unitat funcional
unitat funcional
Fisiologia
- ca unitat funcional, n f
- ca unitat miotàtica, n f sin. compl.
- es unidad funcional, n f
- es unidad miotática, n f
- en functional unit
- en myotatic unit
Fisiologia
Definición
Grup de músculs agonistes i antagonistes que funcionen junts com una unitat per la compartició de respostes espinals reflexes comunes.
Nota
- 1. En la unitat funcional, els músculs agonistes poden actuar en sèrie o en paral·lel.
- 2. La denominació unitat miotàctica s'utilitzava antigament.
unitat miotàtica
unitat miotàtica
Fisiologia
- ca unitat funcional, n f
- ca unitat miotàtica, n f sin. compl.
- es unidad funcional, n f
- es unidad miotática, n f
- en functional unit
- en myotatic unit
Fisiologia
Definición
Grup de músculs agonistes i antagonistes que funcionen junts com una unitat per la compartició de respostes espinals reflexes comunes.
Nota
- 1. En la unitat funcional, els músculs agonistes poden actuar en sèrie o en paral·lel.
- 2. La denominació unitat miotàctica s'utilitzava antigament.
unitat motora
unitat motora
Fisiologia
- ca unitat motora, n f
- es unidad motora, n f
- en motor unit
Fisiologia
Definición
Unitat estructural i funcional de l'activitat motora, formada per una motoneurona i pel conjunt de fibres musculars que innerva.
urea
urea
Fisiologia
- ca urea, n f
- ca carbamida, n f sin. compl.
- ca carbonildiamida, n f sin. compl.
- es urea, n f
- en urea
Fisiologia
Definición
Diamida de l'àcid carbònic, de fórmula NH2CO-NH2, present en l'orina i, en petita quantitat, en la sang, el quil i la limfa.
Nota
- 1. La urea és el principal metabòlit de les proteïnes i és excretada per l'orina a raó d'uns 30 grams diaris en individus adults i dieta normal mitjana.
- 2. La urea té aplicació en síntesi orgànica, en la preparació de la hidrazina i l'àcid sulfamídic, com a aliment per al bestiar i en separacions analítiques.
urèmia
urèmia
Fisiologia, Semiologia > Signes
- ca urèmia, n f
- es uremia, n f
- en uremia
Fisiologia, Semiologia > Signes
Definición
Concentració d'urea a la sang.
urèmia
urèmia
Semiologia > Signes, Patologia
- ca urèmia, n f
- ca toxúria, n f sin. compl.
- es toxuria, n f
- es uremia, n f
- en uremia
Semiologia > Signes, Patologia
Definición
Síndrome clínica causada per la retenció de substàncies nitrogenades a la sang a conseqüència d'una insuficiència renal.
Nota
- La urèmia presenta símptomes digestius (desgana, dispèpsia, alè pudent, nàusees, diarrea), nerviosos (astènia, cefalea gravativa, insomni i somnolència, neuràlgies, mioclònies), cutanis (picor), hemàtics (anèmia, tendència hemorràgica), respiratoris (dispnea), oculars (ambliopia) i auditius (sordesa, acúfens). També provoca pericarditis i fusió de les masses musculars.
uricèmia
uricèmia
Fisiologia, Semiologia > Signes
- ca uricèmia, n f
- es uricemia, n f
- en uricemia
Fisiologia, Semiologia > Signes
Definición
Presència d'àcid úric a la sang.
Nota
- El límit superior d'uricèmia de normalitat és de 7 mg/100 ml o de 420 mmol/L. Es determina pel mètode de la uricasa, que és l'enzim que catalitza la transformació de l'àcid úric en al·lantoïna.
urinós -osa
urinós -osa
.Conceptes generals
- ca urinós -osa, adj
- es urinoso -sa, adj
- en urinous
.Conceptes generals
Definición
Relatiu o pertanyent a l'orina, o que en conté.
uròleg | uròloga
uròleg | uròloga
.Conceptes generals
- ca uròleg | uròloga, n m, f
- es urólogo | uróloga, n m, f
- en urologist
.Conceptes generals
Definición
Metge versat en urologia.
urologia
urologia
.Conceptes generals
- ca urologia, n f
- es urología, n f
- en urology
.Conceptes generals
Definición
Branca de la medicina que estudia l'anatomia, la fisiologia i la patologia de l'aparell urinari.
Nota
- En l'home, la urologia estudia també l'anatomia, la fisiologia i la patologia de l'aparell genital.