Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de neurociència

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  con, n m
  • ca  con retinal, n m
  • es  cono
  • es  cono retiniano
  • en  cone
  • en  retinal cone

Neurohistologia

Definición
Cèl·lula de la retina especialitzada en la percepció visual en condicions de llum i de color.

Nota

  • 1. Els cons es disposen fonamentalment en la regió de la fòvea i són molt escassos en zones perifèriques de la retina, en les quals predominen els bastons.
    2. S'han descobert fins a tres tipus diferents de cons segons el tipus de pigment fotosensible que contenen i la sensibilitat a llums de diferents longituds d'ona: 400 nm (blau), 500 nm (verd) i 600 nm (vermell).
  • ca  con axònic, n m
  • ca  turó axònic, n m sin. compl.
  • es  colina axónica
  • es  cono axónico
  • en  axon hillock

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definición
Regió prominent del cos de la neurona on comença l'axó i on es produeix sovint el llindar d'excitabilitat menor.
  • ca  con de creixement, n m
  • es  cono de crecimiento
  • en  growth cone

Neurohistologia

Definición
Estructura neuronal situada a l'extrem d'un axó que té forma d'extensió citoplasmàtica adherent i intervé en el guiatge axonal.
  • ca  con, n m
  • ca  con retinal, n m
  • es  cono
  • es  cono retiniano
  • en  cone
  • en  retinal cone

Neurohistologia

Definición
Cèl·lula de la retina especialitzada en la percepció visual en condicions de llum i de color.

Nota

  • 1. Els cons es disposen fonamentalment en la regió de la fòvea i són molt escassos en zones perifèriques de la retina, en les quals predominen els bastons.
    2. S'han descobert fins a tres tipus diferents de cons segons el tipus de pigment fotosensible que contenen i la sensibilitat a llums de diferents longituds d'ona: 400 nm (blau), 500 nm (verd) i 600 nm (vermell).
  • ca  concepte, n m
  • es  concepto
  • en  concept

Neurobiologia del comportament

Definición
Representació mental d'un conjunt d'objectes, esdeveniments o símbols amb característiques comunes, associada a una representació lingüística o simbòlica, que permet organitzar les percepcions i els coneixements i proporciona un mitjà per a comprendre el món, interpretar l'experiència i relacionar-la amb el coneixement previ.
  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia
  • en  concordance

Neurobiologia del comportament

Definición
Paral·lelisme de trets o d'elements fenotípics observats en un parell d'individus, generalment en bessons.
  • ca  condició experimental, n f
  • es  condición experimental
  • en  experimental condition

Neurobiologia del comportament

Definición
Cadascuna de les variacions que s'avaluen per a comparar-ne els resultats i extreure'n conclusions en el marc d'un experiment o d'una sessió experimental.
  • ca  condicionament clàssic, n m
  • ca  condicionament pavlovià, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento clásico
  • es  condicionamiento pavloviano
  • en  classical conditioning
  • en  Pavlovian conditioning

Neurobiologia del comportament

Definición
Aprenentatge associatiu en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.

Nota

  • El condicionament clàssic va ser desenvolupat per Ivan Petrovič Pavlov.
  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental
  • es  condicionamiento operante
  • en  instrumental conditioning
  • en  operant conditioning

Neurobiologia del comportament

Definición
Aprenentatge associatiu en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • 1. El condicionament operant va ser inicialment descobert per Edward L. Thorndike i posteriorment desenvolupat per Burrhus F. Skinner.
    2. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforçament, càstig i extinció.
  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental
  • es  condicionamiento operante
  • en  instrumental conditioning
  • en  operant conditioning

Neurobiologia del comportament

Definición
Aprenentatge associatiu en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • 1. El condicionament operant va ser inicialment descobert per Edward L. Thorndike i posteriorment desenvolupat per Burrhus F. Skinner.
    2. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforçament, càstig i extinció.