sokili
sokili
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
somyev
somyev
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca somyev
- ca kila sin. compl.
- de Somyev
- de Kila sin. compl.
- de Somyewe sin. compl.
- en Somyev
- en Kila sin. compl.
- es somyev
- es kila sin. compl.
- eu somyev
- eu kila sin. compl.
- fr somyev
- fr kila sin. compl.
- fr somyewe sin. compl.
- gl somyev
- gl kila sin. compl.
- it somyev
- it kila sin. compl.
- nl Somyev
- nl Kila sin. compl.
- nl Somyewe sin. compl.
- pt somyev
- pt kila sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
La llengua somyev es parla a dos pobles, Hore Taram Torbi, al Camerun, i Kila Yang, a Nigèria. Algunes fonts s'hi refereixen com a kila, terme fulfulde per a 'ferrer', ja que havia estat la llengua d'una casta de ferrers.
La major part dels parlants es troba a la banda nigeriana, a la localitat de Kila Yang. Cap al final de 1990 hi havia uns 15 parlants de somyev, el més jove dels quals s'acostava als cinquanta anys. Alguns joves tenien competència passiva en la llengua de la comunitat, que era relativament present en la vida diària.
Actualment la llengua principal dels somyewes (nom del grup humà) de Nigèria és el maberem, una variant del mambila, que ha esdevingut la primera llengua de les generacions joves. A la banda camerunesa han adoptat una altra variant del mambila, el torbi. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
El somyev s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
La major part dels parlants es troba a la banda nigeriana, a la localitat de Kila Yang. Cap al final de 1990 hi havia uns 15 parlants de somyev, el més jove dels quals s'acostava als cinquanta anys. Alguns joves tenien competència passiva en la llengua de la comunitat, que era relativament present en la vida diària.
Actualment la llengua principal dels somyewes (nom del grup humà) de Nigèria és el maberem, una variant del mambila, que ha esdevingut la primera llengua de les generacions joves. A la banda camerunesa han adoptat una altra variant del mambila, el torbi. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
El somyev s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
soninke
soninke
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca soninke
- ca sarahole sin. compl.
- ca sarahule sin. compl.
- ca sarakole sin. compl.
- ca sarakule sin. compl.
- ca sarawule sin. compl.
- cod soninkanxaane
- ar سونينكي
- cy Soninke
- cy Sarahole sin. compl.
- cy Sarahule sin. compl.
- cy Sarakole sin. compl.
- cy Sarakule sin. compl.
- cy Sarawule sin. compl.
- de Soninke
- de Sarahole sin. compl.
- de Sarakole sin. compl.
- de Sarakule sin. compl.
- de Sarawule sin. compl.
- de Seraculeh sin. compl.
- de Serahuli sin. compl.
- en Soninke
- en Sarahole sin. compl.
- en Sarahuli sin. compl.
- en Sarakole sin. compl.
- en Sarakule sin. compl.
- en Sarawule sin. compl.
- en Serahuli sin. compl.
- es soninke
- es sarahole sin. compl.
- es sarahule sin. compl.
- es sarakole sin. compl.
- es sarakule sin. compl.
- es sarawule sin. compl.
- eu soninkeera
- eu sarahole sin. compl.
- eu sarahule sin. compl.
- eu sarakole sin. compl.
- eu sarakule sin. compl.
- eu sarawule sin. compl.
- fr soninké
- fr aswanik sin. compl.
- fr diawara sin. compl.
- fr gadyaga sin. compl.
- fr maraka sin. compl.
- fr marka sin. compl.
- fr sarahole sin. compl.
- fr sarahule sin. compl.
- fr sarakholé sin. compl.
- fr sarakule sin. compl.
- fr sarawule sin. compl.
- fr serahuli sin. compl.
- fr silabe sin. compl.
- fr soninkara sin. compl.
- fr toubakai sin. compl.
- fr wakore sin. compl.
- gl soninke
- gl sarahole sin. compl.
- gl sarahule sin. compl.
- gl sarakole sin. compl.
- gl sarakule sin. compl.
- gl sarawule sin. compl.
- gn soninke
- gn sarahole sin. compl.
- gn sarahule sin. compl.
- gn sarakole sin. compl.
- gn sarakule sin. compl.
- gn sarawule sin. compl.
- it soninke
- it sarahole sin. compl.
- it sarahule sin. compl.
- it sarakole sin. compl.
- it sarakule sin. compl.
- it sarawule sin. compl.
- ja ソニンケ語
- nl Soninke
- nl Sarahole sin. compl.
- nl Sarahule sin. compl.
- nl Sarakole sin. compl.
- nl Sarakule sin. compl.
- nl Sarawule sin. compl.
- pt soninke
- pt sarahole sin. compl.
- pt sarahule sin. compl.
- pt sarakole sin. compl.
- pt sarakule sin. compl.
- pt sarawule sin. compl.
- ru Сонинке
- ru Сарахуле sin. compl.
- ru Сараколе sin. compl.
- zh 索宁克
- zh 萨拉胡勒、萨拉赫勒、萨拉科勒、萨拉古勒 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definición
El soninke pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals:
(a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda;
(b) el sud-occidental integrat pel loko, i
(c) el central, que inclou el manding i el susu.
El soninke és prou distant del manding (que és la llengua mande més difosa) perquè la mútua intel·ligibilitat sigui molt baixa.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del soninke no són gaire importants. Els dialectes de Mali, el Senegal, Mauritània i Gàmbia són els més propers. Els dialectes principals del soninke són l'adjer, el kinbakka i el xenqenna.
Els soninkes són originaris del sud de Mauritània, on encara avui dia hi ha una comunitat soninke a la vora del riu Senegal. Els soninkes són els fundadors de l'antic imperi de Ghana (750-1240 dC), governat en primer lloc per Dingha Cisse, segons la tradició oral local. Els soninkes són un dels primers pobles subsaharians que van abraçar l'islam, en contacte amb els mercaders almoràvits (lingüísticament amazics) vers el 1066. Després de la dissolució de l'imperi de Ghana, probablement com a conseqüència de la pèrdua de l'hegemonia comercial, els soninkes es van escampar per tota l'Àfrica occidental, i és per això que avui dia es troben soninkes a Mali, Senegal, Mauritània, Gàmbia i Guinea Bissau.
(a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda;
(b) el sud-occidental integrat pel loko, i
(c) el central, que inclou el manding i el susu.
El soninke és prou distant del manding (que és la llengua mande més difosa) perquè la mútua intel·ligibilitat sigui molt baixa.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del soninke no són gaire importants. Els dialectes de Mali, el Senegal, Mauritània i Gàmbia són els més propers. Els dialectes principals del soninke són l'adjer, el kinbakka i el xenqenna.
Els soninkes són originaris del sud de Mauritània, on encara avui dia hi ha una comunitat soninke a la vora del riu Senegal. Els soninkes són els fundadors de l'antic imperi de Ghana (750-1240 dC), governat en primer lloc per Dingha Cisse, segons la tradició oral local. Els soninkes són un dels primers pobles subsaharians que van abraçar l'islam, en contacte amb els mercaders almoràvits (lingüísticament amazics) vers el 1066. Després de la dissolució de l'imperi de Ghana, probablement com a conseqüència de la pèrdua de l'hegemonia comercial, els soninkes es van escampar per tota l'Àfrica occidental, i és per això que avui dia es troben soninkes a Mali, Senegal, Mauritània, Gàmbia i Guinea Bissau.
sonjo
sonjo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sonjo
- ca kisonjo sin. compl.
- ca sonyo sin. compl.
- ca temi sin. compl.
- ca wasonjo sin. compl.
- ca watemi sin. compl.
- ar سونجو
- cy Sonjo
- cy Kisonjo sin. compl.
- cy Sonyo sin. compl.
- cy Temi sin. compl.
- cy Wasonjo sin. compl.
- cy Watemi sin. compl.
- de Sonjo
- de Kisonjo sin. compl.
- de Sonyo sin. compl.
- de Temi sin. compl.
- de Wasonjo sin. compl.
- de Watemi sin. compl.
- en Sonjo
- en Kisonjo sin. compl.
- en Sonyo sin. compl.
- en Temi sin. compl.
- en Wasonjo sin. compl.
- en Watemi sin. compl.
- es temi
- es kisonjo sin. compl.
- es sonjo sin. compl.
- es sonyo sin. compl.
- es wasonjo sin. compl.
- es watemi sin. compl.
- eu temiera
- eu kisonjo sin. compl.
- eu sonjo sin. compl.
- eu sonyo sin. compl.
- eu temi sin. compl.
- eu wasonjo sin. compl.
- eu watemi sin. compl.
- fr sonjo
- fr kisonjo sin. compl.
- fr sonyo sin. compl.
- fr temi sin. compl.
- fr wasonjo sin. compl.
- fr watemi sin. compl.
- gl sonjo
- gl kisonjo sin. compl.
- gl sonyo sin. compl.
- gl temi sin. compl.
- gl wasonjo sin. compl.
- gl watemi sin. compl.
- gn sonjo
- gn kisonjo sin. compl.
- gn sonyo sin. compl.
- gn temi sin. compl.
- gn wasonjo sin. compl.
- gn watemi sin. compl.
- it sonjo
- it kisonjo sin. compl.
- it sonyo sin. compl.
- it temi sin. compl.
- it wasonjo sin. compl.
- it watemi sin. compl.
- pt sonjo
- pt kisonjo sin. compl.
- pt sonyo sin. compl.
- pt temi sin. compl.
- pt wasonjo sin. compl.
- pt watemi sin. compl.
- tmh Tasunjut
- tmh kisonjo sin. compl.
- tmh sonyo sin. compl.
- tmh Temi sin. compl.
- tmh wasonjo sin. compl.
- tmh watemi sin. compl.
- zh 松霍语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sonjo se situa al nord de Tanzània, a l'oest del llac Natron. Aquest grup ha rebut una forta influència dels massais, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió dels massais va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que sovint van adoptar la seva llengua o la seva forma de vida. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades hi podem trobar el sonjo, l'akie i l'aasax.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sonyo
sonyo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sonjo
- ca kisonjo sin. compl.
- ca sonyo sin. compl.
- ca temi sin. compl.
- ca wasonjo sin. compl.
- ca watemi sin. compl.
- ar سونجو
- cy Sonjo
- cy Kisonjo sin. compl.
- cy Sonyo sin. compl.
- cy Temi sin. compl.
- cy Wasonjo sin. compl.
- cy Watemi sin. compl.
- de Sonjo
- de Kisonjo sin. compl.
- de Sonyo sin. compl.
- de Temi sin. compl.
- de Wasonjo sin. compl.
- de Watemi sin. compl.
- en Sonjo
- en Kisonjo sin. compl.
- en Sonyo sin. compl.
- en Temi sin. compl.
- en Wasonjo sin. compl.
- en Watemi sin. compl.
- es temi
- es kisonjo sin. compl.
- es sonjo sin. compl.
- es sonyo sin. compl.
- es wasonjo sin. compl.
- es watemi sin. compl.
- eu temiera
- eu kisonjo sin. compl.
- eu sonjo sin. compl.
- eu sonyo sin. compl.
- eu temi sin. compl.
- eu wasonjo sin. compl.
- eu watemi sin. compl.
- fr sonjo
- fr kisonjo sin. compl.
- fr sonyo sin. compl.
- fr temi sin. compl.
- fr wasonjo sin. compl.
- fr watemi sin. compl.
- gl sonjo
- gl kisonjo sin. compl.
- gl sonyo sin. compl.
- gl temi sin. compl.
- gl wasonjo sin. compl.
- gl watemi sin. compl.
- gn sonjo
- gn kisonjo sin. compl.
- gn sonyo sin. compl.
- gn temi sin. compl.
- gn wasonjo sin. compl.
- gn watemi sin. compl.
- it sonjo
- it kisonjo sin. compl.
- it sonyo sin. compl.
- it temi sin. compl.
- it wasonjo sin. compl.
- it watemi sin. compl.
- pt sonjo
- pt kisonjo sin. compl.
- pt sonyo sin. compl.
- pt temi sin. compl.
- pt wasonjo sin. compl.
- pt watemi sin. compl.
- tmh Tasunjut
- tmh kisonjo sin. compl.
- tmh sonyo sin. compl.
- tmh Temi sin. compl.
- tmh wasonjo sin. compl.
- tmh watemi sin. compl.
- zh 松霍语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sonjo se situa al nord de Tanzània, a l'oest del llac Natron. Aquest grup ha rebut una forta influència dels massais, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió dels massais va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que sovint van adoptar la seva llengua o la seva forma de vida. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades hi podem trobar el sonjo, l'akie i l'aasax.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sòrab
sòrab
Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Alemanya
- ca sòrab
- ca lusaci sin. compl.
- ca lusacià sin. compl.
- ca soràbic sin. compl.
- cod Dolnoserbšćina [baix sòrab]
- cod Hornjoserbšćina [alt sòrab]
- ar السورابية
- cy Sorbeg
- cy Lwsateg sin. compl.
- de Sorbisch
- de Wendisch sin. compl.
- en Sorbian
- en Lusacian sin. compl.
- en Sorage sin. compl.
- es sórabo
- es lusacio sin. compl.
- eu sorabiera
- fr sorabe
- fr lusaci sin. compl.
- fr lusacià sin. compl.
- fr soràbic sin. compl.
- gl sórabo
- gl lusaciano sin. compl.
- gl lusacio sin. compl.
- gl sorábico sin. compl.
- gn sóravo
- gn lusásio sin. compl.
- it sorabo
- it lusaziano sin. compl.
- it lusazio sin. compl.
- ja ソルブ語
- nl Sorbisch
- nl Lusetisch sin. compl.
- nl Sorabisch sin. compl.
- nl Wendisch sin. compl.
- oc sorab
- oc lusacian sin. compl.
- pt sórbio
- pt lusaciano sin. compl.
- pt lusácio sin. compl.
- pt sorábio sin. compl.
- ru Лужицкий язык
- ru Сорабский sin. compl.
- ru Серболужицкий sin. compl.
- sw Sorbian
- sw Lusacian sin. compl.
- sw Sorage sin. compl.
- tmh Tasurabt
- tmh Talusast sin. compl.
- tmh tasurabt sin. compl.
- zh 索布诸语
Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Alemanya
Definición
El sòrab és la llengua dels sòrabs, la població eslava que actualment viu en dues àrees separades entre elles i voltades completament de territoris de parla alemanya: al nord, la zona al voltant de Cottbus, a la Baixa Lusàcia (land de Brandenburg), i, al sud, la de Bautzen, a l'Alta Lusàcia (land de Saxònia). Els sorabòfons viuen sobretot en àrees rurals, mentre que a les ciutats la població és majoritàriament germanòfona.
Hi ha dos blocs dialectals, l'alt sòrab i el baix sòrab, separats per una franja de parlars de transició. L'àrea del baix sòrab és travessada per la zona de parla alemanya que divideix el domini sòrab. La manca d'un centre aglutinador i el fraccionament polític han estat la causa de la consolidació de dues llengües estàndard diferents, també anomenades alt sòrab i baix sòrab, que no es corresponen exactament amb els dialectes del mateix nom. L'alt sòrab s'assembla al txec, i el baix sòrab, al polonès. Les importants diferències entre totes dues formes estàndard fan dubtar de la unitat lingüística sòraba, però els sòrabs, que s'anomenen ells mateixos serbski, les consideren variants d'un sol idioma.
Hi ha dos blocs dialectals, l'alt sòrab i el baix sòrab, separats per una franja de parlars de transició. L'àrea del baix sòrab és travessada per la zona de parla alemanya que divideix el domini sòrab. La manca d'un centre aglutinador i el fraccionament polític han estat la causa de la consolidació de dues llengües estàndard diferents, també anomenades alt sòrab i baix sòrab, que no es corresponen exactament amb els dialectes del mateix nom. L'alt sòrab s'assembla al txec, i el baix sòrab, al polonès. Les importants diferències entre totes dues formes estàndard fan dubtar de la unitat lingüística sòraba, però els sòrabs, que s'anomenen ells mateixos serbski, les consideren variants d'un sol idioma.
soràbic
soràbic
Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Alemanya
- ca sòrab
- ca lusaci sin. compl.
- ca lusacià sin. compl.
- ca soràbic sin. compl.
- cod Dolnoserbšćina [baix sòrab]
- cod Hornjoserbšćina [alt sòrab]
- ar السورابية
- cy Sorbeg
- cy Lwsateg sin. compl.
- de Sorbisch
- de Wendisch sin. compl.
- en Sorbian
- en Lusacian sin. compl.
- en Sorage sin. compl.
- es sórabo
- es lusacio sin. compl.
- eu sorabiera
- fr sorabe
- fr lusaci sin. compl.
- fr lusacià sin. compl.
- fr soràbic sin. compl.
- gl sórabo
- gl lusaciano sin. compl.
- gl lusacio sin. compl.
- gl sorábico sin. compl.
- gn sóravo
- gn lusásio sin. compl.
- it sorabo
- it lusaziano sin. compl.
- it lusazio sin. compl.
- ja ソルブ語
- nl Sorbisch
- nl Lusetisch sin. compl.
- nl Sorabisch sin. compl.
- nl Wendisch sin. compl.
- oc sorab
- oc lusacian sin. compl.
- pt sórbio
- pt lusaciano sin. compl.
- pt lusácio sin. compl.
- pt sorábio sin. compl.
- ru Лужицкий язык
- ru Сорабский sin. compl.
- ru Серболужицкий sin. compl.
- sw Sorbian
- sw Lusacian sin. compl.
- sw Sorage sin. compl.
- tmh Tasurabt
- tmh Talusast sin. compl.
- tmh tasurabt sin. compl.
- zh 索布诸语
Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Alemanya
Definición
El sòrab és la llengua dels sòrabs, la població eslava que actualment viu en dues àrees separades entre elles i voltades completament de territoris de parla alemanya: al nord, la zona al voltant de Cottbus, a la Baixa Lusàcia (land de Brandenburg), i, al sud, la de Bautzen, a l'Alta Lusàcia (land de Saxònia). Els sorabòfons viuen sobretot en àrees rurals, mentre que a les ciutats la població és majoritàriament germanòfona.
Hi ha dos blocs dialectals, l'alt sòrab i el baix sòrab, separats per una franja de parlars de transició. L'àrea del baix sòrab és travessada per la zona de parla alemanya que divideix el domini sòrab. La manca d'un centre aglutinador i el fraccionament polític han estat la causa de la consolidació de dues llengües estàndard diferents, també anomenades alt sòrab i baix sòrab, que no es corresponen exactament amb els dialectes del mateix nom. L'alt sòrab s'assembla al txec, i el baix sòrab, al polonès. Les importants diferències entre totes dues formes estàndard fan dubtar de la unitat lingüística sòraba, però els sòrabs, que s'anomenen ells mateixos serbski, les consideren variants d'un sol idioma.
Hi ha dos blocs dialectals, l'alt sòrab i el baix sòrab, separats per una franja de parlars de transició. L'àrea del baix sòrab és travessada per la zona de parla alemanya que divideix el domini sòrab. La manca d'un centre aglutinador i el fraccionament polític han estat la causa de la consolidació de dues llengües estàndard diferents, també anomenades alt sòrab i baix sòrab, que no es corresponen exactament amb els dialectes del mateix nom. L'alt sòrab s'assembla al txec, i el baix sòrab, al polonès. Les importants diferències entre totes dues formes estàndard fan dubtar de la unitat lingüística sòraba, però els sòrabs, que s'anomenen ells mateixos serbski, les consideren variants d'un sol idioma.
sorowahá
sorowahá
Arauà, Amèrica > Brasil
- ca suruwahà
- ca sorowahá sin. compl.
- ca zuruwahá sin. compl.
- ar سورواهية
- cy Suruwahá
- cy Sorowahá sin. compl.
- cy Zuruwahá sin. compl.
- de Zuruaha
- de Zuruahá sin. compl.
- de Zuruahã sin. compl.
- en Suruahá
- en Sorowahá sin. compl.
- en Suruwahá sin. compl.
- en Zuruahá sin. compl.
- en Zuruwahá sin. compl.
- es suruwahá
- es sorowahá sin. compl.
- es zuruwahá sin. compl.
- eu suruwahera
- eu sorowahá sin. compl.
- eu zuruwahá sin. compl.
- fr suruwaha
- fr sorowahá sin. compl.
- fr zuruwahá sin. compl.
- gn suruwaha
- gn sorowahá sin. compl.
- gn zuruwahá sin. compl.
- it suruwaha
- it sorowahá sin. compl.
- it suruwahá sin. compl.
- it zuruwahá sin. compl.
- ja スルワア語
- ja ズルワア語 sin. compl.
- ja ソロワア語 sin. compl.
- nl Suruwahá
- nl Sorowahá sin. compl.
- nl Zuruwahá sin. compl.
- pt suruwahá
- pt sorowahá sin. compl.
- pt zuruwahá sin. compl.
- ru Суруаха
- ru Сороваха sin. compl.
- zh 苏鲁瓦哈语
- zh 祖鲁瓦哈、索罗瓦哈 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Arauà, Amèrica > Brasil
Definición
La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d'Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.
Cap el 1980 els suruwahà eren només uns 100 individus, ja que el grup havia minvat des de principi de segle per culpa d'epidèmies i de conflictes amb altres pobles indígenes veïns. Mantenien contacte pacífic amb els blancs, que els proporcionaven eines, armes i altres productes. Els suruwahà van trencar el contacte i van refugiar-se en indrets més protegits (entre els afluents del Purús) tot fugint de les epidèmies.
Actualment la demografia suruwahà ha anat creixent progressivament. Viuen en un indret de molt difícil accés, fet que complica l'estudi de la llengua.
En contrapartida, l'aïllament afavoreix que sigui un grup majoritàriament monolingüe. Tenen contactes esporàdics amb la FUNAI des de 1970.
Cap el 1980 els suruwahà eren només uns 100 individus, ja que el grup havia minvat des de principi de segle per culpa d'epidèmies i de conflictes amb altres pobles indígenes veïns. Mantenien contacte pacífic amb els blancs, que els proporcionaven eines, armes i altres productes. Els suruwahà van trencar el contacte i van refugiar-se en indrets més protegits (entre els afluents del Purús) tot fugint de les epidèmies.
Actualment la demografia suruwahà ha anat creixent progressivament. Viuen en un indret de molt difícil accés, fet que complica l'estudi de la llengua.
En contrapartida, l'aïllament afavoreix que sigui un grup majoritàriament monolingüe. Tenen contactes esporàdics amb la FUNAI des de 1970.
sorsogon (masbate)
sorsogon (masbate)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca sorsogon (masbate)
- ca sorsogon bikol sin. compl.
- ca sorsogon septentrional sin. compl.
- cod sorsogon (masbate)
- ar سورسوغون (ماسباتي)
- cy Sorsogon (Masbate)
- cy Sorsogon bikol sin. compl.
- cy Sorsogon gogleddol sin. compl.
- de Sorsogon (Masbate)
- de Bicol Sorsogon sin. compl.
- de Nord-Sorsogon sin. compl.
- en Masbate Sorsogon
- en Northern Sorsogon sin. compl.
- en Sorsogon Bicolano sin. compl.
- es sorsogón (masbate)
- es sorsogón bicolano sin. compl.
- es sorsogón septentrional sin. compl.
- eu masbateko sorsogonera
- eu ipar sorsogonera sin. compl.
- eu sasbate sorsogon sin. compl.
- eu sorsogon bikol sin. compl.
- fr sorsogon (masbate)
- fr sorsogon bicol sin. compl.
- fr sorsogon septentrional sin. compl.
- gl sorsogon (masbate)
- gl sorsogon bicol sin. compl.
- gl sorsogon setentrional sin. compl.
- gn sorsogon (masvate)
- gn sorsogon septentrional sin. compl.
- gn sorsogon vikol sin. compl.
- it sorsogon (masbate)
- it sorsogon bikol sin. compl.
- it sorsogon settentrionale sin. compl.
- pt sorsogon (masbate)
- pt sorsogon bicol sin. compl.
- pt sorsogon setentrional sin. compl.
- zh 索索贡语（马斯巴特）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definición
El terme sorsogon s'utilitza per a referir-se a una província situada a l'extrem de la península de Bicol, i a dues llengües que es parlen en aquesta regió (sorsogon masbate i sorsogon waray).
Sembla que la denominació sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar com es deia. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
El sorsogon (masbate) és lingüísticament proper al masbatenyo, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
Aquesta llengua limita amb el bikol (al nord i a l'oest) i amb el sorsogon waray (al sud i a l'est).
Sembla que la denominació sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar com es deia. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
El sorsogon (masbate) és lingüísticament proper al masbatenyo, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
Aquesta llengua limita amb el bikol (al nord i a l'oest) i amb el sorsogon waray (al sud i a l'est).
sorsogon (waray)
sorsogon (waray)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca sorsogon (waray)
- ca gubat sin. compl.
- ca sorsogon bikol sin. compl.
- ca sorsogon del sud sin. compl.
- ar سورسوغون (واراي)
- cy Sorsogon (Waray)
- cy Gubat sin. compl.
- cy Sorsogon bikol sin. compl.
- cy Sorsogon deheuol sin. compl.
- de Sorsogon (Waray)
- de Bicol Sorsogon sin. compl.
- de Gubat sin. compl.
- de Süd-Sorsogon sin. compl.
- en Waray Sorsogon
- en Bikol Sorsogon sin. compl.
- en Gubat sin. compl.
- en Southern Sorsogon sin. compl.
- es sorsogón (warayano)
- es gubat sin. compl.
- es sorsogón bicolano sin. compl.
- es sorsogón meridional sin. compl.
- eu waray sorsogonera
- eu gubat sin. compl.
- eu hegoaldeko sorsogonera sin. compl.
- eu sorsogon bikol sin. compl.
- eu waray sorsogon sin. compl.
- fr sorsogon (waray)
- fr gubat sin. compl.
- fr sorsogon bicol sin. compl.
- fr sorsogon du sud sin. compl.
- gl sorsogon (waraio)
- gl gubat sin. compl.
- gl sorsogon bicol sin. compl.
- gl sorsogon do sur sin. compl.
- gn sorsogon (waray)
- gn gubat sin. compl.
- gn sorsogon del sur sin. compl.
- gn sorsogon vikol sin. compl.
- it sorsogon (waray)
- it gubat sin. compl.
- it sorsogon bikol sin. compl.
- pt sorsogon (waray)
- pt gubat sin. compl.
- pt sorsogon bicol sin. compl.
- pt sorsogon do sul sin. compl.
- zh 索索贡语（瓦莱）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definición
El terme sorsogon s'utilitza per a referir-se a una província situada a l'extrem de la península de Bicol, i a dues llengües que es parlen en aquesta regió (sorsogon masbate i sorsogon waray).
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
