Back to top
unitat funcional unitat funcional

Fisiologia

  • ca  unitat funcional, n f
  • ca  unitat miotàtica, n f sin. compl.
  • es  unidad funcional, n f
  • es  unidad miotática, n f
  • en  functional unit
  • en  myotatic unit

Fisiologia

Definición
Grup de músculs agonistes i antagonistes que funcionen junts com una unitat per la compartició de respostes espinals reflexes comunes.

Nota

  • 1. En la unitat funcional, els músculs agonistes poden actuar en sèrie o en paral·lel.
  • 2. La denominació unitat miotàctica s'utilitzava antigament.
unitat miotàtica unitat miotàtica

Fisiologia

  • ca  unitat funcional, n f
  • ca  unitat miotàtica, n f sin. compl.
  • es  unidad funcional, n f
  • es  unidad miotática, n f
  • en  functional unit
  • en  myotatic unit

Fisiologia

Definición
Grup de músculs agonistes i antagonistes que funcionen junts com una unitat per la compartició de respostes espinals reflexes comunes.

Nota

  • 1. En la unitat funcional, els músculs agonistes poden actuar en sèrie o en paral·lel.
  • 2. La denominació unitat miotàctica s'utilitzava antigament.
unitat motora unitat motora

Fisiologia

  • ca  unitat motora, n f
  • es  unidad motora, n f
  • en  motor unit

Fisiologia

Definición
Unitat estructural i funcional de l'activitat motora, formada per una motoneurona i pel conjunt de fibres musculars que innerva.
  • ca  urea, n f
  • ca  carbamida, n f sin. compl.
  • ca  carbonildiamida, n f sin. compl.
  • es  urea, n f
  • en  urea

Fisiologia

Definición
Diamida de l'àcid carbònic, de fórmula NH2CO-NH2, present en l'orina i, en petita quantitat, en la sang, el quil i la limfa.

Nota

  • 1. La urea és el principal metabòlit de les proteïnes i és excretada per l'orina a raó d'uns 30 grams diaris en individus adults i dieta normal mitjana.
  • 2. La urea té aplicació en síntesi orgànica, en la preparació de la hidrazina i l'àcid sulfamídic, com a aliment per al bestiar i en separacions analítiques.
urèmia urèmia

Fisiologia, Semiologia > Signes

  • ca  urèmia, n f
  • es  uremia, n f
  • en  uremia

Fisiologia, Semiologia > Signes

Definición
Concentració d'urea a la sang.
urèmia urèmia

Semiologia > Signes, Patologia

  • ca  urèmia, n f
  • ca  toxúria, n f sin. compl.
  • es  toxuria, n f
  • es  uremia, n f
  • en  uremia

Semiologia > Signes, Patologia

Definición
Síndrome clínica causada per la retenció de substàncies nitrogenades a la sang a conseqüència d'una insuficiència renal.

Nota

  • La urèmia presenta símptomes digestius (desgana, dispèpsia, alè pudent, nàusees, diarrea), nerviosos (astènia, cefalea gravativa, insomni i somnolència, neuràlgies, mioclònies), cutanis (picor), hemàtics (anèmia, tendència hemorràgica), respiratoris (dispnea), oculars (ambliopia) i auditius (sordesa, acúfens). També provoca pericarditis i fusió de les masses musculars.
uricèmia uricèmia

Fisiologia, Semiologia > Signes

  • ca  uricèmia, n f
  • es  uricemia, n f
  • en  uricemia

Fisiologia, Semiologia > Signes

Definición
Presència d'àcid úric a la sang.

Nota

  • El límit superior d'uricèmia de normalitat és de 7 mg/100 ml o de 420 mmol/L. Es determina pel mètode de la uricasa, que és l'enzim que catalitza la transformació de l'àcid úric en al·lantoïna.
urinós -osa urinós -osa

.Conceptes generals

  • ca  urinós -osa, adj
  • es  urinoso -sa, adj
  • en  urinous

.Conceptes generals

Definición
Relatiu o pertanyent a l'orina, o que en conté.
uròleg | uròloga uròleg | uròloga

.Conceptes generals

  • ca  uròleg | uròloga, n m, f
  • es  urólogo | uróloga, n m, f
  • en  urologist

.Conceptes generals

Definición
Metge versat en urologia.
urologia urologia

.Conceptes generals

  • ca  urologia, n f
  • es  urología, n f
  • en  urology

.Conceptes generals

Definición
Branca de la medicina que estudia l'anatomia, la fisiologia i la patologia de l'aparell urinari.

Nota

  • En l'home, la urologia estudia també l'anatomia, la fisiologia i la patologia de l'aparell genital.