conill - Argot culinari i gastronòmic

Mamífer de la família dels lepòrids. El conill domèstic, criat per la seva carn i també per la seva pell, es diferencia del salvatge per la mida, el color i la textura del pelatge, així com per la qualitat de la carn. Els exemplars més grossos poden arribar als 10 kg, però el conill que es troba al mercat espellussat i escorxat pesa d'1,2 a 1,4 kg, amb el cap i les potes senceres. La seva carn és sempre tendra perquè es mata jove. Ha de tenir la carn rosada, el fetge pàl·lid i sense taques, el greix blanc i els ronyons visibles. El conill de granja, més gros que el de criança intensiva, és excel·lent si ha estat alimentat amb herbes i cereals. La carn de conill és poc grassa, molt interessant per als règims dietètics (130 cal per 100 g), però com que no està protegida per una pell (com l'aviram), absorbeix més el greix de cocció. Una marinada en vi ben condimentada realça la carn del conill de criança. Cru o guisat, es congela molt bé. Són nombroses les receptes per a cuinar el conill: a la brasa si és tendre, en civet si no és jove, escabetxat, rostit, estofat, a la mostassa, a la caçadora, amb romesco, allioli, amb arròs, amb llet, amb fruita seca, etc. El conill està considerat com el símbol de la fertilitat.