Back to top
  • ca  autoconsciència, n f
  • es  autoconsciencia
  • en  self-consciousness

Neurobiologia del comportament

Definición
Capacitat d'un individu de reconèixer-se a si mateix i conèixer la seva orientació en l'espai i en el temps mitjançant la consciència i la percepció de les reaccions alienes.

Nota

  • El funcionament de l'autoconsciència no es coneix totalment, però es creu que hi ha estructures cerebrals específiques que la desenvolupen, com ara l'escorça parietal posterior.
  • ca  autoestimulació elèctrica intracranial, n f
  • es  autoestimulación eléctrica intracraneal
  • en  intracranial electrical self-stimulation

Neurobiologia del comportament

Definición
Estimulació d'una zona cerebral relacionada amb àrees del plaer duta a terme per un animal d'experimentació sobre el seu propi cervell quan aprèn a activar un dispositiu experimental estimulador, la qual s'utilitza en condicionament instrumental.
  • ca  automatisme espinal, n m
  • es  automatismo espinal
  • en  spinal automatism

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definición
Conjunt de fenòmens reflexos no sotmesos al control de nivells superiors.

Nota

  • L'automatisme espinal és característic de la fase posterior al xoc espinal en lesions de secció medul·lar.
  • ca  autonòmic -a, adj
  • es  autónomo
  • en  autonomic

Neuroanatomia

Definición
Relatiu o pertanyent al sistema nerviós autònom.
  • ca  asomatognòsia, n f
  • ca  autotopoagnòsia, n f
  • ca  agnòsia corporal, n f sin. compl.
  • es  agnosia corporal
  • es  asomatognosia
  • es  autotopoagnosia
  • en  asomatognosia
  • en  autotopagnosia

Neurologia

Definición
Agnòsia caracteritzada per la incapacitat de reconèixer com a pròpia la totalitat o alguna part del propi cos.

Nota

  • L'asomatognòsia és causada habitualment per lesions del lòbul parietal dret.
  • ca  aversió condicionada al gust, n f
  • es  aversión condicionada al sabor
  • en  conditioned taste aversion

Neurobiologia del comportament

Definición
Condicionament clàssic consistent en l'associació d'una sensació gustativa amb una experiència negativa, que condueix a rebutjar automàticament aquesta sensació gustativa.
  • ca  axolemma, n m
  • ca  axilemma, n m sin. compl.
  • es  axilema
  • es  axolema
  • en  axilemma
  • en  axolemma

Neurohistologia

Definición
Membrana plasmàtica que envolta un axó.
  • ca  axis, n m
  • es  axis
  • en  axis

Neuroanatomia

Definición
Segona vèrtebra cervical que, en articular-se amb l'atles, permet el moviment de rotació del crani al voltant d'un eix longitudinal que travessa l'apòfisi odontoide.
  • ca  axó, n m
  • ca  àxon, n m sin. compl.
  • es  axón
  • en  axon

Neurohistologia

Definición
Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única, que condueix el potencial d'acció o l'impuls elèctric des del soma de la neurona fins al terminal sinàptic per transmetre'l a la cèl·lula diana.

Nota

  • L'axó, que es pot ramificar i canviar d'orientació, o bé envoltar-se de mielina, sol acabar en el botó terminal.
  • ca  axó amielínic, n m
  • es  axón amielínico
  • en  amyelinic axon
  • en  unmyelinated axon

Neurohistologia

Definición
Axó de diàmetre petit que no està envoltat d'una beina de mielina.