‡khomani
‡khomani
Khoisan > !Ui-taa > !Ui, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca n|u
- ca ‡khomani sin. compl.
- ca n||ng!ui sin. compl.
- ca ng'uki sin. compl.
- ca nghuki sin. compl.
- cod ‡Khomani
- cod n||ng!u
- cod n|u
- cod ng'uki
- cod nghuki
- ar نو
- cy N|u
- cy ‡khomani sin. compl.
- cy N||ng!ui sin. compl.
- cy Ng'uki sin. compl.
- cy Nghuki sin. compl.
- de N|u
- de ‡khomani sin. compl.
- de N||ng!ui sin. compl.
- de Ng'uki sin. compl.
- de Nghuki sin. compl.
- en N|u
- en ‡khomani sin. compl.
- en N||ng!ui sin. compl.
- en Ng'uki sin. compl.
- en Nghuki sin. compl.
- es n|u
- es ‡khomani sin. compl.
- es n||ng!ui sin. compl.
- es ng'uki sin. compl.
- es nghuki sin. compl.
- eu n|u
- eu ‡khomani sin. compl.
- eu n||ng!ui sin. compl.
- eu ng'uki sin. compl.
- eu nghuki sin. compl.
- fr ‡Khomani
- fr n||ng!ui sin. compl.
- fr n|u sin. compl.
- fr ng'uki sin. compl.
- fr nghuki sin. compl.
- gl n|u
- gl ‡khomani sin. compl.
- gl n||ng!ui sin. compl.
- gl ng'uki sin. compl.
- gl nghuki sin. compl.
- gn n|u
- gn ‡khomani sin. compl.
- gn n||ng!ui sin. compl.
- gn ng'uki sin. compl.
- gn nghuki sin. compl.
- it n|u
- it khomani sin. compl.
- it n||ng!ui sin. compl.
- it ng'uki sin. compl.
- it nghuki sin. compl.
- pt n|u
- pt ‡khomani sin. compl.
- pt n||ng!ui sin. compl.
- pt ng'uki sin. compl.
- pt nghuki sin. compl.
- tmh N|u
- tmh ‡khomani sin. compl.
- tmh n||ng!ui sin. compl.
- tmh nγuki sin. compl.
- tmh ng'uki sin. compl.
- zh 恩卢语
Khoisan > !Ui-taa > !Ui, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El n|u s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
khutu
khutu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kutu
- ca khutu sin. compl.
- ca kikutu sin. compl.
- de Kutu
- de Khutu sin. compl.
- de Kikutu sin. compl.
- en Kutu
- en Khutu sin. compl.
- en Kikutu sin. compl.
- es kutu
- es khutu sin. compl.
- es kikutu sin. compl.
- eu kutu
- eu khutu sin. compl.
- eu kikutu sin. compl.
- fr nkutu
- fr khutu sin. compl.
- fr kikutu sin. compl.
- fr kutu sin. compl.
- gl kutu
- gl khutu sin. compl.
- gl kikutu sin. compl.
- it kutu
- it khutu sin. compl.
- it kikutu sin. compl.
- nl Kutu
- nl Khutu sin. compl.
- nl Kikutu sin. compl.
- nl Nkutu sin. compl.
- pt kutu
- pt khutu sin. compl.
- pt kikutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic kutu se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kutus trobem els lugurus, al nord; els zaramos, a l'est; els kamis i els rufijis, al sud-est, i els sagales i els vidundes, a l'oest.
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
khvarxi
khvarxi
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia
- ca khvarxi
- cod Акьижec (ak'iges)
- ar الخافارشية
- cy Khvarshi
- de Chwarschinisch
- de Chvarschinisch sin. compl.
- en Khvarshi
- es khvarshi
- eu khvarshera
- fr khvarchi
- gn kvarchi
- it khvarshi
- ja フバルシ語
- nl Khvarshi
- pt khvarshi
- ru Хваршинский язык
- zh 哈瓦斯语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia
Definición
Els khvarxis constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del país, a prop de la frontera amb Geòrgia, tot i que avui dia, per motius econòmics, molts viuen també a les planes del districte de Khasaviurt. El poble khvarxi té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, tant polítiques com socials, i ha rebut més influències culturals del georgians que la resta de pobles de l'entorn.
El khvarxi té dos blocs dialectals ben diferenciats: el khvarxi i l'inkhokvari, que té tres subdialectes. L'inkhokvari s'ha considerat tradicionalment khvarxi, però actualment es comença a considerar com una altra llengua dido diferenciada dins la branca àvar-andi-dido, ja que hi ha prou motius lingüístics per justificar-ho.
La llengua khvarxi ha estat influïda per altres llengües per contacte lingüístic. Al llarg del temps ha incorporat manlleus de l'àvar, el georgià, el turc, l'àrab, i del rus al segle XX, sobretot en el vocabulari tècnic i polític.
El khvarxi és una llengua oral usada només com a llengua familiar. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els khvarxis han fet servir normalment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar la llengua i cultura pròpies a causa del seu aïllament en pobles de muntanya. La llengua no ha estat mai ensenyada a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens khvarxis aprenen àvar i, posteriorment, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el khvarxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
El khvarxi té dos blocs dialectals ben diferenciats: el khvarxi i l'inkhokvari, que té tres subdialectes. L'inkhokvari s'ha considerat tradicionalment khvarxi, però actualment es comença a considerar com una altra llengua dido diferenciada dins la branca àvar-andi-dido, ja que hi ha prou motius lingüístics per justificar-ho.
La llengua khvarxi ha estat influïda per altres llengües per contacte lingüístic. Al llarg del temps ha incorporat manlleus de l'àvar, el georgià, el turc, l'àrab, i del rus al segle XX, sobretot en el vocabulari tècnic i polític.
El khvarxi és una llengua oral usada només com a llengua familiar. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els khvarxis han fet servir normalment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar la llengua i cultura pròpies a causa del seu aïllament en pobles de muntanya. La llengua no ha estat mai ensenyada a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens khvarxis aprenen àvar i, posteriorment, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el khvarxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
khwe
khwe
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
- ca khoi
- ca khoe sin. compl.
- ca khwe sin. compl.
- ca khwedam sin. compl.
- ca kxoe sin. compl.
- ca kxoedam sin. compl.
- ar خوي
- cy Khoe
- cy Khoi sin. compl.
- cy Khwe sin. compl.
- cy Khwedam sin. compl.
- cy Kxoe sin. compl.
- cy Kxoedam sin. compl.
- de Khoe
- de Khoi sin. compl.
- de Khwe sin. compl.
- de Khwedam sin. compl.
- de Kxoe sin. compl.
- de Kxoedam sin. compl.
- en Khoe
- en Khoi sin. compl.
- en Khwe sin. compl.
- en Khwedam sin. compl.
- en Kxoe sin. compl.
- en Kxoedam sin. compl.
- es khoe
- es khoi sin. compl.
- es khwe sin. compl.
- es khwedam sin. compl.
- es kxoe sin. compl.
- es kxoedam sin. compl.
- eu khwendam
- eu khoe sin. compl.
- eu khoi sin. compl.
- eu khwe sin. compl.
- eu khwedam sin. compl.
- eu kxoe sin. compl.
- eu kxoedam sin. compl.
- fr khoe
- fr khoi sin. compl.
- fr khwe sin. compl.
- fr khwedam sin. compl.
- fr kxoe sin. compl.
- fr kxoedam sin. compl.
- gl khoe
- gl khoi sin. compl.
- gl khwe sin. compl.
- gl khwedam sin. compl.
- gl kxoe sin. compl.
- gl kxoedam sin. compl.
- gn khoe
- gn khoi sin. compl.
- gn khwe sin. compl.
- gn khwedam sin. compl.
- gn kxoe sin. compl.
- gn kxoedam sin. compl.
- it khoe
- it khoi sin. compl.
- it khwe sin. compl.
- it khwedam sin. compl.
- it kxoe sin. compl.
- it kxoedam sin. compl.
- pt khoe
- pt khoi sin. compl.
- pt khwe sin. compl.
- pt khwedam sin. compl.
- pt kxoe sin. compl.
- pt kxoedam sin. compl.
- tmh Khoe
- tmh khoi sin. compl.
- tmh Khwe sin. compl.
- tmh khwedam sin. compl.
- tmh kxoe sin. compl.
- tmh kxoedam sin. compl.
- zh 科埃语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
Definición
El khoe s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
khwedam
khwedam
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
- ca khoi
- ca khoe sin. compl.
- ca khwe sin. compl.
- ca khwedam sin. compl.
- ca kxoe sin. compl.
- ca kxoedam sin. compl.
- ar خوي
- cy Khoe
- cy Khoi sin. compl.
- cy Khwe sin. compl.
- cy Khwedam sin. compl.
- cy Kxoe sin. compl.
- cy Kxoedam sin. compl.
- de Khoe
- de Khoi sin. compl.
- de Khwe sin. compl.
- de Khwedam sin. compl.
- de Kxoe sin. compl.
- de Kxoedam sin. compl.
- en Khoe
- en Khoi sin. compl.
- en Khwe sin. compl.
- en Khwedam sin. compl.
- en Kxoe sin. compl.
- en Kxoedam sin. compl.
- es khoe
- es khoi sin. compl.
- es khwe sin. compl.
- es khwedam sin. compl.
- es kxoe sin. compl.
- es kxoedam sin. compl.
- eu khwendam
- eu khoe sin. compl.
- eu khoi sin. compl.
- eu khwe sin. compl.
- eu khwedam sin. compl.
- eu kxoe sin. compl.
- eu kxoedam sin. compl.
- fr khoe
- fr khoi sin. compl.
- fr khwe sin. compl.
- fr khwedam sin. compl.
- fr kxoe sin. compl.
- fr kxoedam sin. compl.
- gl khoe
- gl khoi sin. compl.
- gl khwe sin. compl.
- gl khwedam sin. compl.
- gl kxoe sin. compl.
- gl kxoedam sin. compl.
- gn khoe
- gn khoi sin. compl.
- gn khwe sin. compl.
- gn khwedam sin. compl.
- gn kxoe sin. compl.
- gn kxoedam sin. compl.
- it khoe
- it khoi sin. compl.
- it khwe sin. compl.
- it khwedam sin. compl.
- it kxoe sin. compl.
- it kxoedam sin. compl.
- pt khoe
- pt khoi sin. compl.
- pt khwe sin. compl.
- pt khwedam sin. compl.
- pt kxoe sin. compl.
- pt kxoedam sin. compl.
- tmh Khoe
- tmh khoi sin. compl.
- tmh Khwe sin. compl.
- tmh khwedam sin. compl.
- tmh kxoe sin. compl.
- tmh kxoedam sin. compl.
- zh 科埃语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
Definición
El khoe s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
kialagwa
kialagwa
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca alagwa
- ca alagwaisi sin. compl.
- ca alagwase sin. compl.
- ca alawa sin. compl.
- ca asi sin. compl.
- ca chasi sin. compl.
- ca kialagwa sin. compl.
- ca wasi sin. compl.
- cod alagwa
- ar ألاغوا
- cy Alagwa
- cy Alagwaisi sin. compl.
- cy Alagwase sin. compl.
- cy Alawa sin. compl.
- cy Asi sin. compl.
- cy Chasi sin. compl.
- cy Kialagwa sin. compl.
- cy Wasi sin. compl.
- de Alagwa
- de Alagwaisi sin. compl.
- de Alagwase sin. compl.
- de Alawa sin. compl.
- de Asi sin. compl.
- de Chasi sin. compl.
- de Kialagwa sin. compl.
- de Wasi sin. compl.
- en Alagwa
- en Alagwaisi sin. compl.
- en Alagwase sin. compl.
- en Alawa sin. compl.
- en Asi sin. compl.
- en Chasi sin. compl.
- en Kialagwa sin. compl.
- en Waasi sin. compl.
- en Wasi sin. compl.
- es alava
- es alagwaisi sin. compl.
- es alagwase sin. compl.
- es alawa sin. compl.
- es asi sin. compl.
- es chasi sin. compl.
- es kialagwa sin. compl.
- es wasi sin. compl.
- eu wasiera
- eu alagwa sin. compl.
- eu alagwaisi sin. compl.
- eu alagwase sin. compl.
- eu alawa sin. compl.
- eu asi sin. compl.
- eu chasi sin. compl.
- eu kialagwa sin. compl.
- eu wasi sin. compl.
- fr alagwa
- fr alagwaisi sin. compl.
- fr alagwase sin. compl.
- fr alawa sin. compl.
- fr asi sin. compl.
- fr chasi sin. compl.
- fr kialagwa sin. compl.
- fr wasi sin. compl.
- gl alagwa
- gl alagwaisi sin. compl.
- gl alagwase sin. compl.
- gl alawa sin. compl.
- gl asi sin. compl.
- gl chasi sin. compl.
- gl kialagwa sin. compl.
- gl wasi sin. compl.
- gn alava
- gn alagwa sin. compl.
- it alagwa
- it alagwaisi sin. compl.
- it alagwase sin. compl.
- it alawa sin. compl.
- it asi sin. compl.
- it chasi sin. compl.
- it kialagwa sin. compl.
- it wasi sin. compl.
- pt alagwa
- pt alagwaisi sin. compl.
- pt alagwase sin. compl.
- pt alawa sin. compl.
- pt asi sin. compl.
- pt chasi sin. compl.
- pt kialagwa sin. compl.
- pt wasi sin. compl.
- tmh Talagwat
- tmh Alagwaisi sin. compl.
- tmh alagwase sin. compl.
- tmh alawa sin. compl.
- tmh asi sin. compl.
- tmh chasi sin. compl.
- tmh kialagwa sin. compl.
- tmh wasi sin. compl.
- zh 阿拉格瓦语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
kibena
kibena
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bena
- ca chibena sin. compl.
- ca ekibena sin. compl.
- ca ikibena sin. compl.
- ca kibena sin. compl.
- de Bena
- de Ikibena sin. compl.
- de Kibena sin. compl.
- en Bena
- en Chibena sin. compl.
- en Ekibena sin. compl.
- en Ikibena sin. compl.
- en Kibena sin. compl.
- es bena
- es chibena sin. compl.
- es ekibena sin. compl.
- es ikibena sin. compl.
- es kibena sin. compl.
- eu bena
- eu chibena sin. compl.
- eu ekibena sin. compl.
- eu ikibena sin. compl.
- eu kibena sin. compl.
- fr bena
- fr chibena sin. compl.
- fr ekibena sin. compl.
- fr ikibena sin. compl.
- fr kibena sin. compl.
- gl bena
- gl chibena sin. compl.
- gl ekibena sin. compl.
- gl ikibena sin. compl.
- gl kibena sin. compl.
- it bena
- it chibena sin. compl.
- it ekibena sin. compl.
- it ikibena sin. compl.
- it kibena sin. compl.
- nl Bena
- nl Chibena sin. compl.
- nl Ekibena sin. compl.
- nl Ikibena sin. compl.
- nl Kibena sin. compl.
- pt bena
- pt chibena sin. compl.
- pt ekibena sin. compl.
- pt ikibena sin. compl.
- pt kibena sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els benes són un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània i viuen al districte de Njombe, a la Regió d'Iringa, a les Terres Altes del Sud.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
kibende
kibende
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bende
- ca kibende sin. compl.
- ca si'bende sin. compl.
- ca sibhende sin. compl.
- cod sibhendé
- de Bende
- de Kibende sin. compl.
- de Si'bende sin. compl.
- de Sibhende sin. compl.
- en Bende
- en Kibende sin. compl.
- en Si'bende sin. compl.
- en Sibhende sin. compl.
- es bende
- es kibende sin. compl.
- es si'bende sin. compl.
- es sibhende sin. compl.
- eu bende
- eu kibende sin. compl.
- eu si'bende sin. compl.
- eu sibhende sin. compl.
- fr bende
- fr kibende sin. compl.
- fr si'bende sin. compl.
- fr sibhende sin. compl.
- gl bende
- gl kibende sin. compl.
- gl si'bende sin. compl.
- gl sibhende sin. compl.
- it bende
- it kibende sin. compl.
- it si'bende sin. compl.
- it sibhende sin. compl.
- nl Bende
- nl Kibende sin. compl.
- nl Si'bende sin. compl.
- nl Sibhende sin. compl.
- pt bende
- pt kibende sin. compl.
- pt si'bende sin. compl.
- pt sibhende sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els bendes viuen a l'oest de Tanzània, concretament al districte de Mpanda, on són un dels grups etnolingüístics majoritaris, juntament amb els fipes, els pimbwes, els has, els nyamwezis, els tongwes, els konongos i els holoholos. Al poble de Katuma més del 75% de la població és bende.
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
kibondei
kibondei
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bondei
- ca bonde sin. compl.
- ca kibondei sin. compl.
- de Bondei
- de Bonde sin. compl.
- de Kibondei sin. compl.
- en Bondey
- en Bonde sin. compl.
- en Kibondey sin. compl.
- es bondey
- es bonde sin. compl.
- es kibondey sin. compl.
- eu bondey
- eu bonde sin. compl.
- eu kibondey sin. compl.
- fr bondei
- fr bonde sin. compl.
- fr kibondei sin. compl.
- gl bondey
- gl bonde sin. compl.
- gl kibondey sin. compl.
- it bondey
- it bonde sin. compl.
- it kibondey sin. compl.
- nl Bondei
- nl Bonde sin. compl.
- nl Kibondei sin. compl.
- pt bondey
- pt bonde sin. compl.
- pt kibondey sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els bondeis son ún dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els digos. Segons les estadístiques de població, la població bondei va augmentar de 29.525 persones l'any 1948 fins a 47.944 l'any 1967. Tanmateix, sembla que a final de la dècada dels setanta el nombre de parlants de bondei havia disminuït dràsticament, ja que bona part dels bondei, especialment la generació més jove, ha abandonat la seva llengua en favor del suahili. Actualment, el suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i com a llengua franca, mentre que l'ús del bondei queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories, com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El bondei rep altres denominacions, entre les quals kibondei. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibondei, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories, com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El bondei rep altres denominacions, entre les quals kibondei. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibondei, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kibungu
kibungu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wungu
- ca bungu sin. compl.
- ca kibungu sin. compl.
- de Bungu
- de Bongo sin. compl.
- de Echiungu sin. compl.
- de Kibungu sin. compl.
- de Wungu sin. compl.
- en Wungu
- en Bungu sin. compl.
- en Kibungu sin. compl.
- es wungu
- es bungu sin. compl.
- es kibungu sin. compl.
- eu wungu
- eu bungu sin. compl.
- eu kibungu sin. compl.
- fr bungu
- fr echiungu sin. compl.
- fr kibungu sin. compl.
- fr wungu sin. compl.
- gl wungu
- gl bungu sin. compl.
- gl kibungu sin. compl.
- it wungu
- it bungu sin. compl.
- it kibungu sin. compl.
- nl Bunku
- nl Bungu sin. compl.
- nl Echiungu sin. compl.
- nl Kibungu sin. compl.
- pt wungu
- pt bungu sin. compl.
- pt kibungu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup ètnic wungu se situa a l'oest de Tanzània i és el grup dominant al districte de Chunya, al nord-oest de la regió de Mbeya. La majoria dels wungus viuen a les planes al sud-est del llac Rukwa i entre els grups veïns trobem els kimbus, al nord; els sangus, a l'est; els safwes, al sud-est; els nyihes al sud, i els fipes i els wandes a l'oest.
Els parlants de wungu generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El wungu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El wungu rep altres denominacions, bungu i kibungu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibungu, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de wungu generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El wungu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El wungu rep altres denominacions, bungu i kibungu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibungu, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
