emoció
emoció
Neurobiologia del comportament
- ca emoció, n f
- es emoción
- en emotion
Neurobiologia del comportament
Definición
Reacció afectiva, en general intensa, provocada per una situació, un pensament o una imatge, que s'acompanya de determinades manifestacions conductuals, fisiològiques i subjectives.
Nota
- L'emoció pot tenir manifestacions fisiològiques com ara la sudoració o l'increment del ritme del batec cardíac, que són respostes pròpies de la via adrenèrgica.
emoció bàsica
emoció bàsica
Neurobiologia del comportament
- ca emoció bàsica, n f
- es emoción básica
- en basic emotion
Neurobiologia del comportament
Definición
Emoció primària reconeguda universalment a totes les cultures com a base per a la resta d'emocions.
Nota
- Tot i que hi ha diferències entre autors, hi ha consens a considerar emocions bàsiques la por, la tristesa, la ira i l'alegria.
EMT
EMT
Neurociència computacional
- ca estimulació magnètica transcranial, n f
- ca EMT, n f sigla
- es estimulación magnética transcraneal
- es EMT sigla
- en transcranial magnetic stimulation
- en TMS sigla
Neurociència computacional
Definición
Sistema generador d'impulsos magnètics que, aplicats sobre la superfície del crani, indueixen un corrent elèctric de direcció perpendicular que estimula les interneurones de la superfície cortical i indueix indirectament la despolarització de neurones.
Nota
- L'estimulació magnètica transcranial s'utilitza per al diagnòstic de trastorns de la primera motoneurona en electrofisiologia clínica. S'ha demostrat experimentalment la seva capacitat per a modificar l'excitabilitat cortical segons el patró d'estimulació aplicat.
EMTr
EMTr
Neurociència computacional
- ca estimulació magnètica transcranial repetitiva, n f
- ca EMTr, n f sigla
- es estimulación magnética transcraneal repetitiva
- es EMTr sigla
- en repetitive transcranial magnetic stimulation
- en rTMS sigla
Neurociència computacional
Definición
Estimulació magnètica transcranial en què s'apliquen de manera no invasiva sobre regions corticals impulsos magnètics que alteren transitòriament l'evocació d'una resposta motora, el processament d'un estímul sensorial o l'execució d'una tasca cognitiva.
Nota
- L'estimulació magnètica transcranial repetitiva, a freqüències d'1 Hz, s'utilitza en el tractament d'alguns trastorns mentals ja que té efectes inhibidors de l'excitabilitat cortical i pot generar efectes de supressió reversibles de l'activitat cortical. A freqüències d'entre 3-5 Hz actua incrementant l'excitabilitat cortical.
EMTs
EMTs
Neurociència computacional
- ca estimulació magnètica transcranial d'impulsos simples, n f
- ca EMTs, n f sigla
- es estimulación magnética transcraneal simple
- es EMTs sigla
- en single pulse transcranial magnetic stimulation
- en sTMS sigla
Neurociència computacional
Definición
Estimulació magnètica transcranial en què s'apliquen impulsos magnètics simples d'una freqüència prou baixa perquè no es produeixin efectes acumulatius.
Nota
- L'estimulació magnètica transcranial d'impulsos simples permet l'estudi de l'excitabilitat de l'escorça motora i del funcionament del tracte piramidal intraencefàlic corresponent a la primera motoneurona.
encèfal
encèfal
Neuroanatomia
- ca encèfal, n m
- es encéfalo
- en encephalon
Neuroanatomia
Definición
Porció del sistema nerviós central situat dins del crani i constituït pel cervell, el cerebel i el tronc de l'encèfal.
Nota
- En el sistema nerviós central l'encèfal funciona jeràrquicament com a centre superior quant a la presa de decisions, a funcions cognitives com la memòria i la parla, a l'execució motora i al processament d'estímuls sensorials.
encefalina
encefalina
Neuroquímica
- ca encefalina, n f
- es encefalina
- en enkephaline
Neuroquímica
Definición
Neuropèptid opioide endogen que prové de la proencefalina i és alliberat per l'adenohipòfisi en situacions d'estrès.
Nota
- Les dues formes d'encefalina que existeixen es diferencien en l'últim aminoàcid: una conté leucina (Leu-encefalina) i l'altra, metionina (Met-encefalina).
encefalitis
encefalitis
Neurologia
- ca encefalitis, n f
- es encefalitis
- en encephalitis
Neurologia
Definición
Inflamació d'una part de l'encèfal.
Nota
- L'encefalitis pot ser d'origen víric, bacterià, parasitari, micòtic o al·lèrgic i pot presentar-se sola o associada a una afecció meníngia.
encefalomielitis
encefalomielitis
Neurologia
- ca encefalomielitis, n f
- es encefalomielitis
- en encephalomyelitis
Neurologia
Definición
Inflamació de l'encèfal i de la medul·la espinal simultàniament.
Nota
- L'encefalimielitis pot tenir un origen infecciós o autoimmunitari.
encefalomielitis al·lèrgica experimental
encefalomielitis al·lèrgica experimental
Neurologia
- ca encefalomielitis al·lèrgica experimental, n f
- ca EAE, n f sigla
- es encefalomielitis alérgica experimental
- es EAE sigla
- en experimental allergic encephalomyelitis
- en EAE sigla
Neurologia
Definición
Malaltia autoimmunitària experimental que s'indueix en animals de laboratori mitjançant la inoculació d'antígens, els quals produeixen la inflamació de l'encèfal i la desmielinització d'àrees del sistema nerviós central.
Nota
- L'encefalitis al·lèrgica experimental es considera un model d'estudi de l'esclerosi múltiple.
