anticresi
anticresi
- ca anticresi, n f
- es anticresis
- fr antichrèse
- it anticresi
- en antichresis
Definición
Dret real sobre un immoble fructífer constituït en garantia del pagament d'una obligació, que faculta el creditor a posseir-lo i a percebre'n els fruits per a aplicar-los al pagament dels interessos i a l'amortització del capital de l'obligació garantida.
anul·labilitat
anul·labilitat
- ca anul·labilitat, n f
- es anulabilidad
Definición
Condició d'un acte jurídic afectat per un vici o un defecte legal al qual l'ordenament no aplica la sanció de nul·litat, ans es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d'impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini establert, i té mentrestant o una vegada finalitzat el termini plens efectes jurídics.
àpoca
àpoca
- ca àpoca, n f
- ca carta de pagament, n f
- es carta de pago
Definición
Document on el creditor declara haver rebut del deutor allò que aquest li devia.
àpoca d'hipoteca
àpoca d'hipoteca
- ca cancel·lació d'hipoteca, n f
- ca àpoca d'hipoteca, n f sin. compl.
- es cancelación de hipoteca
- fr radiation d'hypothèque
Definición
Escriptura en la qual el creditor hipotecari consent l'extinció d'una hipoteca i, generalment, extingeix l'obligació principal garantida.
apoderat | apoderada
apoderat | apoderada
- ca apoderat | apoderada, n m, f
- es apoderado
- fr fondé de pouvoirs
Definición
Persona que s'encarrega de representar-ne voluntàriament una altra i, per mandat d'aquesta, pot actuar legalment en el seu nom i interès.
aranzel
aranzel
- ca aranzel, n m
- es arancel
- fr tarif
Definición
Forma de retribució d'algunes funcions públiques, com la de notari o registrador, o semipúbliques, com la de procurador de tribunals, que estableix l'autoritat competent.
arrambatge
arrambatge
- ca arrambatge, n m
- ca mitgeria, n f
- es medianería
Definición
Condomini d'una paret que separa dues finques que pertanyen a propietaris diferents, cadascun dels quals n'ha de pagar les despeses.
arrendador | arrendadora
arrendador | arrendadora
- ca arrendador | arrendadora, n m, f
- es arrendador
Definición
Persona que, a canvi d'una renda o d'un preu, cedeix l'aprofitament d'alguna cosa o bé contracta la realització d'una obra d'altri o la prestació de determinats serveis.
arrendament
arrendament
- ca arrendament, n m
- es arrendamiento
- fr bail
- fr location
- en lease
- en rental
Definición
Contracte pel qual una persona s'obliga a cedir a una altra una cosa perquè en faci ús per un temps determinat, o bé s'obliga a realitzar-li una activitat, un servei o una obra, a canvi del pagament d'una renda o un preu.
arrendament financer
arrendament financer
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es arrendamiento financiero
- es leasing
- fr crédit-bail
- fr leasing
- en leasing
Definición
Combinació de l'arrendament amb l'opció de compra mitjançant la qual s'arrenda un bé, de manera que, un cop finalitzat el termini d'arrendament, l'arrendatari pot optar entre prorrogar el contracte, proveir-se d'un nou bé que substitueixi l'anterior, o adquirir-lo en propietat a un preu equivalent al valor residual.