Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  al·logènic -a, adj
  • es  alogénico -ca, adj
  • fr  allogénique, adj
  • en  allogenic, adj

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Trasplantament quirúrgic, Immunologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Relatiu a membres, òrgans o teixits d'una mateixa espècie que expressen variants genètiques diferents, especialment al·loantígens.

Nota

  • Les diferències genètiques entre organismes al·logènics són suficients per a causar una interacció antigènica. Aquest fet és especialment rellevant en els trasplantaments d'òrgans o teixits.
  • ca  al·logotròfia, n f

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definición
Nutrició o creixement d'una part del cos a càrrec d'una altra.
  • ca  al·logrup, n m
  • es  alogrupo, n m
  • fr  allogroupe, n m
  • en  allogroup, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Grup d'al·lotips, associats a diferents classes i subclasses d'immunoglobulines, que tendeixen a heretar-se conjuntament.
  • ca  al·loimmunitat, n f
  • es  aloinmunidad, n f
  • fr  allo-immunité, n f
  • en  alloimmunity, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Capacitat del sistema immunitari de reconèixer els al·loantígens i desencadenar una resposta immunitària.
  • ca  al·loimmunització, n f
  • es  aloinmunización, n f
  • fr  allo-immunisation, n f
  • en  alloimmunization, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Immunització enfront d'un al·loantigen.

Nota

  • Per exemple, la immunització d'un individu Rh-negatiu que ha rebut sang Rh-positiva.
  • ca  isomeria geomètrica, n f
  • ca  al·loisomeria, n f sin. compl.
  • ca  isomeria cis-trans, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Tipus d'estereoisomeria, pròpia dels composts olefínics i dels cicloalcans; es basa en la teoria del carboni tetraèdric.
  • ca  al·lolàlia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Trastorn del llenguatge que és degut a malformacions o lesions dels òrgans centrals de la fonació.
  • ca  al·lomeria, n f
  • ca  al·lomerisme, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Fenomen de l'existència de substàncies que, malgrat diferir químicament, tenen la mateixa fórmula cristal·lina.
  • ca  al·lomeria, n f
  • ca  al·lomerisme, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Fenomen de l'existència de substàncies que, malgrat diferir químicament, tenen la mateixa fórmula cristal·lina.
  • ca  al·lomorfisme, n m
  • ca  dismorfisme, n m sin. compl.
  • es  dismorfia
  • es  dismorfismo
  • en  dysmorphia
  • en  dysmorphism

Disciplines de suport > Química

Definición
Fenomen de l'existència de substàncies que, tenint idèntica constitució química, difereixen en llur fórmula cristal·lina.