Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  aquacobalamina, n f
  • ca  aquocobalamina, n f sin. compl.
  • ca  vitamina B12a, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Derivat de la cobalamina en què el sisè enllaç coordinat de l'ió cobàltic és unit a una molècula d'aigua.
  • ca  aquafòbia, n f

Salut mental

Definición
Temor morbós de l'aigua.
  • ca  aquaspiril, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Aquaspirillum sp) de la família de les espiril·làcies, constituït per cèl·lules gramnegatives en forma d'espiral rígida, mòbils típicament mitjançant dos feixos bipolars de flagels. Solen ser aerobis o microaeròfils, però algunes espècies poden respirar nitrats en condicions anaeròbiques. S'aïllen en aigües dolces estancades. L'espècie tipus és A. serpens. A. minus (abans Spirillum minus) és un paràsit habitual dels rosegadors. Els humans poden infectar-se'n per les mossegades de rata. La infecció humana s'anomena sodoku. A. magnetotacticum (reclassificada actualment com Magnetobactrium magnetotacticum) conté uns cossos intracel·lulars, anomenats magnetosomes, que li permeten orientar-se en la direcció de les forces magnètiques.
  • ca  aquaspiril, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere aquaspiril.
  • ca  aquaticitat, n f
  • es  aquaticidad, n f
  • fr  aquaticité, n f
  • en  ease in water, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Capacitat d'una persona nedadora o bussejadora per a moure's amb facilitat natural dins l'aigua.

Nota

  • El domini del cos humà en el medi aquàtic és necessari per desenvolupar les diferents tècniques utilitzades en els esports aquàtics.
  • ca  aqüeducte, n m
  • es  acueducto
  • fr  aqueduc
  • en  aqueduct

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Conducte pel qual passa un líquid orgànic o una estructura.
  • ca  conducte perilimfàtic, n m
  • ca  aqüeducte coclear, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte de Cotugno, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte del cargol, n m sin. compl.
  • ca  canalicle coclear, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Petit conducte que connecta l'espai perilimfàtic de la còclea amb l'espai subaracnoidal.
Canalicle que comunica la rampa timpànica amb l'espai subaracnoidal de la fossa posterior. ((aqüeducte coclear))
  • ca  conducte perilimfàtic, n m
  • ca  aqüeducte coclear, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte de Cotugno, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte del cargol, n m sin. compl.
  • ca  canalicle coclear, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Petit conducte que connecta l'espai perilimfàtic de la còclea amb l'espai subaracnoidal.
Canalicle que comunica la rampa timpànica amb l'espai subaracnoidal de la fossa posterior. ((aqüeducte coclear))
  • ca  aqüeducte de Fal·lopi, n m
  • ca  aqüeducte facial, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  conducte espiroide, n m sin. compl.
  • ca  conducte facial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte obert en el penyal per al pas del nervi facial.
  • ca  aqüeducte de Silvi, n m
  • ca  aqüeducte del cervell, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte mesencefàlic, n m sin. compl.
  • ca  mesocel, n m sin. compl.
  • ca  optocel, n m sin. compl.
  • la  iter e tertium ad quartum ventriculum

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conducte que uneix el tercer i el quart ventricles cerebrals.

Nota

  • Les denominacions mesocel i optocel es consideren obsoletes.