Back to top
  • ca  mequens
  • ca  mekens sin. compl.
  • ca  michens sin. compl.
  • ca  moquen sin. compl.
  • ca  sakirabiat sin. compl.
  • ca  sakurabiat sin. compl.
  • cod  sakurabiat
  • ar  ميكينس
  • cy  Mequens
  • cy  Mekens sin. compl.
  • cy  Michens sin. compl.
  • cy  Moquen sin. compl.
  • cy  Sakirabiat sin. compl.
  • cy  Sakurabiat sin. compl.
  • de  Mekens
  • de  Mequens sin. compl.
  • de  Michens sin. compl.
  • de  Moquen sin. compl.
  • de  Sakirabiat sin. compl.
  • de  Sakurabiat sin. compl.
  • en  Mequens
  • en  Mekem sin. compl.
  • en  Mekens sin. compl.
  • en  Mekéns sin. compl.
  • en  Mequem sin. compl.
  • en  Mequen sin. compl.
  • en  Sakirabiat sin. compl.
  • en  Sakurabiat sin. compl.
  • es  mequens
  • es  mekens sin. compl.
  • es  michens sin. compl.
  • es  moquen sin. compl.
  • es  sakirabiat sin. compl.
  • es  sakurabiat sin. compl.
  • eu  mekensera
  • eu  mekens sin. compl.
  • eu  moquen sin. compl.
  • eu  sakirabiat sin. compl.
  • eu  sakurabiat sin. compl.
  • fr  mekens
  • fr  mequens sin. compl.
  • fr  michens sin. compl.
  • fr  moquen sin. compl.
  • fr  sakirabiat sin. compl.
  • fr  sakurabiat sin. compl.
  • gn  mekens
  • gn  mequens sin. compl.
  • gn  michens sin. compl.
  • gn  moquen sin. compl.
  • gn  sakirabiat sin. compl.
  • gn  sakurabiat sin. compl.
  • it  mequens
  • it  mekens sin. compl.
  • it  michens sin. compl.
  • it  moquen sin. compl.
  • it  sakirabiat sin. compl.
  • it  sakurabiat sin. compl.
  • ja  メケンス語
  • ja  モケン語 sin. compl.
  • ja  ミチェンス語 sin. compl.
  • ja  サキラビアット語 sin. compl.
  • ja  サクラビアット語 sin. compl.
  • nl  Mequens
  • nl  Mekens sin. compl.
  • nl  Michens sin. compl.
  • nl  Moquen sin. compl.
  • nl  Sakirabiat sin. compl.
  • nl  Sakurabiat sin. compl.
  • pt  mequens
  • pt  mekens sin. compl.
  • pt  michens sin. compl.
  • pt  moquen sin. compl.
  • pt  sakirabiat sin. compl.
  • pt  sakurabiat sin. compl.
  • ru  Мекенс
  • ru  Мекен sin. compl.
  • ru  Мекенш sin. compl.
  • ru  Сакирабьят sin. compl.
  • ru  Сакурабьят sin. compl.
  • zh  梅肯斯语
  • zh  萨库拉比亚特、萨奇拉比亚特、梅肯斯、莫肯、米肯斯 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

Definición
Abans de les primeres descripcions extenses de la llengua (final del segle XX), el mequens s'havia classificat erròniament en altres famílies del gran tronc tupí; ara l'afiliació a la família tuparí és clara.

La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.

Les diferències són bàsicament de vocabulari.

El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.

Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
  • ca  cahuarana
  • ca  cahuarano sin. compl.
  • ca  cawarano sin. compl.
  • ca  moracano sin. compl.
  • ar  كاهوارانية
  • cy  Cahuarana
  • cy  Cahuarano sin. compl.
  • cy  Cawarano sin. compl.
  • cy  Moracano sin. compl.
  • de  Cahuarano
  • de  Cahuarana sin. compl.
  • de  Cawarano sin. compl.
  • de  Moracano sin. compl.
  • en  Cahuarano
  • en  Cahuarana sin. compl.
  • en  Moracano sin. compl.
  • es  cahuarana
  • es  cahuarano sin. compl.
  • es  cawarano sin. compl.
  • es  moracano sin. compl.
  • eu  cahuaranera
  • eu  cahuarano sin. compl.
  • eu  cawarano sin. compl.
  • eu  moracano sin. compl.
  • fr  cahuarano
  • fr  cahuarana sin. compl.
  • fr  cawarano sin. compl.
  • fr  moracano sin. compl.
  • gn  kahuarana
  • gn  cahuarano sin. compl.
  • gn  cawarano sin. compl.
  • gn  moracano sin. compl.
  • it  cahuarano
  • it  cahuarano sin. compl.
  • it  cawarano sin. compl.
  • it  moracano sin. compl.
  • ja  カワラノ語
  • ja  マラカノ語 sin. compl.
  • nl  Cahuarana
  • nl  Cahuarano sin. compl.
  • nl  Cawarano sin. compl.
  • nl  Moracano sin. compl.
  • pt  cahuarana
  • pt  cahuarano sin. compl.
  • pt  cawarano sin. compl.
  • pt  moracano sin. compl.
  • ru  Кауарана
  • ru  Кауарано sin. compl.
  • ru  Каварана sin. compl.
  • ru  Моракано sin. compl.
  • zh  卡华拉那语
  • zh  卡华拉诺 sin. compl.
  • zh  卡瓦拉诺 sin. compl.
  • zh  莫拉卡诺 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Zaparoana, Amèrica > Perú

Definición
La família zaparoana englobava diverses llengües, de les quals només cinc han arribat als nostres dies: iquito (gairebé extingida), cahuarana, arabela, andoa-shimigae (extingida) i zàparo (gairebé extingida). Les dues primeres, iquito i cahuarana, formen un subgrup amb moltes similituds gramaticals (fins i tot hi ha alguns autors que les consideren variants dialectals de la mateixa llengua). Les altres tres formen un segon subgrup dins de la família.

Sembla comprovat que el territori originari d'aquesta família era la zona de l'actual ciutat d'Iquitos (Perú). Des d'allí, els cahuaranes es van dispersar cap al nord-oest.
  • ca  mordovià
  • ca  erzya sin. compl.
  • ca  mordvà sin. compl.
  • ca  mordví sin. compl.
  • cod  erza
  • cod  mokša
  • ar  المردافية
  • cy  Mordofeg
  • de  Mordwinisch
  • en  Mordva
  • en  Mordva sin. compl.
  • en  Mordvin sin. compl.
  • es  mordvino
  • es  mordviano sin. compl.
  • eu  mordvera
  • fr  mordovien
  • fr  mordvà sin. compl.
  • fr  mordví sin. compl.
  • gl  mordoviano
  • gl  mordvano sin. compl.
  • gl  mordvino sin. compl.
  • gn  mordvíno
  • it  mordvino
  • it  mordvin sin. compl.
  • ja  モルドヴィン語
  • ja  エルジャ語、モクシャ語 sin. compl.
  • nl  Mordwiens
  • nl  Erzja sin. compl.
  • nl  Moksja sin. compl.
  • oc  mordovian
  • pt  mordoviano
  • pt  mordovo sin. compl.
  • ru  Мордовский язык
  • ru  Эрзя-мордовский sin. compl.
  • ru  Мокша-мордовский sin. compl.
  • sw  Mordva
  • sw  Mordva sin. compl.
  • sw  Mordvin sin. compl.
  • tmh  Tamurduvat
  • tmh  Tamurdvít sin. compl.
  • zh  莫德比语

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia

Definición
Les diferents varietats mordovianes s'agrupen en dos blocs dialectals força divergents, l'erza i el moksa, que sovint els lingüistes veuen com a llengües molt pròximes però independents l'una de l'altra. Això es correspon amb la visió dels parlants, tant de l'erza com del moksa, entre els quals no hi ha cap sentiment d'unitat lingüística ni nacional ni cap nom que designi ambdues varietats alhora.

El bloc dialectal erza (o erzjanj kelj, segons la designació dels mordovians mateixos) és parlat per unes 350.000 persones al nord, nord-oest i est de la República de Mordòvia, i en zones adjacents de les repúbliques circumdants. El bloc moksha (mokshanj kälj, en mordovià) se situa a la part occidental de la República de Mordòvia.

A Rússia, en general, els mordovians són considerats un sol poble que parla dues llengües semblants. Després de la Revolució Russa, es va establir per a cadascuna de les dues varietats un estàndard propi.

El règim soviètic, nascut de la Revolució Russa, va dur un cert autogovern a una part de les terres habitades pels mordovians, i també va estimular el naixement de la literatura mordoviana, escrita en qualsevol de les dues llengües estàndard acabades de crear. Cap als anys vint, les males condicions de vida van empènyer un bon nombre de mordovians a emigrar a Sibèria i a l'Àsia central, on encara avui constitueixen nuclis de població.
Malgrat les mesures favorables a l'idioma, la veritable política soviètica sempre va afavorir el predomini del rus per damunt de les altres llengües de l'estat, i això, unit a les noves formes de vida de la segona meitat del segle XX, va accelerar l'assimilació dels mordovians.
  • ca  mordovià
  • ca  erzya sin. compl.
  • ca  mordvà sin. compl.
  • ca  mordví sin. compl.
  • cod  erza
  • cod  mokša
  • ar  المردافية
  • cy  Mordofeg
  • de  Mordwinisch
  • en  Mordva
  • en  Mordva sin. compl.
  • en  Mordvin sin. compl.
  • es  mordvino
  • es  mordviano sin. compl.
  • eu  mordvera
  • fr  mordovien
  • fr  mordvà sin. compl.
  • fr  mordví sin. compl.
  • gl  mordoviano
  • gl  mordvano sin. compl.
  • gl  mordvino sin. compl.
  • gn  mordvíno
  • it  mordvino
  • it  mordvin sin. compl.
  • ja  モルドヴィン語
  • ja  エルジャ語、モクシャ語 sin. compl.
  • nl  Mordwiens
  • nl  Erzja sin. compl.
  • nl  Moksja sin. compl.
  • oc  mordovian
  • pt  mordoviano
  • pt  mordovo sin. compl.
  • ru  Мордовский язык
  • ru  Эрзя-мордовский sin. compl.
  • ru  Мокша-мордовский sin. compl.
  • sw  Mordva
  • sw  Mordva sin. compl.
  • sw  Mordvin sin. compl.
  • tmh  Tamurduvat
  • tmh  Tamurdvít sin. compl.
  • zh  莫德比语

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia

Definición
Les diferents varietats mordovianes s'agrupen en dos blocs dialectals força divergents, l'erza i el moksa, que sovint els lingüistes veuen com a llengües molt pròximes però independents l'una de l'altra. Això es correspon amb la visió dels parlants, tant de l'erza com del moksa, entre els quals no hi ha cap sentiment d'unitat lingüística ni nacional ni cap nom que designi ambdues varietats alhora.

El bloc dialectal erza (o erzjanj kelj, segons la designació dels mordovians mateixos) és parlat per unes 350.000 persones al nord, nord-oest i est de la República de Mordòvia, i en zones adjacents de les repúbliques circumdants. El bloc moksha (mokshanj kälj, en mordovià) se situa a la part occidental de la República de Mordòvia.

A Rússia, en general, els mordovians són considerats un sol poble que parla dues llengües semblants. Després de la Revolució Russa, es va establir per a cadascuna de les dues varietats un estàndard propi.

El règim soviètic, nascut de la Revolució Russa, va dur un cert autogovern a una part de les terres habitades pels mordovians, i també va estimular el naixement de la literatura mordoviana, escrita en qualsevol de les dues llengües estàndard acabades de crear. Cap als anys vint, les males condicions de vida van empènyer un bon nombre de mordovians a emigrar a Sibèria i a l'Àsia central, on encara avui constitueixen nuclis de població.
Malgrat les mesures favorables a l'idioma, la veritable política soviètica sempre va afavorir el predomini del rus per damunt de les altres llengües de l'estat, i això, unit a les noves formes de vida de la segona meitat del segle XX, va accelerar l'assimilació dels mordovians.
  • ca  mordovià
  • ca  erzya sin. compl.
  • ca  mordvà sin. compl.
  • ca  mordví sin. compl.
  • cod  erza
  • cod  mokša
  • ar  المردافية
  • cy  Mordofeg
  • de  Mordwinisch
  • en  Mordva
  • en  Mordva sin. compl.
  • en  Mordvin sin. compl.
  • es  mordvino
  • es  mordviano sin. compl.
  • eu  mordvera
  • fr  mordovien
  • fr  mordvà sin. compl.
  • fr  mordví sin. compl.
  • gl  mordoviano
  • gl  mordvano sin. compl.
  • gl  mordvino sin. compl.
  • gn  mordvíno
  • it  mordvino
  • it  mordvin sin. compl.
  • ja  モルドヴィン語
  • ja  エルジャ語、モクシャ語 sin. compl.
  • nl  Mordwiens
  • nl  Erzja sin. compl.
  • nl  Moksja sin. compl.
  • oc  mordovian
  • pt  mordoviano
  • pt  mordovo sin. compl.
  • ru  Мордовский язык
  • ru  Эрзя-мордовский sin. compl.
  • ru  Мокша-мордовский sin. compl.
  • sw  Mordva
  • sw  Mordva sin. compl.
  • sw  Mordvin sin. compl.
  • tmh  Tamurduvat
  • tmh  Tamurdvít sin. compl.
  • zh  莫德比语

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia

Definición
Les diferents varietats mordovianes s'agrupen en dos blocs dialectals força divergents, l'erza i el moksa, que sovint els lingüistes veuen com a llengües molt pròximes però independents l'una de l'altra. Això es correspon amb la visió dels parlants, tant de l'erza com del moksa, entre els quals no hi ha cap sentiment d'unitat lingüística ni nacional ni cap nom que designi ambdues varietats alhora.

El bloc dialectal erza (o erzjanj kelj, segons la designació dels mordovians mateixos) és parlat per unes 350.000 persones al nord, nord-oest i est de la República de Mordòvia, i en zones adjacents de les repúbliques circumdants. El bloc moksha (mokshanj kälj, en mordovià) se situa a la part occidental de la República de Mordòvia.

A Rússia, en general, els mordovians són considerats un sol poble que parla dues llengües semblants. Després de la Revolució Russa, es va establir per a cadascuna de les dues varietats un estàndard propi.

El règim soviètic, nascut de la Revolució Russa, va dur un cert autogovern a una part de les terres habitades pels mordovians, i també va estimular el naixement de la literatura mordoviana, escrita en qualsevol de les dues llengües estàndard acabades de crear. Cap als anys vint, les males condicions de vida van empènyer un bon nombre de mordovians a emigrar a Sibèria i a l'Àsia central, on encara avui constitueixen nuclis de població.
Malgrat les mesures favorables a l'idioma, la veritable política soviètica sempre va afavorir el predomini del rus per damunt de les altres llengües de l'estat, i això, unit a les noves formes de vida de la segona meitat del segle XX, va accelerar l'assimilació dels mordovians.
  • ca  moore
  • ca  mooré sin. compl.
  • ca  more sin. compl.
  • ca  moshe sin. compl.
  • ca  mossi sin. compl.
  • cod  mòoré
  • ar  مورية
  • cy  Moore
  • cy  Mooré sin. compl.
  • cy  More sin. compl.
  • cy  Moshe sin. compl.
  • cy  Mossi sin. compl.
  • de  Moore
  • de  Mole sin. compl.
  • de  Mooré sin. compl.
  • de  Moose sin. compl.
  • de  More sin. compl.
  • de  Moré sin. compl.
  • de  Moshi sin. compl.
  • de  Mossi sin. compl.
  • en  Moore
  • en  Mooré sin. compl.
  • en  Mòoré sin. compl.
  • en  More sin. compl.
  • en  Moré sin. compl.
  • en  Moshe sin. compl.
  • en  Moshi sin. compl.
  • en  Mossi sin. compl.
  • es  more
  • es  moore sin. compl.
  • es  mooré sin. compl.
  • es  moshe sin. compl.
  • es  mosi sin. compl.
  • eu  mosiera
  • eu  mooré sin. compl.
  • eu  more sin. compl.
  • eu  moshe sin. compl.
  • eu  mossi sin. compl.
  • fr  mooré
  • fr  moore sin. compl.
  • fr  more sin. compl.
  • fr  moshe sin. compl.
  • fr  mossi sin. compl.
  • gl  moore
  • gl  mooré sin. compl.
  • gl  more sin. compl.
  • gl  moshe sin. compl.
  • gl  mossi sin. compl.
  • gn  móre
  • gn  mooré sin. compl.
  • gn  more sin. compl.
  • gn  moshe sin. compl.
  • gn  mossi sin. compl.
  • it  more
  • it  moore sin. compl.
  • it  mooré sin. compl.
  • it  moshe sin. compl.
  • it  mossi sin. compl.
  • ja  モシ語
  • ja  モレ語 sin. compl.
  • nl  Moore
  • nl  Mooré sin. compl.
  • nl  More sin. compl.
  • nl  Moshe sin. compl.
  • nl  Mossi sin. compl.
  • pt  moore
  • pt  mooré sin. compl.
  • pt  more sin. compl.
  • pt  moshe sin. compl.
  • pt  mossi sin. compl.
  • ru  Мооре
  • ru  Море sin. compl.
  • ru  Моси sin. compl.
  • ru  Моши sin. compl.
  • ru  Мосси sin. compl.
  • zh  莫雷语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana, Àfrica > Mali, Àfrica > Togo

Definición
El moore és la llengua dels mossis (en singular moaaga), el poble més nombrós de Burkina Fasso (més del 40% de la població). A més dels 5.300.000 mossis que parlen moore, molts altres ciutadans del país el parlen com a segona llengua. Els mossis que viatgen fora del seu territori lingüístic solen emprar el mandinga diula com a segona llengua. Hi ha, a més, comunitats lingüístiques reduïdes (uns 50.000 individus en total, aproximadament) escampades pels estats veïns (Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo).

El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.

Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.

Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
  • ca  moré
  • ca  itene sin. compl.
  • ca  iteneo sin. compl.
  • ca  itenez sin. compl.
  • ca  itoreuhip sin. compl.
  • ca  more sin. compl.
  • cod  moregena
  • ar  موري
  • cy  Moré
  • cy  Itene sin. compl.
  • cy  Iteneo sin. compl.
  • cy  Itenez sin. compl.
  • cy  Itoreuhip sin. compl.
  • cy  More sin. compl.
  • de  Moré
  • de  Itene sin. compl.
  • de  Iteneo sin. compl.
  • de  Itenez sin. compl.
  • de  Itoreuhip sin. compl.
  • de  More sin. compl.
  • en  Itene
  • en  Iteneo sin. compl.
  • en  Itenez sin. compl.
  • en  More sin. compl.
  • es  itene
  • es  iteneo sin. compl.
  • es  itenez sin. compl.
  • es  itoreuhip sin. compl.
  • es  more sin. compl.
  • es  moré sin. compl.
  • eu  iteneera
  • eu  itene sin. compl.
  • eu  iteneo sin. compl.
  • eu  itenez sin. compl.
  • eu  itoreuhip sin. compl.
  • eu  more sin. compl.
  • fr  moré
  • fr  itene sin. compl.
  • fr  iteneo sin. compl.
  • fr  itenez sin. compl.
  • fr  itoreuhip sin. compl.
  • fr  more sin. compl.
  • gl  moré
  • gl  itene sin. compl.
  • gl  iteneo sin. compl.
  • gl  itenez sin. compl.
  • gl  itoreuhip sin. compl.
  • gl  more sin. compl.
  • it  morè
  • it  itene sin. compl.
  • it  iteneo sin. compl.
  • it  itenez sin. compl.
  • it  itoreuhip sin. compl.
  • it  more sin. compl.
  • ja  モレ語
  • ja  イテネ語 sin. compl.
  • nl  Moré
  • nl  Itene sin. compl.
  • nl  Iteneo sin. compl.
  • nl  Itenez sin. compl.
  • nl  Itoreuhip sin. compl.
  • nl  More sin. compl.
  • pt  moré
  • pt  itene sin. compl.
  • pt  iteneo sin. compl.
  • pt  itenez sin. compl.
  • pt  itoreuhip sin. compl.
  • pt  more sin. compl.
  • ru  Море
  • ru  Итене sin. compl.
  • zh  莫雷语
  • zh  伊特内、伊特内奥、伊特内兹、伊托雷伊普、莫勒 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia

Definición
Segons el Censo Rural Indígena de Tierras Bajas (1995), 108 persones es van declarar pertanyents al grup ètnic moré, de les quals tan sols 5 persones, totes més grans de 45 anys, van afirmar parlar la llengua. Altres fonts estableixen entre 36 i 76 parlants, amb diferents nivells de coneixement del moré, dins un grup ètnic d'entre 100 i 300 persones. També hi ha fonts que consideren aquesta llengua definitivament extingida.
  • ca  ayoreo
  • ca  ayoréode sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  morotoco sin. compl.
  • ca  pyta jovai sin. compl.
  • ca  zamuco sin. compl.
  • cod  ayo(w)eo (ayu(w)iw)
  • cod  ayoré (ayuri)
  • ar  أيورية
  • cy  Ayoreo
  • cy  Ayoréode sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Morotoco sin. compl.
  • cy  Pyta jovai sin. compl.
  • cy  Zamuco sin. compl.
  • de  Ayoreo
  • de  Ayoré sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Morotoco sin. compl.
  • de  Pyeta Yovai sin. compl.
  • de  Zamuco sin. compl.
  • en  Ayoreo
  • en  Ayoré sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Morotoco sin. compl.
  • en  Pyeta Yovai sin. compl.
  • en  Zamuco sin. compl.
  • es  ayoreo
  • es  ayoréode sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  morotoco sin. compl.
  • es  pyta jovai sin. compl.
  • es  zamuco sin. compl.
  • eu  ayoreoera
  • eu  ayoréode sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  morotoco sin. compl.
  • eu  pyta jovai sin. compl.
  • eu  zamuco sin. compl.
  • fr  ayoreo
  • fr  ayoréode sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  morotoco sin. compl.
  • fr  pyeta yovai sin. compl.
  • fr  zamuco sin. compl.
  • gl  ayoreo
  • gl  ayoréode sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  morotoco sin. compl.
  • gl  pyta jovai sin. compl.
  • gl  zamuco sin. compl.
  • gn  ajoréo
  • gn  ajoréode sin. compl.
  • gn  móro sin. compl.
  • gn  morotóko sin. compl.
  • gn  pyta jovái sin. compl.
  • gn  samúko sin. compl.
  • it  ayoreo
  • it  ayoréode sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  morotoco sin. compl.
  • it  pyta jovai sin. compl.
  • it  zamuco sin. compl.
  • ja  アヨレオ語
  • ja  アヨルオデ語、モロ語、モロトコ語、ピジャホバイ語、サムコ語 sin. compl.
  • nl  Ayoreo
  • nl  Ayoréode sin. compl.
  • nl  Moro sin. compl.
  • nl  Morotoco sin. compl.
  • nl  Pyta Jovai sin. compl.
  • nl  Zamuco sin. compl.
  • pt  ayoreo
  • pt  ayoréode sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  morotoco sin. compl.
  • pt  pyta jovai sin. compl.
  • pt  zamuco sin. compl.
  • ru  Айорео
  • ru  Моро sin. compl.
  • ru  Айоре sin. compl.
  • ru  Пита йовай sin. compl.
  • ru  Самуко sin. compl.
  • ru  Моротоко sin. compl.
  • sw  Ayoreo
  • sw  Ayoréode sin. compl.
  • sw  Moro sin. compl.
  • sw  Morotoco sin. compl.
  • sw  Pyta jovai sin. compl.
  • sw  Zamuco sin. compl.
  • tmh  Tayuriwt
  • zh  阿尤莱欧
  • zh  莫罗 sin. compl.
  • zh  撒目可 sin. compl.
  • zh  阿尤雷 sin. compl.
  • zh  莫罗托克 sin. compl.
  • zh  皮耶它尤瓦依 sin. compl.

Zamuco, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

Definición
L'ishiro o chamacoco i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.

Abans de contactar amb la societat occidental, els ayoreos van patir una forta persecució al Paraguai fins al punt que, a la primera meitat del segle XX, un jove podia quedar dispensat del servei militar si assassinava un ayoreo. De fet, els colons i els criolls organitzaven autèntiques caceres humanes. El primer contacte va tenir lloc el 1956, quan els blancs van capturar un noi ayoreo. Segons sembla, l'últim ayoreo sense contactar va sortir de la selva el 1998.
  • ca  tausug
  • ca  joloano sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  sulu sin. compl.
  • ca  suluk sin. compl.
  • ca  tau suug sin. compl.
  • ca  taw sug sin. compl.
  • ca  taw suluk sin. compl.
  • ar  تاوسوغية
  • cy  Tausug
  • cy  Joloano sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Sulu sin. compl.
  • cy  Suluk sin. compl.
  • cy  Tau suug sin. compl.
  • cy  Taw sug sin. compl.
  • cy  Taw suluk sin. compl.
  • de  Tausug
  • de  Joloano sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Sulu sin. compl.
  • de  Suluk sin. compl.
  • de  Taw Sug sin. compl.
  • de  Taw Suluk sin. compl.
  • en  Tausug
  • en  Joloano sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Sulu sin. compl.
  • en  Suluk sin. compl.
  • en  Tau Suug sin. compl.
  • en  Tausog sin. compl.
  • en  Taw Sug sin. compl.
  • en  Taw Suluk sin. compl.
  • es  tausugo
  • es  joloano sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  sulu sin. compl.
  • es  suluk sin. compl.
  • es  tau suug sin. compl.
  • es  taw sug sin. compl.
  • es  taw suluk sin. compl.
  • eu  tausugera
  • eu  joloano sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  sulu sin. compl.
  • eu  suluk sin. compl.
  • eu  tau suug sin. compl.
  • eu  tausug sin. compl.
  • eu  taw sug sin. compl.
  • eu  taw suluk sin. compl.
  • fr  tausug
  • fr  joloano sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  sulu sin. compl.
  • fr  suluk sin. compl.
  • fr  tau suug sin. compl.
  • fr  taw sug sin. compl.
  • fr  taw suluk sin. compl.
  • gl  tausug
  • gl  joloano sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  sulu sin. compl.
  • gl  suluk sin. compl.
  • gl  tau suug sin. compl.
  • gl  taw sug sin. compl.
  • gl  taw suluk sin. compl.
  • gn  tausug
  • gn  joloano sin. compl.
  • gn  moro sin. compl.
  • gn  sulu sin. compl.
  • gn  suluk sin. compl.
  • gn  tau suug sin. compl.
  • gn  taw sug sin. compl.
  • gn  taw suluk sin. compl.
  • it  tausug
  • it  joloano sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  sulu sin. compl.
  • it  suluk sin. compl.
  • it  tau suug sin. compl.
  • it  taw sug sin. compl.
  • it  taw suluk sin. compl.
  • pt  tausug
  • pt  joloano sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  sulu sin. compl.
  • pt  suluk sin. compl.
  • pt  tau suug sin. compl.
  • pt  taw sug sin. compl.
  • pt  taw suluk sin. compl.
  • zh  陶苏格语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición
El terme tausug fa referència al principal grup etnolingüístic de l'arxipèlag de Sulu. Els tausug són majoritàriament de religió musulmana i sembla que són originaris del nord-est de Mindanao, des d'on van emigrar a la regió sud-oest de les Filipines al segle XI.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen del nom tausug, el qual podria significar 'homes del corrent' (de tau ', home' i sug, 'corrent marí'), 'homes de Suug' (de tau, 'home' i Suug, antic nom de l'illa de Jolo) o 'homes valents' (de tau, 'home' i ma-isug, 'valent').

El territori tradicional de la llengua tausug és la zona de l'illa de Jolo. Actualment, s'utilitza com a llengua franca a Sulu, Basilan, Tawi-Tawi i sud de Palawan.

El tausug és la llengua majoritària a la província de Sulu, on es poden trobar 400.000 dels 700.000 parlants que hi ha a les Filipines: és la llengua dominant als municipis de Jolo, Indanan, Luuk, Pananaw, Parang, Patikul, Talipaw, Tapul i Maimbung; i és la llengua majoritària als municipis de Marunggas, Pata, Siasi i Tongkil. També es poden trobar uns 100.000 parlants d'aquesta llengua a l'estat de Sabah (Malàisia), principalment als districtes de Sempurna, Sandakan, Tawau, Lahad Datu, Labuk-Sugut i Kudat.

El tausug té poca variació dialectal i és lingüísticament propera al butuanon.
  • ca  ayoreo
  • ca  ayoréode sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  morotoco sin. compl.
  • ca  pyta jovai sin. compl.
  • ca  zamuco sin. compl.
  • cod  ayo(w)eo (ayu(w)iw)
  • cod  ayoré (ayuri)
  • ar  أيورية
  • cy  Ayoreo
  • cy  Ayoréode sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Morotoco sin. compl.
  • cy  Pyta jovai sin. compl.
  • cy  Zamuco sin. compl.
  • de  Ayoreo
  • de  Ayoré sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Morotoco sin. compl.
  • de  Pyeta Yovai sin. compl.
  • de  Zamuco sin. compl.
  • en  Ayoreo
  • en  Ayoré sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Morotoco sin. compl.
  • en  Pyeta Yovai sin. compl.
  • en  Zamuco sin. compl.
  • es  ayoreo
  • es  ayoréode sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  morotoco sin. compl.
  • es  pyta jovai sin. compl.
  • es  zamuco sin. compl.
  • eu  ayoreoera
  • eu  ayoréode sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  morotoco sin. compl.
  • eu  pyta jovai sin. compl.
  • eu  zamuco sin. compl.
  • fr  ayoreo
  • fr  ayoréode sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  morotoco sin. compl.
  • fr  pyeta yovai sin. compl.
  • fr  zamuco sin. compl.
  • gl  ayoreo
  • gl  ayoréode sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  morotoco sin. compl.
  • gl  pyta jovai sin. compl.
  • gl  zamuco sin. compl.
  • gn  ajoréo
  • gn  ajoréode sin. compl.
  • gn  móro sin. compl.
  • gn  morotóko sin. compl.
  • gn  pyta jovái sin. compl.
  • gn  samúko sin. compl.
  • it  ayoreo
  • it  ayoréode sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  morotoco sin. compl.
  • it  pyta jovai sin. compl.
  • it  zamuco sin. compl.
  • ja  アヨレオ語
  • ja  アヨルオデ語、モロ語、モロトコ語、ピジャホバイ語、サムコ語 sin. compl.
  • nl  Ayoreo
  • nl  Ayoréode sin. compl.
  • nl  Moro sin. compl.
  • nl  Morotoco sin. compl.
  • nl  Pyta Jovai sin. compl.
  • nl  Zamuco sin. compl.
  • pt  ayoreo
  • pt  ayoréode sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  morotoco sin. compl.
  • pt  pyta jovai sin. compl.
  • pt  zamuco sin. compl.
  • ru  Айорео
  • ru  Моро sin. compl.
  • ru  Айоре sin. compl.
  • ru  Пита йовай sin. compl.
  • ru  Самуко sin. compl.
  • ru  Моротоко sin. compl.
  • sw  Ayoreo
  • sw  Ayoréode sin. compl.
  • sw  Moro sin. compl.
  • sw  Morotoco sin. compl.
  • sw  Pyta jovai sin. compl.
  • sw  Zamuco sin. compl.
  • tmh  Tayuriwt
  • zh  阿尤莱欧
  • zh  莫罗 sin. compl.
  • zh  撒目可 sin. compl.
  • zh  阿尤雷 sin. compl.
  • zh  莫罗托克 sin. compl.
  • zh  皮耶它尤瓦依 sin. compl.

Zamuco, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

Definición
L'ishiro o chamacoco i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.

Abans de contactar amb la societat occidental, els ayoreos van patir una forta persecució al Paraguai fins al punt que, a la primera meitat del segle XX, un jove podia quedar dispensat del servei militar si assassinava un ayoreo. De fet, els colons i els criolls organitzaven autèntiques caceres humanes. El primer contacte va tenir lloc el 1956, quan els blancs van capturar un noi ayoreo. Segons sembla, l'últim ayoreo sense contactar va sortir de la selva el 1998.