barbacoa - Argot culinari i gastronòmic

Aparell de cocció a l'aire lliure, que funciona gairebé sempre amb carbó vegetal i que està destinat a rostir carn o peix a la graella o a l'ast. La cocció a la brasa és el procediment més antic de la història de l'home. La pràctica de la barbacoa, d'origen americà, ja era molt popular a l'estat de Virgínia en el segle XVII, i es tracta sobretot d'una manifestació de la vida familiar: costelles, pollastrons, conills, botifarres, bistecs, xulles, etc., però el peix, els crustacis, les ostres i la llagosta també hi són rostits.