Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  articulació de sella, n f
  • ca  articulació d'encaix recíproc, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Tipus de condilartrosi en què una de les superfícies articulars és còncava en una direcció i convexa en la direcció perpendicular, i l'altra és convexocòncava de manera recíproca.
  • ca  articulació de Budin, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Sincondrosi que hom pot observar als nounats entre les porcions escatosa i condília de l'occipital.
  • ca  articulació mediotarsiana, n f
  • ca  articulació de Chopart, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que uneix els dos ossos grans del tars amb els més petits; la part externa és l'articulació calcaneocuboidal, i la interna, l'astragalocalcaneoscafoidal.
  • ca  articulació de Clutton, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Reumatologia

Definición
Hidrartrosi simètrica indolora, especialment del genoll, descrita en la sífilis congènita.
  • ca  articulació atlantoodontoidal, n f
  • ca  articulació de Cruveilhier, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que, de tipus trocoide, hi ha entre l'apòfisi odontoide de l'axis, l'arc anterior de l'atles i el lligament transvers de l'articulació que, posteriorment, completa un anell osteofibrós.
  • ca  articulació de frontissa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Tipus de diartrosi que solament permet moviments segons un eix, com si fos la frontissa d'una porta. N'hi ha de dos tipus: de frontissa angular o trocoide, i de frontissa lateral o trocleartrosi.
  • ca  articulació coxofemoral, n f
  • ca  articulació de l'anca, n f sin. compl.
  • ca  articulació del maluc, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Enartrosi formada pel cap del fèmur i la cavitat cotiloide de l'os coxal, ampliada per un anell fibrós, el rodet cotiloidal.
  • ca  articulació escapulohumeral, n f
  • ca  articulació de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  articulació del muscle, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que, de tipus enartrosi, s'estableix entre el cap de l'húmer i la cavitat glenoide de l'escàpula.
  • ca  articulació de la mà, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Conjunt format per les articulacions radiocarpiana, intercarpiana, mediocarpiana, carpometacarpiana, intermetacarpiana, metacarpofalàngiques i interfalàngiques.
  • ca  articulació tarsometatarsiana, n f
  • ca  articulació de Lisfranc, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que, de tipus artròdia, hi ha entre el primer metatarsià i el primer cuneïforme; el segon metatarsià i els tres cuneïformes; el tercer metatarsià i el tercer cuneïforme; i els metatarsians quart i cinquè i el cuboide.