Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  afamelanotida, n f
  • es  afamelanotida
  • fr  afamélanotide
  • en  afamelanotide
  • CAS  75921-69-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
agonista del receptor de la melacortina
  • ca  afàquia, n f
  • ca  afàcia, n f sin. compl.
  • es  afaquia
  • fr  aphakie
  • en  aphakia

Oftalmologia

Definición
Absència del cristal·lí.

Nota

  • La denominació afàquia està formada a partir de a- i del grec phakós 'lent'.
  • ca  afàquic -a, adj
  • es  afáquico -ca, adj
  • fr  aphaque, adj
  • en  aphakic, adj

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia oftalmològica, Oftalmologia

Definición
Que no té cristal·lí, per operació, traumatisme o congènitament.
  • ca  afàquic -a, adj
  • ca  afàcic -a, adj sin. compl.
  • es  afáquico -ca, adj
  • fr  aphaque, adj
  • en  aphakic, adj

.FITXA REVISADA, Oftalmologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'afàquia.
  • ca  afàsia, n f
  • es  afasia, n f
  • fr  aphasie, n f
  • en  aphasia, n

.FITXA REVISADA, Neurologia

Definición
Trastorn del llenguatge consistent en la pèrdua total o parcial de les capacitats de producció i de comprensió semàntica del llenguatge parlat, escrit o mímic, produït per lesions o malalties cerebrals relacionades amb els centres del llenguatge de l'escorça, les seves connexions o els nuclis basals.

Nota

  • La localització de la lesió cerebral determina el tipus d'afàsia: per exemple, afàsia motora, afàsia sensorial o afàsia de conducció.

    La denominació afàsia està formada a partir de a- i del grec phásis 'paraula'.

    En un ús terminològic poc precís les denominacions afàsia i disfàsia s'empren com a sinònimes.
  • ca  afàsia amnèsica, n f
  • ca  afàsia de Pitres, n f sin. compl.
  • ca  amnèsia verbal, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Varietat esmorteïda de l'afàsia motora transcortical, caracteritzada per un trastorn de l'evocació dels vocables. Hi ha una fallida considerable de la denominació dels objectes i de llur identificació en ésser anomenats per una altra persona, i una dificultat per a evocar els verbs, amb una conservació acceptable de l'evocació de partícules i morfemes.
  • ca  afàsia de conducció, n f
  • ca  afàsia associativa, n f sin. compl.
  • ca  afàsia central, n f sin. compl.
  • ca  afàsia d'Hécaen, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Afàsia produïda per una lesió de les fibres d'associació entre els centres corticals sensorials i motors, caracteritzada per una reducció considerable del llenguatge espontani, amb parafràsies, afàsia amnèsica, incapacitat del llenguatge repetit, dificultats de lectura i d'escriptura, especialment al dictat i conservació gairebé íntegra de la comprensió verbal.
  • ca  afàsia de conducció, n f
  • ca  afàsia associativa, n f sin. compl.
  • ca  afàsia central, n f sin. compl.
  • ca  afàsia d'Hécaen, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Afàsia produïda per una lesió de les fibres d'associació entre els centres corticals sensorials i motors, caracteritzada per una reducció considerable del llenguatge espontani, amb parafràsies, afàsia amnèsica, incapacitat del llenguatge repetit, dificultats de lectura i d'escriptura, especialment al dictat i conservació gairebé íntegra de la comprensió verbal.
  • ca  afàsia de conducció, n f
  • ca  afàsia associativa, n f sin. compl.
  • ca  afàsia central, n f sin. compl.
  • ca  afàsia d'Hécaen, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Afàsia produïda per una lesió de les fibres d'associació entre els centres corticals sensorials i motors, caracteritzada per una reducció considerable del llenguatge espontani, amb parafràsies, afàsia amnèsica, incapacitat del llenguatge repetit, dificultats de lectura i d'escriptura, especialment al dictat i conservació gairebé íntegra de la comprensió verbal.
  • ca  afàsia de conducció, n f
  • ca  afàsia associativa, n f sin. compl.
  • ca  afàsia central, n f sin. compl.
  • ca  afàsia d'Hécaen, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Afàsia produïda per una lesió de les fibres d'associació entre els centres corticals sensorials i motors, caracteritzada per una reducció considerable del llenguatge espontani, amb parafràsies, afàsia amnèsica, incapacitat del llenguatge repetit, dificultats de lectura i d'escriptura, especialment al dictat i conservació gairebé íntegra de la comprensió verbal.