Back to top
  • ca  anticresi, n f
  • es  anticresis
  • fr  antichrèse
  • it  anticresi
  • en  antichresis

Definición
Dret real sobre un immoble fructífer constituït en garantia del pagament d'una obligació, que faculta el creditor a posseir-lo i a percebre'n els fruits per a aplicar-los al pagament dels interessos i a l'amortització del capital de l'obligació garantida.
  • ca  anul·labilitat, n f
  • es  anulabilidad

Definición
Condició d'un acte jurídic afectat per un vici o un defecte legal al qual l'ordenament no aplica la sanció de nul·litat, ans es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d'impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini establert, i té mentrestant o una vegada finalitzat el termini plens efectes jurídics.
  • ca  àpoca, n f
  • ca  carta de pagament, n f
  • es  carta de pago

Definición
Document on el creditor declara haver rebut del deutor allò que aquest li devia.
àpoca d'hipoteca àpoca d'hipoteca

  • ca  cancel·lació d'hipoteca, n f
  • ca  àpoca d'hipoteca, n f sin. compl.
  • es  cancelación de hipoteca
  • fr  radiation d'hypothèque

Definición
Escriptura en la qual el creditor hipotecari consent l'extinció d'una hipoteca i, generalment, extingeix l'obligació principal garantida.
apoderat | apoderada apoderat | apoderada

  • ca  apoderat | apoderada, n m, f
  • es  apoderado
  • fr  fondé de pouvoirs

Definición
Persona que s'encarrega de representar-ne voluntàriament una altra i, per mandat d'aquesta, pot actuar legalment en el seu nom i interès.
  • ca  aranzel, n m
  • es  arancel
  • fr  tarif

Definición
Forma de retribució d'algunes funcions públiques, com la de notari o registrador, o semipúbliques, com la de procurador de tribunals, que estableix l'autoritat competent.
  • ca  arrambatge, n m
  • ca  mitgeria, n f
  • es  medianería

Definición
Condomini d'una paret que separa dues finques que pertanyen a propietaris diferents, cadascun dels quals n'ha de pagar les despeses.
arrendador | arrendadora arrendador | arrendadora

  • ca  arrendador | arrendadora, n m, f
  • es  arrendador

Definición
Persona que, a canvi d'una renda o d'un preu, cedeix l'aprofitament d'alguna cosa o bé contracta la realització d'una obra d'altri o la prestació de determinats serveis.
  • ca  arrendament, n m
  • es  arrendamiento
  • fr  bail
  • fr  location
  • en  lease
  • en  rental

Definición
Contracte pel qual una persona s'obliga a cedir a una altra una cosa perquè en faci ús per un temps determinat, o bé s'obliga a realitzar-li una activitat, un servei o una obra, a canvi del pagament d'una renda o un preu.
arrendament financer arrendament financer

  • ca  arrendament financer, n m
  • ca  lísing, n m
  • es  arrendamiento financiero
  • es  leasing
  • fr  crédit-bail
  • fr  leasing
  • en  leasing

Definición
Combinació de l'arrendament amb l'opció de compra mitjançant la qual s'arrenda un bé, de manera que, un cop finalitzat el termini d'arrendament, l'arrendatari pot optar entre prorrogar el contracte, proveir-se d'un nou bé que substitueixi l'anterior, o adquirir-lo en propietat a un preu equivalent al valor residual.