Back to top
  • ca  episodi, n m
  • ca  fase, n f sin. compl.
  • es  episodio
  • es  fase
  • fr  épisode
  • fr  phase
  • en  episode
  • de  Episode

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Esdeveniment individual i independent que s'enllaça més o menys amb uns altres que formen un tot o un conjunt.

Nota

  • El sinònim fase s'utilitza sobretot en el context dels trastorns bipolars.
  • ca  hipomania, n f
  • ca  episodi hipomaníac, n m sin. compl.
  • es  episodio hipomaníaco
  • es  hipomanía
  • fr  épisode hipomaniaque
  • fr  hypomanie
  • en  hypomania
  • en  hypomanic episode
  • de  Hypomanie

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de l'estat d'ànim de característiques maníaques que no arriba a la gravetat clínica d'una mania ni a tenir conseqüències negatives en la vida familiar, social o laboral.
  • ca  mania, n f
  • ca  episodi maníac, n m sin. compl.
  • es  episodio maníaco
  • es  manía
  • fr  épisode maniaque
  • fr  manie
  • en  mania
  • en  manic episode
  • de  Manie

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per un període d'estat d'ànim elevat, expansiu o irritable, acompanyat d'altres símptomes com ara augment de l'autoestima o grandiositat, menor necessitat de son, logorrea, fuga d'idees, distractibilitat, agitació psicomotora, hiperactivitat i implicació en activitats plaents potencialment negatives per a l'individu.
  • ca  episodi mixt, n m
  • es  episodio mixto
  • fr  épisode mixte
  • en  mixed episode
  • de  gemischte Episode

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per la presentació simultània d'un episodi maníac i d'un episodi de depressió major.
  • ca  epístasi, n f
  • es  epistasia
  • es  epistasis
  • es  hipostasis
  • fr  épistasie
  • fr  hypostasie
  • en  epistasis
  • en  hypostase

Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica, .PARAULES CLAU

Definición
Fenomen que consisteix en l'emmascarament de l'expressió fenotípica d'un gen per part d'un altre gen no al·lel del primer.
  • ca  epistemologia, n f
  • es  epistemología
  • fr  épistémologie
  • en  epistemology
  • de  Epistemologie

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia>Antropologia social, Humanitats>Filosofia

Definición
Estudi crític dels principis, les hipòtesis i els resultats de les diferents ciències amb la finalitat de determinar-ne l'origen lògic, el valor i l'abast del seu objecte.
  • ca  epistili, n m
  • es  epistilo
  • en  epistyle

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Arqueologia

Definición
Arquitrau de pedra.
  • ca  epistolografia, n f
  • ca  gènere epistolar, n m
  • en  epistolography

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Història antiga

  • ca  epitàxia, n f
  • es  epitaxia
  • en  epitaxy

Ciències>Física>Física aplicada, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definición
Tècnica de creixement de cristalls consistent en el dipòsit d'àtoms del material desitjat damunt un substrat mantenint la continuïtat de la seva estructura cristal·lina.
  • ca  epiteli, n m
  • ca  teixit epitelial, n m
  • es  epitelio
  • es  tejido epitelial
  • fr  épithélium
  • en  epithelial tissue
  • en  epithelium

Ciències de la vida 2>Biologia general>Biologia cel·lular, Ciències de la vida 2>Biologia general>Fisiologia, .PARAULES CLAU