capa supragranular
capa supragranular
Neurohistologia
- ca capa supragranular, n f
- es capa supragranular
- en supragranular layer
Neurohistologia
Definición
Capa del neocòrtex localitzada superficialment a la capa granular.
Nota
- Actualment es considera que la capa supragranular correspon a les capes I, II i III del neocòrtex.
capa zonal de Waldeyer
capa zonal de Waldeyer
Neurohistologia
- ca capa zonal de Waldeyer, n f
- es capa zonal de Waldeyer
- en Waldeyer zonal layer
Neurohistologia
Definición
Capa de substància grisa que constitueix el cap de la banya dorsal de la medul·la espinal.
càpsula externa
càpsula externa
Neuroanatomia
- ca càpsula externa, n f
- es cápsula externa
- en external capsule
Neuroanatomia
Definición
Substància blanca situada entre el claustre i el putamen.
càpsula extrema
càpsula extrema
Neuroanatomia
- ca càpsula extrema, n f
- es cápsula extrema
- en extreme capsule
Neuroanatomia
Definición
Conjunt de fibres que conformen la substància blanca subcortical de l'ínsula.
Nota
- La càpsula extrema es troba situada entre l'ínsula i el claustre i és una via de comunicació bidireccional entre aquestes dues àrees i les àrees de Broca i de Wernicke.
càpsula interna
càpsula interna
Neuroanatomia
- ca càpsula interna, n f
- es cápsula interna
- en internal capsule
Neuroanatomia
Definición
Substància blanca situada entre el diencèfal i els nuclis basals per la qual passen les fibres de projecció que uneixen els hemisferis cerebrals amb altres àrees del sistema nerviós.
caragol
caragol
Neuroanatomia
- ca còclea, n f
- ca caragol, n m sin. compl.
- es caracol
- es cóclea
- en cochlea
Neuroanatomia
Definición
Conducte del laberint ossi de l'orella interna en forma d'espiral que se situa a la porció petrosa de l'os temporal i que conté el conducte coclear.
caspasa
caspasa
Neurobiologia cel·lular
- ca caspasa, n f
- es caspasa
- en caspase
Neurobiologia cel·lular
Definición
Enzim proteolític intracel·lular que escindeix proteïnes en les posicions ocupades per residus d'àcid aspàrtic i forma part de les cascades enzimàtiques que provoquen la mort cel·lular per apoptosi.
càstig
càstig
Neurobiologia del comportament
- ca càstig, n m
- es castigo
- en punishment
Neurobiologia del comportament
Definición
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu o l'omissió d'un estímul apetitiu referits a aquesta resposta.
Nota
- El càstig pot ser positiu o negatiu, segons si es produeix per associació d'un estímul aversiu o per omissió d'un estímul apetitiu, respectivament.
catalèpsia
catalèpsia
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca catalèpsia, n f
- es catalepsia
- en catalepsy
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Estat d'immobilitat i incomunicació combinat amb rigidesa plàstica de les extremitats, les quals romanen en la posició en què se les deixa.
Nota
- La catalèpsia es pot observar en diversos trastorns, com ara l'esquizofrènia.
cataplexia
cataplexia
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca cataplexia, n f
- es cataplejía
- en cataplexy
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Pèrdua sobtada però transitòria del to muscular amb debilitat generalitzada o local, produïda per un estat emocional particular.
