depressió a llarg termini
depressió a llarg termini
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca depressió a llarg termini, n f
- ca DLT, n f sigla
- es depresión a largo plazo
- es DLP sigla
- en long-term depression
- en LTD sigla
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definición
Reducció de l'eficàcia sinàptica a partir d'una disminució dels potencials postsinàptics durant hores o dies, generalment produïda per una estimulació repetida de baixa freqüència.
Nota
- La depressió a llarg termini s'ha descobert a les cèl·lules de Purkinje del cerebel, que responen menys a l'activació per despolarització quan s'activen simultàniament les projeccions de les fibres paral·leles i les de les fibres grimpadores. També s'ha descrit al neocòrtex.
depressió major
depressió major
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca depressió major, n f
- ca trastorn depressiu major, n m
- es depresión mayor
- es trastorno depresivo mayor
- en major depression
- en major depressive disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Trastorn depressiu caracteritzat per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes indicatius.
Nota
- La simptomatologia de la depressió major inclou canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora; falta d'energia; infravaloració o culpa; dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions, i pensaments de mort, idees suïcides o intents de suïcidi.
dermàtom
dermàtom
Neuroanatomia
- ca dermàtom, n m
- es dermatoma
- en dermatome
Neuroanatomia
Definición
Àrea cutània que és innervada per les fibres aferents sensorials d'una mateixa arrel medul·lar, canalitzades a través d'un o de diversos nervis perifèrics.
Nota
- El coneixement dels dermàtoms és fonamental per a associar alteracions de la sensibilitat de regions específiques del cos amb lesions de nivells medul·lars determinats.
descerebració
descerebració
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca descerebració, n f
- es descerebración
- en decerebration
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definición
Eliminació anatòmica o inactivació del cervell que en comporta la pèrdua de funcionalitat i que es manifesta de manera característica en una hipertonia generalitzada amb hiperextensió de les quatre extremitats.
descerebració clínica
descerebració clínica
Neurologia
- ca descerebració clínica, n f
- es descerebración clínica
- en clinical decerebration
Neurologia
Definición
Descerebració produïda com a conseqüència d'afeccions nervioses diverses, com ara una compressió del mesencèfal pels lòbuls temporals o lesions en la part alta de la protuberància, o per hipoglucèmia o hipòxia intenses.
descerebració experimental
descerebració experimental
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca descerebració experimental, n f
- es descerebración experimental
- en experimental decerebration
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definición
Descerebració induïda experimentalment en animals mitjançant un tall de l'encèfal per sota dels tubercles quadrigeminats o mitjançant lligadures arterials, amb què es provoca la desconnexió de les influències de l'escorça cerebral sobre estructures subcorticals o espinals.
desè parell cranial
desè parell cranial
Neuroanatomia
- ca nervi vague, n m
- ca desè parell cranial, n m sin. compl.
- ca nervi pneumogàstric, n m sin. compl.
- ca X parell cranial, n m sin. compl.
- es décimo par craneal
- es nervio neumogástrico
- es nervio vago
- es X par craneal
- en cranial nerve X
- en pneumogastric nerve
- en tenth cranial nerve
- en vagus nerve
Neuroanatomia
Definición
Nervi cranial que s'origina al bulb raquidi i proporciona innervació motora als músculs de la laringe i de la faringe, innervació parasimpàtica al cor i a la musculatura llisa visceral i innervació sensitiva visceral general als baroreceptors aòrtics, als receptors de distensibilitat pulmonar i a part de l'orella externa, de la faringe i de la laringe.
desemmascarament
desemmascarament
Neurobiologia cel·lular
- ca desemmascarament, n m
- es desenmascaramiento
- en unmasking
Neurobiologia cel·lular
Definición
Procés fisiològic mitjançant el qual s'activen funcionalment connexions entre neurones que existien però que eren inactives.
deshabituació
deshabituació
Neurobiologia del comportament
- ca deshabituació, n f
- es deshabituación
- en dishabituation
Neurobiologia del comportament
Definición
Recuperació d'una resposta desapareguda o disminuïda a causa d'un procés d'habituació.
deshabituació
deshabituació
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca deshabituació, n f
- es deshabituación
- en dishabituation
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Eliminació per mitjans terapèutics d'un hàbit o un costum que es considera perjudicial.
