pocanga
pocanga
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca barà
- ca barasano del nord sin. compl.
- ca pocanga sin. compl.
- ca waimaha sin. compl.
- cod wáimaja
- cod waípinõmakã
- ar بارا
- cy Bará
- cy Barasano gogleddol sin. compl.
- cy Pocanga sin. compl.
- cy Waimaha sin. compl.
- de Bará
- de Barasano do Norte sin. compl.
- de Pocanga sin. compl.
- de Waimaha sin. compl.
- en Bará
- en Northern Barasano sin. compl.
- en Pocanga sin. compl.
- en Pokangá sin. compl.
- en Waimaha sin. compl.
- es bara
- es bará sin. compl.
- es barasano del norte sin. compl.
- es huaimaha sin. compl.
- es pocanga sin. compl.
- es pokangá sin. compl.
- es waimaha sin. compl.
- eu barasanera
- eu bara sin. compl.
- eu iparraldeko barasanera sin. compl.
- eu pocanga sin. compl.
- eu waimaha sin. compl.
- fr bara
- fr barasana du nord sin. compl.
- fr pocanga sin. compl.
- fr waimaja ou waimaha sin. compl.
- gl bará
- gl barasano do norte sin. compl.
- gl pocanga sin. compl.
- gl waimaha sin. compl.
- it barà
- it barasano del nord sin. compl.
- it pocanga sin. compl.
- it waimaha sin. compl.
- ja バラ語
- ja バラサノ デル ノ－ルド語 sin. compl.
- nl Bará
- nl Barasano del Norte sin. compl.
- nl Pocanga sin. compl.
- nl Waimaha sin. compl.
- pt bará
- pt barasano do norte sin. compl.
- pt pocanga sin. compl.
- pt waimaha sin. compl.
- ru Бара
- ru Паканг sin. compl.
- ru Ваймаха sin. compl.
- ru Поканга sin. compl.
- ru Северный барасано sin. compl.
- zh 巴拉语
- zh 北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definición
Els baràs formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.
La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.
La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
pocomán
pocomán
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > Poqom, Amèrica > Guatemala
- ca poqomam
- ca pocomán sin. compl.
- ca pokomam sin. compl.
- cy Poqomam
- cy Pocomán sin. compl.
- cy Pokomam sin. compl.
- de Pocomam
- de Pokomam sin. compl.
- de Poqomam sin. compl.
- de Poqomamist sin. compl.
- en Poqomam
- en Pocomam sin. compl.
- en Pocomán sin. compl.
- en Pokomam sin. compl.
- es pocomam
- es pocomán sin. compl.
- es pokomam sin. compl.
- es poqomam sin. compl.
- eu poqomamera
- eu pocoman sin. compl.
- eu pokomam sin. compl.
- eu poqomam sin. compl.
- eu poqomamera sin. compl.
- fr poqomam
- fr pocomán sin. compl.
- fr pokomam sin. compl.
- gl poqomam
- gl pocomán sin. compl.
- gl pokomam sin. compl.
- gn pokoman
- gn pocomán sin. compl.
- gn pokomam sin. compl.
- it poqomam
- it pocomam sin. compl.
- it pocomán sin. compl.
- it pokomam sin. compl.
- pt poqomam
- pt pocomán sin. compl.
- pt pokomam sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > Poqom, Amèrica > Guatemala
Definición
El poqomam està directament emparentat amb el poqomchi'. Algunes fonts distingeixen tres variants dialectals del poqomam: la central, la del sud i l'oriental.
S'ha observat en les darreres dècades un procés gradual de substitució lingüística del poqomam per l'espanyol. S'havia pronosticat, fa una vintena d'anys, la desaparició imminent d'aquesta llengua al municipi de Palín, però sembla que el procés s'ha aturat i que hi ha més nens ara que la parlen que no pas en aquell moment.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
S'ha observat en les darreres dècades un procés gradual de substitució lingüística del poqomam per l'espanyol. S'havia pronosticat, fa una vintena d'anys, la desaparició imminent d'aquesta llengua al municipi de Palín, però sembla que el procés s'ha aturat i que hi ha més nens ara que la parlen que no pas en aquell moment.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
pocomchí
pocomchí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > Poqom, Amèrica > Guatemala
- ca poqomchi'
- ca pocomchí sin. compl.
- ca poconchí sin. compl.
- ca pokomchí sin. compl.
- cy Poqomchi
- cy Pocomchí sin. compl.
- cy Poconchí sin. compl.
- cy Pokomchí sin. compl.
- de Pocomchí
- de Poconchí sin. compl.
- de Pokomchí sin. compl.
- de Poqomchí sin. compl.
- en Poqomchi'
- en Pocomchí sin. compl.
- en Poconchí sin. compl.
- en Pokomchí sin. compl.
- en Pokonchí sin. compl.
- es pocomchí
- es poconchí sin. compl.
- es pokomchí sin. compl.
- es poqomchi' sin. compl.
- eu poqomchi'era
- eu pocomchí sin. compl.
- eu poconchí sin. compl.
- eu pokomchí sin. compl.
- eu poqomchi' sin. compl.
- eu poqomchi'era sin. compl.
- fr poqomchi
- fr pocomchí sin. compl.
- fr poconchí sin. compl.
- fr pokomchí sin. compl.
- gl poqomchi'
- gl pocomchí sin. compl.
- gl poconchí sin. compl.
- gl pokomchí sin. compl.
- gn pokonchi
- gn pocomchí sin. compl.
- gn poconchí sin. compl.
- gn pokomchí sin. compl.
- it poqomchi'
- it pocomchí sin. compl.
- it poconchí sin. compl.
- it pokomchí sin. compl.
- pt poqomchi'
- pt pocomchí sin. compl.
- pt poconchí sin. compl.
- pt pokomchí sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > Poqom, Amèrica > Guatemala
Definición
El poqomchi' està directament emparentat amb el poqomam. Algunes fonts hi distingeixen dues variants dialectals: l'oriental i l'occidental.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
poconchí
poconchí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > Poqom, Amèrica > Guatemala
- ca poqomchi'
- ca pocomchí sin. compl.
- ca poconchí sin. compl.
- ca pokomchí sin. compl.
- cy Poqomchi
- cy Pocomchí sin. compl.
- cy Poconchí sin. compl.
- cy Pokomchí sin. compl.
- de Pocomchí
- de Poconchí sin. compl.
- de Pokomchí sin. compl.
- de Poqomchí sin. compl.
- en Poqomchi'
- en Pocomchí sin. compl.
- en Poconchí sin. compl.
- en Pokomchí sin. compl.
- en Pokonchí sin. compl.
- es pocomchí
- es poconchí sin. compl.
- es pokomchí sin. compl.
- es poqomchi' sin. compl.
- eu poqomchi'era
- eu pocomchí sin. compl.
- eu poconchí sin. compl.
- eu pokomchí sin. compl.
- eu poqomchi' sin. compl.
- eu poqomchi'era sin. compl.
- fr poqomchi
- fr pocomchí sin. compl.
- fr poconchí sin. compl.
- fr pokomchí sin. compl.
- gl poqomchi'
- gl pocomchí sin. compl.
- gl poconchí sin. compl.
- gl pokomchí sin. compl.
- gn pokonchi
- gn pocomchí sin. compl.
- gn poconchí sin. compl.
- gn pokomchí sin. compl.
- it poqomchi'
- it pocomchí sin. compl.
- it poconchí sin. compl.
- it pokomchí sin. compl.
- pt poqomchi'
- pt pocomchí sin. compl.
- pt poconchí sin. compl.
- pt pokomchí sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > Poqom, Amèrica > Guatemala
Definición
El poqomchi' està directament emparentat amb el poqomam. Algunes fonts hi distingeixen dues variants dialectals: l'oriental i l'occidental.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
podogo
podogo
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca parkwa/podoko
- ca gwadi parekwa sin. compl.
- ca kudala sin. compl.
- ca padogo sin. compl.
- ca padokwa sin. compl.
- ca paduko sin. compl.
- ca parekwa sin. compl.
- ca parkwa sin. compl.
- ca pawdawkwa sin. compl.
- ca podogo sin. compl.
- ca podoko sin. compl.
- ca podokwo sin. compl.
- cod parkwa
- de Parkwa
- de Paduko sin. compl.
- de Podoko sin. compl.
- en Parkwa/Podoko
- en Gwadi parekwa sin. compl.
- en Kudala sin. compl.
- en Padokwa sin. compl.
- en Parkwa sin. compl.
- en Pawdawkwa sin. compl.
- en Podogo sin. compl.
- en Podoko sin. compl.
- en Podokwo sin. compl.
- es parkwa/podoko
- es gwadi parekwa sin. compl.
- es kudala sin. compl.
- es padokwa sin. compl.
- es parkwa sin. compl.
- es pawdawkwa sin. compl.
- es podogo sin. compl.
- es podoko sin. compl.
- es podokwo sin. compl.
- eu parkwa/podoko
- eu gwadi parekwa sin. compl.
- eu kudala sin. compl.
- eu padokwa sin. compl.
- eu parkwa sin. compl.
- eu pawdawkwa sin. compl.
- eu podogo sin. compl.
- eu podoko sin. compl.
- eu podokwo sin. compl.
- fr parkwa
- fr podogo sin. compl.
- fr podoko sin. compl.
- fr podokwa sin. compl.
- gl parkwa/podoko
- gl gwadi parekwa sin. compl.
- gl kudala sin. compl.
- gl padokwa sin. compl.
- gl parkwa sin. compl.
- gl pawdawkwa sin. compl.
- gl podogo sin. compl.
- gl podoko sin. compl.
- gl podokwo sin. compl.
- it parkwa/podoko
- it gwadi parekwa sin. compl.
- it kudala sin. compl.
- it padokwa sin. compl.
- it parkwa sin. compl.
- it pawdawkwa sin. compl.
- it podogo sin. compl.
- it podoko sin. compl.
- it podokwo sin. compl.
- nl Parkwa-Podoko
- nl Podogo sin. compl.
- nl Podokwa sin. compl.
- pt parkwa/podoko
- pt gwadi parekwa sin. compl.
- pt kudala sin. compl.
- pt padokwa sin. compl.
- pt parkwa sin. compl.
- pt pawdawkwa sin. compl.
- pt podogo sin. compl.
- pt podoko sin. compl.
- pt podokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El parkwa és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
podoko
podoko
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca parkwa/podoko
- ca gwadi parekwa sin. compl.
- ca kudala sin. compl.
- ca padogo sin. compl.
- ca padokwa sin. compl.
- ca paduko sin. compl.
- ca parekwa sin. compl.
- ca parkwa sin. compl.
- ca pawdawkwa sin. compl.
- ca podogo sin. compl.
- ca podoko sin. compl.
- ca podokwo sin. compl.
- cod parkwa
- de Parkwa
- de Paduko sin. compl.
- de Podoko sin. compl.
- en Parkwa/Podoko
- en Gwadi parekwa sin. compl.
- en Kudala sin. compl.
- en Padokwa sin. compl.
- en Parkwa sin. compl.
- en Pawdawkwa sin. compl.
- en Podogo sin. compl.
- en Podoko sin. compl.
- en Podokwo sin. compl.
- es parkwa/podoko
- es gwadi parekwa sin. compl.
- es kudala sin. compl.
- es padokwa sin. compl.
- es parkwa sin. compl.
- es pawdawkwa sin. compl.
- es podogo sin. compl.
- es podoko sin. compl.
- es podokwo sin. compl.
- eu parkwa/podoko
- eu gwadi parekwa sin. compl.
- eu kudala sin. compl.
- eu padokwa sin. compl.
- eu parkwa sin. compl.
- eu pawdawkwa sin. compl.
- eu podogo sin. compl.
- eu podoko sin. compl.
- eu podokwo sin. compl.
- fr parkwa
- fr podogo sin. compl.
- fr podoko sin. compl.
- fr podokwa sin. compl.
- gl parkwa/podoko
- gl gwadi parekwa sin. compl.
- gl kudala sin. compl.
- gl padokwa sin. compl.
- gl parkwa sin. compl.
- gl pawdawkwa sin. compl.
- gl podogo sin. compl.
- gl podoko sin. compl.
- gl podokwo sin. compl.
- it parkwa/podoko
- it gwadi parekwa sin. compl.
- it kudala sin. compl.
- it padokwa sin. compl.
- it parkwa sin. compl.
- it pawdawkwa sin. compl.
- it podogo sin. compl.
- it podoko sin. compl.
- it podokwo sin. compl.
- nl Parkwa-Podoko
- nl Podogo sin. compl.
- nl Podokwa sin. compl.
- pt parkwa/podoko
- pt gwadi parekwa sin. compl.
- pt kudala sin. compl.
- pt padokwa sin. compl.
- pt parkwa sin. compl.
- pt pawdawkwa sin. compl.
- pt podogo sin. compl.
- pt podoko sin. compl.
- pt podokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El parkwa és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
podokwo
podokwo
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca parkwa/podoko
- ca gwadi parekwa sin. compl.
- ca kudala sin. compl.
- ca padogo sin. compl.
- ca padokwa sin. compl.
- ca paduko sin. compl.
- ca parekwa sin. compl.
- ca parkwa sin. compl.
- ca pawdawkwa sin. compl.
- ca podogo sin. compl.
- ca podoko sin. compl.
- ca podokwo sin. compl.
- cod parkwa
- de Parkwa
- de Paduko sin. compl.
- de Podoko sin. compl.
- en Parkwa/Podoko
- en Gwadi parekwa sin. compl.
- en Kudala sin. compl.
- en Padokwa sin. compl.
- en Parkwa sin. compl.
- en Pawdawkwa sin. compl.
- en Podogo sin. compl.
- en Podoko sin. compl.
- en Podokwo sin. compl.
- es parkwa/podoko
- es gwadi parekwa sin. compl.
- es kudala sin. compl.
- es padokwa sin. compl.
- es parkwa sin. compl.
- es pawdawkwa sin. compl.
- es podogo sin. compl.
- es podoko sin. compl.
- es podokwo sin. compl.
- eu parkwa/podoko
- eu gwadi parekwa sin. compl.
- eu kudala sin. compl.
- eu padokwa sin. compl.
- eu parkwa sin. compl.
- eu pawdawkwa sin. compl.
- eu podogo sin. compl.
- eu podoko sin. compl.
- eu podokwo sin. compl.
- fr parkwa
- fr podogo sin. compl.
- fr podoko sin. compl.
- fr podokwa sin. compl.
- gl parkwa/podoko
- gl gwadi parekwa sin. compl.
- gl kudala sin. compl.
- gl padokwa sin. compl.
- gl parkwa sin. compl.
- gl pawdawkwa sin. compl.
- gl podogo sin. compl.
- gl podoko sin. compl.
- gl podokwo sin. compl.
- it parkwa/podoko
- it gwadi parekwa sin. compl.
- it kudala sin. compl.
- it padokwa sin. compl.
- it parkwa sin. compl.
- it pawdawkwa sin. compl.
- it podogo sin. compl.
- it podoko sin. compl.
- it podokwo sin. compl.
- nl Parkwa-Podoko
- nl Podogo sin. compl.
- nl Podokwa sin. compl.
- pt parkwa/podoko
- pt gwadi parekwa sin. compl.
- pt kudala sin. compl.
- pt padokwa sin. compl.
- pt parkwa sin. compl.
- pt pawdawkwa sin. compl.
- pt podogo sin. compl.
- pt podoko sin. compl.
- pt podokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El parkwa és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
pogolo
pogolo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pogoro
- ca chipogolo sin. compl.
- ca chipogoro sin. compl.
- ca pogolo sin. compl.
- ca pogolu sin. compl.
- ca pogora sin. compl.
- de Pogolo
- de Chipogolo sin. compl.
- de Chipogoro sin. compl.
- de Pogolu sin. compl.
- de Pogoro sin. compl.
- en Pogoro
- en Chipogolo sin. compl.
- en Chipogoro sin. compl.
- en Pogolo sin. compl.
- en Pogolu sin. compl.
- en Pogora sin. compl.
- es pogoro
- es chipogolo sin. compl.
- es chipogoro sin. compl.
- es pogolo sin. compl.
- es pogolu sin. compl.
- es pogora sin. compl.
- eu pogoro
- eu chipogolo sin. compl.
- eu chipogoro sin. compl.
- eu pogolo sin. compl.
- eu pogolu sin. compl.
- eu pogora sin. compl.
- fr pogolo
- fr chipogolo sin. compl.
- fr chipogoro sin. compl.
- fr pogolu sin. compl.
- fr pogoro sin. compl.
- gl pogoro
- gl chipogolo sin. compl.
- gl chipogoro sin. compl.
- gl pogolo sin. compl.
- gl pogolu sin. compl.
- gl pogora sin. compl.
- it pogoro
- it chipogolo sin. compl.
- it chipogoro sin. compl.
- it pogolo sin. compl.
- it pogolu sin. compl.
- it pogora sin. compl.
- nl Pogoro
- nl Chipogolo sin. compl.
- nl Chipogoro sin. compl.
- nl Pogolo sin. compl.
- nl Pogolu sin. compl.
- pt pogoro
- pt chipogolo sin. compl.
- pt chipogoro sin. compl.
- pt pogolo sin. compl.
- pt pogolu sin. compl.
- pt pogora sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic pogoro se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels pogoros trobem els ndambes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al pogoro), els ngindos, els benes i els ngonis, els quals constitueixen els cinc grups majoritaris del districte d'Ulanga, a la regió de Morogoro.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
pogolu
pogolu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pogoro
- ca chipogolo sin. compl.
- ca chipogoro sin. compl.
- ca pogolo sin. compl.
- ca pogolu sin. compl.
- ca pogora sin. compl.
- de Pogolo
- de Chipogolo sin. compl.
- de Chipogoro sin. compl.
- de Pogolu sin. compl.
- de Pogoro sin. compl.
- en Pogoro
- en Chipogolo sin. compl.
- en Chipogoro sin. compl.
- en Pogolo sin. compl.
- en Pogolu sin. compl.
- en Pogora sin. compl.
- es pogoro
- es chipogolo sin. compl.
- es chipogoro sin. compl.
- es pogolo sin. compl.
- es pogolu sin. compl.
- es pogora sin. compl.
- eu pogoro
- eu chipogolo sin. compl.
- eu chipogoro sin. compl.
- eu pogolo sin. compl.
- eu pogolu sin. compl.
- eu pogora sin. compl.
- fr pogolo
- fr chipogolo sin. compl.
- fr chipogoro sin. compl.
- fr pogolu sin. compl.
- fr pogoro sin. compl.
- gl pogoro
- gl chipogolo sin. compl.
- gl chipogoro sin. compl.
- gl pogolo sin. compl.
- gl pogolu sin. compl.
- gl pogora sin. compl.
- it pogoro
- it chipogolo sin. compl.
- it chipogoro sin. compl.
- it pogolo sin. compl.
- it pogolu sin. compl.
- it pogora sin. compl.
- nl Pogoro
- nl Chipogolo sin. compl.
- nl Chipogoro sin. compl.
- nl Pogolo sin. compl.
- nl Pogolu sin. compl.
- pt pogoro
- pt chipogolo sin. compl.
- pt chipogoro sin. compl.
- pt pogolo sin. compl.
- pt pogolu sin. compl.
- pt pogora sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic pogoro se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels pogoros trobem els ndambes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al pogoro), els ngindos, els benes i els ngonis, els quals constitueixen els cinc grups majoritaris del districte d'Ulanga, a la regió de Morogoro.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
pogora
pogora
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pogoro
- ca chipogolo sin. compl.
- ca chipogoro sin. compl.
- ca pogolo sin. compl.
- ca pogolu sin. compl.
- ca pogora sin. compl.
- de Pogolo
- de Chipogolo sin. compl.
- de Chipogoro sin. compl.
- de Pogolu sin. compl.
- de Pogoro sin. compl.
- en Pogoro
- en Chipogolo sin. compl.
- en Chipogoro sin. compl.
- en Pogolo sin. compl.
- en Pogolu sin. compl.
- en Pogora sin. compl.
- es pogoro
- es chipogolo sin. compl.
- es chipogoro sin. compl.
- es pogolo sin. compl.
- es pogolu sin. compl.
- es pogora sin. compl.
- eu pogoro
- eu chipogolo sin. compl.
- eu chipogoro sin. compl.
- eu pogolo sin. compl.
- eu pogolu sin. compl.
- eu pogora sin. compl.
- fr pogolo
- fr chipogolo sin. compl.
- fr chipogoro sin. compl.
- fr pogolu sin. compl.
- fr pogoro sin. compl.
- gl pogoro
- gl chipogolo sin. compl.
- gl chipogoro sin. compl.
- gl pogolo sin. compl.
- gl pogolu sin. compl.
- gl pogora sin. compl.
- it pogoro
- it chipogolo sin. compl.
- it chipogoro sin. compl.
- it pogolo sin. compl.
- it pogolu sin. compl.
- it pogora sin. compl.
- nl Pogoro
- nl Chipogolo sin. compl.
- nl Chipogoro sin. compl.
- nl Pogolo sin. compl.
- nl Pogolu sin. compl.
- pt pogoro
- pt chipogolo sin. compl.
- pt chipogoro sin. compl.
- pt pogolo sin. compl.
- pt pogolu sin. compl.
- pt pogora sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic pogoro se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels pogoros trobem els ndambes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al pogoro), els ngindos, els benes i els ngonis, els quals constitueixen els cinc grups majoritaris del districte d'Ulanga, a la regió de Morogoro.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
