nap - Argot culinari i gastronòmic

Arrel comestible del nap. Ordinàriament blanca i llisa, encara que de vegades pot ser groguenca o terrosa. Els de muntanya són molt millors que els de la plana. El nap es menja generalment cuit com a guarnició o com a ingredient principal d'algunes preparacions (ànec i oca amb naps, peus i costelló de porc amb naps, cuixa o espatlla de xai rostides, naps farcits, etc.). És poc energètic, però ric en aigua, en sofre, en potassi i en sucre. Quan es compra ha de ser ferm, pesant i de pell llisa, brillant i sense taques. Els naps primerencs i tendres amb les seves fulles han de ser emprats de seguida, mentre que els d'hivern es poden conservar dos mesos. Les fulles tenen les mateixes preparacions que els espinacs: amanides crues, bullides com a verdura, de guarnició d'alguns plats de carn, etc. (sobretot de carn de porc i, d'aquest, el braó). El nap d'hivern és millor blanquejar-lo deu minuts abans de preparar-lo, ja que el sabor fort guanya quan s'endolceix.