Back to top
  • ca  estabilitat genòmica, n f
  • es  estabilidad genómica
  • en  genome stability

Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, .PARAULES CLAU

  • ca  estabilitat política, n f
  • es  estabilidad política
  • en  political stability

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Economia>Fonaments de l'anàlisi econòmica

  • ca  estabilització d'aigua, n f
  • es  estabilización de agua
  • en  water stabilization

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil, .PARAULES CLAU

Definición
Procés usat per a evitar la precipitació de la duresa de l'aigua.
  • ca  estabilització de dunes, n f
  • es  estabilización de dunas
  • en  dune stabilization

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació, .PARAULES CLAU

Definición
Conjunt d'accions destinades a immobilitzar un dipòsit eòlic.
  • ca  estabilització de fangs, n f
  • es  estabilización de fangos
  • en  sludge stabilization

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil, .PARAULES CLAU

Definición
Procés de tractament dels fangs generats a les depuradores en el qual la matèria orgànica d'aquest procés es converteix en gasos i en noves cèl·lules, amb la qual cosa s'aconsegueix reduir la presència de patògens, eliminar les olors desagradables i inhibir, reduir o eliminar el seu potencial de putrefacció.
  • ca  estabilització de talussos, n f
  • es  estabilización de taludes
  • en  slope cut

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria del terreny, .PARAULES CLAU

Definición
Operació que consisteix a rebaixar el pendent d'un talús eliminant material de la part més alta per col·locar-lo a la part més baixa, a fi de millorar-ne l'estabilitat.
  • ca  estabilització del sòl, n f
  • es  estabilización del suelo
  • en  soil stabilization

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria del terreny, .PARAULES CLAU

Definición
Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a què hom el sotmet, degudes al trànsit de vehicles, a construccions, etc.
  • ca  estabilitzador, n m
  • es  estabilizador
  • en  stabilizer

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definición
Aparell destinat a fornir una tensió sensiblement constant a un receptor o circuit elèctric, encara que la tensió d'entrada o el consum de potència del receptor variïn considerablement.
  • ca  estaca, n f
  • es  pilote
  • en  pile

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació

Definición
Element constructiu vertical o oblic, de secció poligonal o circular, esvelt, introduït o preformat en el terreny, que transmet una càrrega a la sorra o a les terres inferiors i circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència del sòl subjacent i que, juntament amb altres elements similars, suporta una superfície, uns fonaments, uns arcs, etc.
  • ca  estacada d'amarratge, n f
  • es  duque de Alba
  • en  dolphin

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació

Definición
Obra formada per una o més estaques lligades amb tirants sobretot pel seu cap, clavades al fons de la mar, que resisteixen bé les estrebades horitzontals i que serveixen especialment d'amarradors de vaixells.