Back to top
giró blanc giró blanc

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  giró ros, n m
  • ca  giró blanc, n m sin. compl.
  • ca  giró sard, n m sin. compl.
  • es  giró ros, n m
  • es  giró sardo, n m
  • en  Giró Ros, n
  • en  Giró Sardo, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definición
1. Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana.

2. Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós.

3. Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d'envelliment.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    (1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

    (2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

    (3) També existeix una varietat negra de giró.

    (4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
giró ros giró ros

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  giró ros, n m
  • ca  giró blanc, n m sin. compl.
  • ca  giró sard, n m sin. compl.
  • es  giró ros, n m
  • es  giró sardo, n m
  • en  Giró Ros, n
  • en  Giró Sardo, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definición
1. Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana.

2. Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós.

3. Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d'envelliment.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    (1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

    (2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

    (3) També existeix una varietat negra de giró.

    (4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
giró sard giró sard

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  giró ros, n m
  • ca  giró blanc, n m sin. compl.
  • ca  giró sard, n m sin. compl.
  • es  giró ros, n m
  • es  giró sardo, n m
  • en  Giró Ros, n
  • en  Giró Sardo, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definición
1. Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana.

2. Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós.

3. Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d'envelliment.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    (1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

    (2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

    (3) També existeix una varietat negra de giró.

    (4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
godello godello

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  godello, n m
  • es  godello, n m
  • gl  godello, n m
  • pt  gouveio, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definición
1. Cep originari de Galícia, mitjanament vigorós i molt sensible a les malures.
2. Raïm blanc produït pel cep godello, menut i amb els grans mitjans o grossos i allargats.
3. Vi elaborat amb raïm godello, de color pàl·lid, perfumat i amb una acidesa i una dolçor peculiars.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació godello, manlleu del gallec (probablement de l'adjectiu agudo 'agut', per la forma punxeguda del gra) (1), pels motius següents:


    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la variant godelho, documentada en algunes obres terminològiques, perquè la grafia oficial del mot en gallec és godello, segons recull el diccionari de la Real Academia Galega.

    Es desestima igualment la forma esperó de gall, documentada en alguns textos especialitzats referida a aquesta varietat, perquè els especialistes asseguren que denomina una varietat diferent, concretament una varietat negra conreada a les Balears.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
grau alcohòlic volumètric adquirit grau alcohòlic volumètric adquirit

Vitivinicultura

  • ca  grau alcohòlic volumètric adquirit, n m
  • es  grado alcohólico volumétrico adquirido, n m

Vitivinicultura

Definición
Nombre de volums d'alcohol pur, a 20 °C de temperatura, continguts en 100 volums del producte considerat, també a la mateixa temperatura.
grau alcohòlic volumètric en potència grau alcohòlic volumètric en potència

Vitivinicultura

  • ca  grau alcohòlic volumètric en potència, n m
  • es  grado alcohólico volumétrico en potencia, n m

Vitivinicultura

Definición
Nombre de volums d'alcohol pur, a 20 °C de temperatura, que es poden obtenir per fermentació total dels sucres continguts en 100 volums del producte considerat, també a la mateixa temperatura.
grau alcohòlic volumètric natural grau alcohòlic volumètric natural

Vitivinicultura

  • ca  grau alcohòlic volumètric natural, n m
  • es  grado alcohólico volumétrico natural, n m

Vitivinicultura

Definición
Grau alcohòlic volumètric total del producte considerat abans de qualsevol augment artificial del grau alcohòlic.
grau alcohòlic volumètric total grau alcohòlic volumètric total

Vitivinicultura

  • ca  grau alcohòlic volumètric total, n m
  • es  grado alcohólico volumétrico total, n m

Vitivinicultura

Definición
Nombre de volums d'alcohol pur que resulta de la suma del grau alcohòlic volumètric adquirit i el grau alcohòlic volumètric en potència.