Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  agent reductor, n m
  • ca  reductor, n m sin. compl.
  • es  agente reductor, n m
  • es  reductor, n m
  • en  reducing agent, n
  • en  reductant, n

Química inorgànica

Definición
Substància que en una oxidació reducció s'oxida per la pèrdua d'electrons sobre una altra substància, a la qual redueix.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  agent sulfonant, n m
  • es  agente sulfonante, n m
  • en  sulfonation agent, n

Química orgànica

Definición
Compost usat per a dur a terme una sulfonació.

Nota

  • El producte que s'obté en una sulfonació pot ser un àcid sulfònic o la seva sal, un sulfonat o l'halur de sulfonil. Els principals agents sulfonants són el triòxid de sofre, l'àcid sulfúric i l'àcid sulfúric fumant (H2SO4 • SO3) (vegeu la imatge).
  • ca  agent tensioactiu, n m
  • ca  tensioactiu, n m
  • es  agente tensioactivo, n m
  • es  tensioactivo, n m
  • en  surfactant, n

Química física

Definición
Substància capaç de disminuir de manera notable la tensió interficial en una interfície.

Nota

  • Les molècules d'un agent tensioactiu són formades per dues parts: una cadena hidrocarbonada hidròfoba i un grup que pot ser polar (com en els agents tensioactius no iònics) o iònic (com en els agents tensioactius iònics), el qual és hidròfil. La part hidròfoba de la molècula fa que sigui poc soluble en aigua i que tingui tendència a adsorbir-se a la interfície, fet que provoca una brusca disminució de la tensió interficial. Aquesta característica fa que els agents tensioactius siguin molt útils en els detergents, en les quals s'empren habitualment per a disminuir l'angle de contacte entre el líquid i el sòlid i fer que el sòlid es mulli millor.
  • ca  aigua, n f
  • es  agua, n f
  • en  water, n
  • for  H2O

Química inorgànica

Definición
Líquid incolor, inodor i insípid, que fon a 0 ºC i bull a 100 ºC.

Nota

  • Pel seu paper a la natura i els seus innombrables usos, l'aigua és la més important de totes les substàncies.

    Des del punt de vista de composició isotòpica, l'aigua d'origen natural és una mescla de H216O i de quantitats molt petites de HD16O i D216O. A més, conté en proporcions gairebé no mesurables les combinacions derivades dels isòtops 17O, 18O i 3H.

    L'estructura de l'aigua ha estat molt estudiada. En l'estat vapor, els dos enllaços hidrogen-oxigen formen un angle de 104º 27' amb una distància entre àtoms de 0,96 Å. L'enllaç hidrogen-oxigen és covalent, però la diferència en les electronegativitats de l'hidrogen i l'oxigen dona a l'aigua un cert caràcter iònic (avaluat en un 37 %) i provoca la formació d'un dipol. Aquest moment dipolar és responsable de bona part de les propietats de l'aigua com a dissolvent.

    Una altra propietat força important de l'aigua és la gran capacitat de donar enllaços d'hidrogen O-H-O, tant en estat líquid com sòlid. A molt baixa temperatura tenen lloc els quatre enllaços possibles per molècula. Malgrat això, les molècules d'aigua conserven la individualitat, ja que l'hidrogen està a prop d'un oxigen (0,99 Å) i allunyat de l'altre (1,77 Å). El nombre total d'enllaços d'hidrogen decreix en augmentar la temperatura i en el moment del pas de sòlid a líquid, però continua sent elevat fins a l'ebullició. Per tot això, les propietats físiques de l'aigua són completament diferents de les que li correspondrien segons el comportament general dels hidrurs dels elements del grup 16 de la taula periòdica dels elements.

    Les principals anomalies de l'aigua són, d'una banda, que a 0 ºC la densitat del glaç és aproximadament 1/12 inferior a la de l'aigua líquida i que la seva densitat és màxima a 3,98 ºC, i, de l'altra, els valors tan elevats dels seus punts de fusió i d'ebullició, que haurien de ser -100 ºC i -80 ºC, si s'extrapola a partir de les propietats de H2Te, H2Se i H2S. Altres anomalies no menys importants són la disminució de la viscositat en augmentar la pressió i de la compressibilitat en augmentar la temperatura, o els elevats valors de la calor específica de fusió, de la calor específica de vaporització i de la permitivitat relativa. Els valors de la densitat fan que l'aigua s'expansioni en solidificar-se, la qual cosa fa rebentar canonades, però també que la congelació de mars, rius i llacs tingui lloc només a la superfície, amb la consegüent protecció de la vida aquàtica. Els elevats valors de la calor específica de fusió i de vaporització fan que les masses d'aigua actuïn com a coixí tèrmic i influeixin enormement sobre el clima.

    Químicament l'aigua és molt estable i la seva dissociació a altes temperatures és molt limitada (d'un 0,77 % a 1948 ºC i d'un 10 % al voltant de 2.500 ºC). La principal característica química de l'aigua és, sens dubte, el fet de ser el més universal de tots els solvents. Cal esmentar també el seu poder catalític i la capacitat de donar, amb substàncies de tota mena, hidrats i reaccions d'hidròlisi i de descomposició. El poder solvent de l'aigua es manifesta sobretot envers les substàncies polars. La solubilitat dels gasos en aigua disminueix amb la temperatura, a diferència de la solubilitat dels líquids i dels sòlids, la qual augmenta, tot i que hi ha nombroses excepcions.

    A causa de la seva elevada permitivitat relativa, l'aigua dona lloc més que cap altre solvent a la dissociació electrolítica dels ions. Els ions, sobretot els petits i especialment els cations, s'envolten de molècules d'aigua. Aquesta solvatació es produeix bé per formació de ponts d'hidrogen amb els anions, bé per coordinació (com el cas de l'ió H+ per donar H3O+) o bé per simple atracció electroestàtica entre l'ió i el dipol de l'aigua.

    En les reaccions de descomposició, l'aigua es descompon sota la influència de substàncies àvides d'oxigen o hidrogen i allibera un dels seus components. Per l'elevada electronegativitat de l'oxigen, només el fluor és capaç de descompondre l'aigua en fred, amb la qual cosa allibera H2 i dona F2O com a subproducte. En canvi, els cossos simples que alliberen hidrogen són molt nombrosos i comprenen alguns no-metalls, com el carboni, el silici i el bor, i tots els metalls més electropositius que l'hidrogen.

    Els metalls alcalins i els metalls alcalinoterris reaccionen en fred amb l'aigua, mentre que altres metalls necessiten temperatures mitjanes, com el magnesi, o elevades, com el ferro. En casos com el de l'alumini, la reacció a temperatura moderada s'atura de seguida per la formació d'una pel·lícula protectora d'òxid. La reacció amb el carboni es produeix al roig i dona gas d'aigua. Les reaccions amb el clor i amb molts carburs metàl·lics són reaccions d'hidròlisi.

    Com a catalitzador, l'aigua té la mateixa importància que com a solvent, ja que són nombroses les reaccions que no es produeixen sense la seva presència. Així, les reaccions de l'oxigen amb el carboni, l'òxid de carboni, el sofre, el fòsfor i l'hidrogen, normalment molt vives i explosives, no tenen lloc o són molt lentes quan els reactius són perfectament secs. Tampoc no reaccionen amb l'oxigen, si són secs, l'hidrogen i el clor, l'amoníac i el clorur d'hidrogen, o el fluor i el vidre. En molts casos, l'efecte catalític de l'aigua s'explica per la dissociació en ions a què dona lloc.

    Vegeu també deuteri i triti.
  • ca  aigua absorbida, n f
  • es  agua absorbida, n f
  • en  absorbed water, n

Química inorgànica

Definición
Aigua que ha penetrat molecularment en una altra substància i hi ha quedat retinguda.
  • ca  aigua adsorbida, n f
  • es  agua adsorbida, n f
  • en  adsorbed water, n

Química inorgànica

Definición
Aigua que ha quedat retinguda molecularment en la superfície d'una altra substància.
  • ca  aigua de cristal·lització, n f
  • es  agua de cristalización, n f
  • en  water of crystallisation, n
  • en  water of crystallization, n

Química inorgànica

Definición
Aigua que forma part de la xarxa cristal·lina d'un compost, que té una proporció definida en la fórmula estequiomètrica corresponent.

Nota

  • Per exemple, l'aigua de cristal·lització forma part de la xarxa cristal·lina del sulfat de coure(II) pentahidrat (CuSO4 • 5 H2O), que també es podria anomenar sulfat de coure(II)-aigua (1/5).
  • ca  peròxid d'hidrogen, n m
  • ca  aigua oxigenada, n f sin. compl.
  • es  agua oxigenada, n f
  • es  peróxido de hidrógeno, n m
  • en  hydrogen peroxide, n
  • en  oxygenated water, n
  • for  H2O2

Química inorgànica

Definición
Peròxid que es presenta com un líquid incolor que es descompon en aigua i oxigen per efecte de la calor.

Nota

  • El peròxid d'hidrogen és soluble en aigua en totes les proporcions. La solució de peròxid d'hidrogen al 3 % és la forma comercial.

    Provoca cremades. Pot actuar com a agent oxidant o com a agent reductor.

    Es fa servir en el blanqueig de fibres tèxtils, com a desinfectant i antisèptic en medicina i com a combustible de coets.

    La denominació aigua oxigenada s'utilitza en contextos poc especialitzats.
  • ca  aigua pesant, n f
  • es  agua pesada, n f
  • en  heavy water, n
  • for  D2O

Química inorgànica

Definición
Aigua les molècules de la qual són formades per dos àtoms de deuteri i un d'oxigen.

Nota

  • L'aigua pesant existeix en la proporció d'1/5.000 en l'aigua natural i s'obté per l'electròlisi de l'aigua natural. Es fa servir com a moderador de neutrons en els reactors nuclears.
  • ca  aigua règia, n f
  • es  agua regia, n f
  • en  aqua regia, n

Química inorgànica

Definición
Mescla d'àcid nítric i àcid clorhídric concentrats, en una proporció d'1 a 3, que es presenta com un reactiu oxidant molt enèrgic.

Nota

  • L'aigua règia és capaç d'oxidar metalls molt poc reactius, com l'or i el platí.