moniato - Argot culinari i gastronòmic

Tubercle comestible originari de l'Amèrica tropical i llavors portat a l'Àfrica pels portuguesos. La seva pell, rogenca, gris o blanca, recobreix una carn dolça i farinosa, d'un color groc ataronjat. Es coneixen 250 varietats distintes de moniatos. Poden ser tan petits com les patates noves o arribar a pesar fins a 45 kg, però el seu pes mitjà és de mig quilo amb la mida d'una patata grossa. És força energètic (110 cal per 100 g), ric en clor, en potassi i en vitamines C, B i PP. Els moniatos es couen en aigua i sal sense pelar i també al forn. Es cuinen com les patates, però amb ingredients dolços, se'n fan croquetes en què el puré es barreja amb nata, se'n fan suflés, etc. Però a Catalunya en el temps en què els aliments eren rigorosament racionats i no es disposava de sucre, eren un dels ingredients dels nostres tradicionals panellets de Tots Sants. Les varietats de menor mida són les millors per la seva textura i el seu sabor. Les fulles de la planta tendres es preparen com els espinacs: en amanida, com a verdura, de guarnició, de puré, etc.