algorítmic -a
algorítmic -a
Cartografia > Informàtica
- ca algorísmic -a, adj
- ca algorítmic -a, adj
- es algorítmico -ca
- fr algorithmique
- it algoritmico
- en algorithmic
- de algorithmisch
Cartografia > Informàtica
Definición
Dit del llenguatge de programació destinat a facilitar l'expressió dels algorismes.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ALI
ALI
Teledetecció > Sensors
- ca ALI, n m
- ca Advanced Land Imager, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Advanced Land Imager, 'generador avançat d'imatges del territori'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit EO-1, en el marc de l'NMP-EO-1, destinat majoritàriament a l'estudi de la reflectància de la superfície de la Terra per a donar continuïtat, a un cost menor, als estudis desenvolupats a partir de la sèrie Landsat.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp i l'IRoc amb una resolució espacial al nadir de 10 m en la banda pancromàtica (denominada PAN) i de 30 m a les 9 bandes multiespectrals (denominades amb el prefix MS), formades per sis bandes (anomenades 1, 2, 3, 4, 5 i 7) idèntiques a les del sensor ETM+ del Landsat-7 i tres bandes addicionals (anomenades 1', 4' i 5').
L'instrument, en el disseny inicial de demostració de les seves capacitats a baix cost, conté un únic mòdul format per quatre conjunts de xips sensors, enlloc dels 5 mòduls previstos en el disseny complet del sensor. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 37 km (que correspondrien a 185 km de dallada combinada dels 5 mòduls en el disseny complet). La correcció atmosfèrica es realitza en part gràcies al sensor LAC, que també porta la mateixa plataforma. El temps de revisita és de 80 dies, si es vol efectuar un recobriment terrestre global, o molt inferior, si es renuncia a aquest període per observar una àrea amb major freqüència gràcies a la capacitat d'apuntament de la plataforma.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 3.00 (15 FOV combinat dels 5 mòduls en el disseny complet)
- Dallada (km): 37 (185 dallada combinada dels 5 mòduls en el disseny complet)
- IFOV (mrad) [c]: 0.01418
- Resolució espacial (m): 10 (visió nadiral), 10.008 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 3700
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): PAN: [480,690]
- FOV (°): 3.00 (15 FOV combinat dels 5 mòduls en el disseny complet)
- Dallada (km): 37 (185 dallada combinada dels 5 mòduls en el disseny complet)
- IFOV (mrad) [c]: 0.04255
- Resolució espacial (m): 30 (visió nadiral), 30.61 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 1230
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): MS01: [450,515]; MS01': [433,453]; MS02: [525,605]; MS03: [630,690]; MS04: [775,805]; MS04': [845,890]; MS05: [1550,1750]; MS05': [1200,1300]; MS07: [2080,2350]
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit EO-1, en el marc de l'NMP-EO-1, destinat majoritàriament a l'estudi de la reflectància de la superfície de la Terra per a donar continuïtat, a un cost menor, als estudis desenvolupats a partir de la sèrie Landsat.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp i l'IRoc amb una resolució espacial al nadir de 10 m en la banda pancromàtica (denominada PAN) i de 30 m a les 9 bandes multiespectrals (denominades amb el prefix MS), formades per sis bandes (anomenades 1, 2, 3, 4, 5 i 7) idèntiques a les del sensor ETM+ del Landsat-7 i tres bandes addicionals (anomenades 1', 4' i 5').
L'instrument, en el disseny inicial de demostració de les seves capacitats a baix cost, conté un únic mòdul format per quatre conjunts de xips sensors, enlloc dels 5 mòduls previstos en el disseny complet del sensor. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 37 km (que correspondrien a 185 km de dallada combinada dels 5 mòduls en el disseny complet). La correcció atmosfèrica es realitza en part gràcies al sensor LAC, que també porta la mateixa plataforma. El temps de revisita és de 80 dies, si es vol efectuar un recobriment terrestre global, o molt inferior, si es renuncia a aquest període per observar una àrea amb major freqüència gràcies a la capacitat d'apuntament de la plataforma.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 3.00 (15 FOV combinat dels 5 mòduls en el disseny complet)
- Dallada (km): 37 (185 dallada combinada dels 5 mòduls en el disseny complet)
- IFOV (mrad) [c]: 0.01418
- Resolució espacial (m): 10 (visió nadiral), 10.008 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 3700
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): PAN: [480,690]
- FOV (°): 3.00 (15 FOV combinat dels 5 mòduls en el disseny complet)
- Dallada (km): 37 (185 dallada combinada dels 5 mòduls en el disseny complet)
- IFOV (mrad) [c]: 0.04255
- Resolució espacial (m): 30 (visió nadiral), 30.61 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 1230
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): MS01: [450,515]; MS01': [433,453]; MS02: [525,605]; MS03: [630,690]; MS04: [775,805]; MS04': [845,890]; MS05: [1550,1750]; MS05': [1200,1300]; MS07: [2080,2350]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
aliàsing
aliàsing
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
- ca aliàsing, n m
- es aliasing
- en aliasing
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
Definición
Distorsió perceptible de la qualitat de les línies o els contorns d'àrees que es produeix com a conseqüència d'una resolució de mostreig insuficient o limitada per part del dispositiu de visualització.
Nota
-
1. L'aliàsing té lloc típicament en forma d'aspecte dentat o esglaonat.
2. L'aliàsing esdevé més aparent com més baixa és la resolució del dispositiu i més gran resulta la mida dels píxels de la imatge generada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
aliàsing
aliàsing
Cartografia > Informàtica
- ca aliàsing, n m
- es aliasing
- fr aliasing
- it aliasing
- en aliasing
- de Aliasing
Cartografia > Informàtica
Definición
Aspecte dentat o escalonat que presenten les línies i vores que apareixen en una representació ràster quan és ampliada d'una manera notable.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
aliàsing
aliàsing
Fotogrametria
- ca aliàsing, n m
- es aliasing
- en aliasing
Fotogrametria
Definición
Aspecte dentat o escalonat que presenten les línies i vores que apareixen en una representació ràster quan és ampliada d'una manera notable.
Nota
- L'aliàsing depèn de la resolució de la imatge i de l'orientació i la mida de la vora.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
alidada
alidada
Fotogrametria
- ca alidada, n f
- es alidada
- en alidade
Fotogrametria
Definición
Part d'un instrument topogràfic o astronòmic que s'utilitza per a determinar alineacions mitjançant visuals i mesurar-ne els angles o traçar-ne les direccions.
Nota
- Les alidades poden ser de pínnules o d'ullera.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
alidada
alidada
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alidada, n f
- es alidada
- fr alidade
- it alidada
- en alidade
- de Alhidade
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Part d'un instrument topogràfic o astronòmic que s'utilitza per a determinar alineacions mitjançant visuals i mesurar-ne els angles o traçar-ne les direccions.
Nota
- Les alidades poden ser de pínnules o d'ullera.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
alidada d'ullera
alidada d'ullera
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alidada d'ullera, n f
- es alidada de anteojo
- fr alidade télescopique
- it collimatore a cannocchiale
- en telescope alidade
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Alidada moderna equipada amb una ullera que augmenta la imatge i té gravats els fils de punteria i els fils estadimètrics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
alidada de pínnules
alidada de pínnules
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alidada de pínnules, n f
- es alidada de pínulas
- fr alidade à pinnules
- it alidada a pinnule
- it diottra a pinnule
- en pinnule alidade
- de Alhidade mit Dioptern
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Alidada molt elemental constituïda per dues agulles verticals, fils molt prims o plaques encarades amb escletxes com a elements de punteria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
alidada de planxeta
alidada de planxeta
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alidada de planxeta, n f
- es alidada de plancheta
- fr alidade de planchette
- it alidada per tavoletta pretoriana
- en plane-table alidade
- de Alhidade mit Visurplättchen
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Alidada equipada amb un regle que, en lloc de mesurar els angles horitzontals, permet traçar sobre un full fixat a la planxeta les direccions de les visuals obtingudes.
Nota
- Modernament sol anar proveïda d'una ullera estadimètrica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
