Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  substanciació, n f
  • ca  tramitació, n f
  • es  sustanciación, n f
  • es  tramitación, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  substancialitat, n f
  • es  substancialidad
  • fr  substantialité
  • en  substantiality
  • de  Substantialität

Humanitats>Filosofia

Definición
Allò que constitueix la substància.
  • ca  nom, n m
  • ca  substantiu, n m
  • es  nombre
  • es  sustantivo
  • fr  nom
  • fr  substantif
  • en  noun
  • en  substantive

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definición
Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que en una oració va acompanyada generalment d'un determinant i eventualment d'un adjectiu, i pot fer la funció de subjecte, atribut, aposició o complement.
  • ca  substantivació, n f
  • es  sustantivación
  • fr  substantivation
  • en  substantivisation

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística, .PARAULES CLAU

Definición
Ús d'un element lingüístic amb valor de substantiu.
  • ca  substitució d'infant, n f
  • es  sustitución de niño, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  substitució de la mesura de seguretat, n f
  • es  sustitución de la medida de seguridad, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  substitució de la pena, n f
  • es  sustitución de la pena, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  substitució electròfila, n f
  • es  sustitución electrófila
  • en  electrophilic substitution

Ciències>Química>Química orgànica

  • ca  substitució exemplar, n f
  • es  sustitución ejemplar

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Disposició testamentària ordenada per ascendents d'un incapacitat que comprèn, ultra els béns deixats pel testador, els altres de l'incapacitat que no ha atorgat testament o heretament universal.
  • ca  fideïcomís, n m
  • ca  fideïcomís de substitució, n m
  • ca  substitució fideïcomissària, n f
  • es  fideicomiso
  • es  fideicomiso de sustitución
  • es  sustitución fideicomisaria

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Disposició successòria segons la qual una persona, en testament o en heretament, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l'encàrrec que els conservi i els transmeti posteriorment a un fideïcomissari.