Back to top
falaixa falaixa

Cristianisme ortodox

  • ca  falaixa, n m, f

Cristianisme ortodox

Definición
Individu d'una ètnia etiòpica que es distingeix sobretot per les seves creences i tradicions hebrees.
Falun Gong Falun Gong

Noves religions

  • ca  Falun Gong

Noves religions

Definición
Moviment fundat l'any 1992 per Li Hongzhi, mestre d'arts marcials xineses, que s'inspira en les filosofies budista i taoista i utilitza la meditació i els exercicis d'arts marcials per canalitzar l'energia i les forces invisibles i millorar la salut.

Nota

  • Mitjançant el moviment Falun Gong, Li Hongzhi ensenya els seus adeptes a considerar l'abdomen una miniatura del cosmos. El moviment és perseguit per les autoritats xineses comunistes, que el consideren il·legal.
  • Falun Gong significa 'pràctica de la roda del dharma'.
  • ca  Família
  • ca  Nens de Déu sin. compl.

Noves religions

Definición
Comunitat fundada al final de la dècada de 1960 a Califòrnia per David Berg, evangelista cristià, durant l'època hippy.

Nota

  • El moviment Família practica una vida simple i en comunitat, i es caracteritza per la pràctica de l'amor lliure entre els seus membres. El grup creu en la salvació universal per l'amor de Déu i en profecies apocalíptiques, i practica el proselitisme. Actualment n'hi ha uns 10.000 membres arreu del món.
  • La denominació Nens de Déu, que és obsoleta, encara es documenta en algunes fonts.
Família de Natzaret Família de Natzaret

Noves religions

  • ca  Família de Natzaret

Noves religions

Definición
Comunitat fundada el 1969 per Daniel Blanchard.

Nota

  • La Família de Natzaret s'inspira en l'exemple de la Sagrada Família i hi domina un esperit de pregària, humilitat i dejuni. Adopta una perspectiva psicoanalítica i ha estat criticada per les seves pràctiques autoritàries.
  • ca  alfaquí, n m
  • ca  faqih, n m

Islam

Definición
Jurista especialista del dret islàmic.

Nota

  • L'alfaquí és l'expert en el fiqh, és a dir, en la llei religiosa i el seu sentit. Aquests doctors de la llei, així com els àlims, sempre han gaudit d'una certa veneració a l'islam sunnita, ja que no existeix un clergat constituït.
  • El plural de faqih és fuqaha.
  • ca  faquir, n m

Islam

Definición
Místic de l'islam.

Nota

  • La denominació faquir significa 'pobre', 'mendicant' i s'aplica a diverses germandats sufís, ja que els primers sufís eren ascetes.
  • També es documenta la grafia faqir.
  • ca  fatiha, n f

Islam

Definición
Primera sura de l'Alcorà.

Nota

  • La fatiha és l'element constitutiu indispensable del ritual de l'oració islàmica i s'ha de recitar al principi de cada conjunt de gestos, és a dir, com a mínim unes disset vegades al dia.
  • ca  fàtua, n f

Islam

Definición
Resposta no vinculant d'un muftí a una consulta jurídica, que serveix per a aclarir punts foscos de la llei o per a orientar sobre casos nous.

Nota

  • La fàtua és un dictamen juridicoreligiós efectuat per un jurista musulmà en resposta a una qüestió de dret.
  • La transliteració estricta de fàtua seria fatwà (en plural, fatawah).
  • ca  fe, n f

Ciències de la religió

Definición
Dimensió humana constitutiva de la persona, la funció principal de la qual és connectar amb la transcendència, amb el més-enllà.

Nota

  • La fe és una actitud de disponibilitat vers l'objecte de la creença. Malgrat la seva funció principal de connectar amb la transcendència, la fe no pot ser formulada en formes universals que l'expressin completament. Cap conjunt de paraules, cap expressió, no és capaç d'exhaurir la fe. No obstant això, li cal ser expressada mitjançant idees i fórmules. La fe, però, no s'ha de confondre amb la creença. Nombrosos malentesos han sorgit per no distingir-les de manera adequada. L'experiència de la fe és un acte antropològic primordial que cada persona porta a terme d'una manera o altra.
  • ca  Fe bahá'í, n f
  • ca  bahaisme, n m sin. compl.

Bahaisme

Definición
Moviment religiós originat el 1852 a l'Iran per Mírzá Husayn-'Alí, que va rebre el nom de Bahá'u'lláh.

Nota

  • La Fe bahá'í (expressió més adequada que bahaisme), actualment estesa per tot el món i que té uns sis milions de fidels, inclou, amplia i reformula els principis espirituals i morals de les grans religions que la van precedir. Així mateix, insisteix en la tolerància i la visió d'una humanitat unida sense discriminació entre les persones, els sexes o les creences. Els escrits de Bahá'u'lláh (per exemple el Kitab-i-Aqdas, 'El llibre més sagrat', i Kitab-i-Iqan, 'El llibre de la certesa') així com els del seu fill Abdu'l-Bahá i del Báb (precursor i anunciador de Bahá'u'lláh) subratllen la necessitat d'una conducta impregnada de fidelitat, generositat i esperit de servei. Bahá'u'lláh va ensenyar que hi ha un sol Déu i que les revelacions successives de la seva voluntat a la humanitat han constituït la principal força civilitzadora de la història. Els agents d'aquest procés han estat els "missatgers divins", als quals els homes veuen bàsicament com a fundadors de sistemes religiosos diferents, però el propòsit comú de tots ells ha estat conduir els humans en conjunt a la maduresa espiritual i moral. Actualment la humanitat està arribant a la seva maduresa. Això és el que fa possible la unificació de la família humana i la construcció d'una societat pacífica global. Entre els principis que promou la Fe bahá'í considerats vitals per a aconseguir aquesta meta, hi figuren: l'abandonament de totes les formes de prejudici; la garantia de la plena igualtat d'oportunitats per a les dones; el reconeixement de la unitat i relativitat de la veritat religiosa; l'eliminació dels extrems de pobresa i riquesa; l'assoliment de l'educació per a tots; la responsabilitat de cada persona de buscar la veritat de forma independent; l'establiment d'una federació mundial, i el reconeixement que la veritable religió està en harmonia amb la raó i la recerca del coneixement científic. Els bahá'ís treballen per a la instauració d'un ordre mundial just i promouen nombroses obres humanitàries i educatives. Entre ells no hi ha cerimònies d'iniciació ni clergat. Una reunió mensual (el primer dia de cada un dels dinou mesos del calendari bahá'í) serveix per a mantenir i renovar la unitat i la fraternitat de la comunitat local. La reunió comprèn tres parts: la lectura de textos sagrats de totes les religions, la reunió administrativa i, al final, la part festiva i social. Hi ha llocs de culte bahá'ís a tots els continents: el seu gran centre cultural espiritual i administratiu mundial es troba a Haifa (Israel), on hi ha la tomba del Báb; un altre temple molt impressionant és el de Delhi (Índia), que té forma de lotus.