Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  inhalador, n m
  • es  inhalador
  • fr  inhalateur
  • en  inhaler

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Farmàcia i farmacologia>Farmacologia, .PARAULES CLAU

Definición
Aparell emprat en l'administració de les inhalacions.
  • ca  inherència de circumstàncies, n f
  • es  inherencia de circunstancias, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  inherència de circumstàncies expressa, n f
  • es  inherencia de circunstancias expresa, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  inherència de circumstàncies tàcita, n f
  • es  inherencia de circunstancias tácita, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • fr  inhibition
  • en  inhibition
  • de  Hemmung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu intenta reprimir o suprimir determinades formes d'expressió que podrien revelar públicament el seu caràcter o els seus pensaments i exposar-lo a ser rebutjat pel seu context social.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  inhibició per retroacció, n f
  • es  inhibición por retroacción
  • fr  inhibition par rétroaction
  • en  feedback inhibition
  • de  Rückkopplungshemmung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Inhibició d'una activitat mitjançant l'acció del producte final d'aquesta mateixa activitat.
  • ca  inhibició proactiva, n f
  • es  inhibición proactiva
  • fr  inhibition proactive
  • en  proactive inhibition
  • de  proaktive Hemmung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Inhibició de la capacitat d'aprenentatge d'un coneixement nou per la interferència d'un coneixement previ.
  • ca  alentiment psicomotor, n m
  • ca  inhibició psicomotora, n f
  • es  inhibición psicomotora
  • es  retraso psicomotor
  • fr  inhibition psychomotrice
  • fr  retard psychomoteur
  • en  psychomotor inhibition
  • en  psychomotor retardation
  • de  psychomotorische Retardierung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Alentiment generalitzat i visible del discurs, el pensament i els moviments corporals.
  • ca  inhibició reactiva, n f
  • es  inhibición reactiva
  • fr  inhibition réactive
  • en  reactive inhibition
  • de  reaktive Hemmung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Inhibició mesurable quantitativament per la fatiga específica que s'acumula en un organisme cada vegada que dona una resposta determinada.

Nota

  • La inhibició reactiva fa que l'organisme disminueixi o elimini completament aquesta resposta davant l'estímul.