- cod ikipangwa
- de Pangwa
- de Ekipangwa sin. compl.
- de Kipangwa sin. compl.
- en Pangwa
- en Ekipangwa sin. compl.
- en Kipangwa sin. compl.
- es pangwa
- es ekipangwa sin. compl.
- es kipangwa sin. compl.
- eu pangwa
- eu ekipangwa sin. compl.
- eu kipangwa sin. compl.
- fr pangwa
- fr ekipangwa sin. compl.
- fr kipangwa sin. compl.
- gl pangwa
- gl ekipangwa sin. compl.
- gl kipangwa sin. compl.
- it pangwa
- it ekipangwa sin. compl.
- it kipangwa sin. compl.
- nl Pangwa
- nl Ekipangwa sin. compl.
- nl Kipangwa sin. compl.
- pt pangwa
- pt ekipangwa sin. compl.
- pt kipangwa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els pangwes són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels pangwes trobem els kingues, els kisis i els benes, al nord; els mandes, al sud, i els ngonis, a l'est.
Els pangwes són un dels grups majoritaris al districte de Ludewa (regió d'Iringa), juntament amb els mandes i els kisis.
Generalment, els parlants de pangwa el suahili com a segona llengua: el pangwa s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El pangwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pangwa rep altres denominacions, entre les quals kipangwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wapangwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els pangwes són un dels grups majoritaris al districte de Ludewa (regió d'Iringa), juntament amb els mandes i els kisis.
Generalment, els parlants de pangwa el suahili com a segona llengua: el pangwa s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El pangwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pangwa rep altres denominacions, entre les quals kipangwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wapangwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ekpwo
ekpwo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca kuo
- ca bvukoo sin. compl.
- ca ebkuo sin. compl.
- ca ekpwo sin. compl.
- ca oku sin. compl.
- ca ukfwo sin. compl.
- ca uku sin. compl.
- cod Əblam əbkwo
- de Kuo
- de Ko sin. compl.
- de Koh sin. compl.
- en Kuo
- en Bvukoo sin. compl.
- en Ebkuo sin. compl.
- en Ekpwo sin. compl.
- en Oku sin. compl.
- en Ukfwo sin. compl.
- en Uku sin. compl.
- es kuo
- es bvukoo sin. compl.
- es ebkuo sin. compl.
- es ekpwo sin. compl.
- es oku sin. compl.
- es ukfwo sin. compl.
- es uku sin. compl.
- eu kuo
- eu bvukoo sin. compl.
- eu ebkuo sin. compl.
- eu ekpwo sin. compl.
- eu oku sin. compl.
- eu ukfwo sin. compl.
- eu uku sin. compl.
- fr kuo
- fr bvukoo sin. compl.
- fr ebkuo sin. compl.
- fr oku sin. compl.
- fr uku sin. compl.
- gl kuo
- gl bvukoo sin. compl.
- gl ebkuo sin. compl.
- gl ekpwo sin. compl.
- gl oku sin. compl.
- gl ukfwo sin. compl.
- gl uku sin. compl.
- it kuo
- it bvukoo sin. compl.
- it ebkuo sin. compl.
- it ekpwo sin. compl.
- it oku sin. compl.
- it ukfwo sin. compl.
- it uku sin. compl.
- nl Kuo
- nl Bvukoo sin. compl.
- nl Ebkuo sin. compl.
- nl Oku sin. compl.
- nl Uku sin. compl.
- pt kuo
- pt bvukoo sin. compl.
- pt ebkuo sin. compl.
- pt ekpwo sin. compl.
- pt oku sin. compl.
- pt ukfwo sin. compl.
- pt uku sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definición
El kuo (també denominat oku) es parla a una zona muntanyosa de l'oest del Camerun. Segons la pròpia tradició oral, el poble kuo és originari de Tikar, regió situada al nord-est d'Oku.
Els kuos anomenen la seva llengua əblam əbkwo, 'llengua dels kuo'. Els noms kuo i oku probablement deriven de la paraula əbkwo.
Aquesta llengua (que no s'ha de confondre amb el kuo de la família adamawa) forma part de les llengües rings centrals. Aquest grup inclou el babanki, el mmem, bum i el kom, llengües properes lingüísticament i geogràficament al kuo.
Els kuos anomenen la seva llengua əblam əbkwo, 'llengua dels kuo'. Els noms kuo i oku probablement deriven de la paraula əbkwo.
Aquesta llengua (que no s'ha de confondre amb el kuo de la família adamawa) forma part de les llengües rings centrals. Aquest grup inclou el babanki, el mmem, bum i el kom, llengües properes lingüísticament i geogràficament al kuo.
elip
elip
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca elip
- ca belibi sin. compl.
- ca belip sin. compl.
- ca libie sin. compl.
- ca nulibie sin. compl.
- ca yambasa central sin. compl.
- de Elip
- de Belibi sin. compl.
- de Belip sin. compl.
- de Libie sin. compl.
- de Nulibie sin. compl.
- en Elip
- en Belibi sin. compl.
- en Belip sin. compl.
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Libie sin. compl.
- en Nulibie sin. compl.
- es elip
- es belibi sin. compl.
- es belip sin. compl.
- es libie sin. compl.
- es nulibie sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- eu elip
- eu belibi sin. compl.
- eu belip sin. compl.
- eu libie sin. compl.
- eu nulibie sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- fr elip
- fr belibi sin. compl.
- fr belip sin. compl.
- fr libie sin. compl.
- fr nulibie sin. compl.
- gl elip
- gl belibi sin. compl.
- gl belip sin. compl.
- gl libie sin. compl.
- gl nulibie sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- it elip
- it belibi sin. compl.
- it belip sin. compl.
- it libie sin. compl.
- it nulibie sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- nl Elip
- nl Belibi sin. compl.
- nl Belip sin. compl.
- nl Libie sin. compl.
- nl Nulibie sin. compl.
- pt elip
- pt belibi sin. compl.
- pt belip sin. compl.
- pt libie sin. compl.
- pt nulibie sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
L'elip és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, l'elip, el mmala i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
eman
eman
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
- ca eman
- ca amanavil sin. compl.
- ca emane sin. compl.
- de Eman
- de Amanavie sin. compl.
- de Amayo sin. compl.
- de Emane sin. compl.
- en Eman
- en Amanavil sin. compl.
- en Emane sin. compl.
- es eman
- es amanavil sin. compl.
- es emane sin. compl.
- eu eman
- eu amanavil sin. compl.
- eu emane sin. compl.
- fr eman
- fr emane sin. compl.
- gl eman
- gl amanavil sin. compl.
- gl emane sin. compl.
- it eman
- it amanavil sin. compl.
- it emane sin. compl.
- nl Eman
- nl Emane sin. compl.
- pt eman
- pt amanavil sin. compl.
- pt emane sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
Definición
L'eman és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, a prop de la frontera nigeriana. És parlada per dos grups, el d'Amanavil, que anomena la seva parla elaka, i el d'Amayo; tots dos grups presenten algunes diferències dialectals. Segons algunes fonts, l'eman derivaria històricament de l'ipulo.
El grup tivoide, al qual pertany l'eman, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'eman formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
El grup tivoide, al qual pertany l'eman, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'eman formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
