Back to top
  • ca  descens crioscòpic, n m
  • ca  descens del punt de congelació, n m sin. compl.
  • es  descenso crioscópico, n m
  • es  descenso del punto de congelación, n m
  • en  cryoscopic depression, n
  • en  freezing-point depression, n
  • sbl  ∆Tc

Química física

Definición
Descens de la temperatura de congelació d'una solució respecte de la temperatura de congelació del dissolvent pur.

Nota

  • El descens crioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent.

    El descens crioscòpic ve donat, aproximadament, per $-\ln (\gamma_1^{(l)} x_1^{(l)}) = a_c \Delta T_c$, en què $x_1^{(l)}$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_c = T_c - T_c^*$ és el descens crioscòpic, $a_c = \frac{\Delta_{T_c} H_1^\circ}{R\, (T^*_c)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta_{T_c} H_1^\circ$ és la calor latent de fusió del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.
    En condicions de solució diluïda ideal, el descens crioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa. Per a solucions binàries, és proporcional a la molalitat del solut i ve donat per ∆Tc = kc m, en què kc = M1 / ac és la constant crioscòpica.
  • ca  descens de la pressió de vapor, n m
  • es  descenso de la presión de vapor, n m
  • en  vapor pressure lowering, n
  • en  vapour pressure lowering, n

Química física

Definición
Propietat col·ligativa d'una solució amb soluts no volàtils que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent a partir de la variació de la pressió de vapor de la solució respecte de la del component pur.

Nota

  • El descens de la pressió de vapor ve donat per $\frac{p^*_v -p_v}{p^*_v} = 1 - \gamma_1^{(l)} x_1^{(l)}$, en què $x_1^{(l)}$ és la fracció molar del dissolvent. Per a solucions diluïdes ideals, el descens de la pressió de vapor ve donat per $(\gamma_1^{(l)})^{id} = 1$, una expressió que es redueix a la llei de Raoult, en què el descens de la pressió de vapor només depèn de la concentració total de solut i no de la seva naturalesa.
  • ca  descens crioscòpic, n m
  • ca  descens del punt de congelació, n m sin. compl.
  • es  descenso crioscópico, n m
  • es  descenso del punto de congelación, n m
  • en  cryoscopic depression, n
  • en  freezing-point depression, n
  • sbl  ∆Tc

Química física

Definición
Descens de la temperatura de congelació d'una solució respecte de la temperatura de congelació del dissolvent pur.

Nota

  • El descens crioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent.

    El descens crioscòpic ve donat, aproximadament, per $-\ln (\gamma_1^{(l)} x_1^{(l)}) = a_c \Delta T_c$, en què $x_1^{(l)}$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_c = T_c - T_c^*$ és el descens crioscòpic, $a_c = \frac{\Delta_{T_c} H_1^\circ}{R\, (T^*_c)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta_{T_c} H_1^\circ$ és la calor latent de fusió del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.
    En condicions de solució diluïda ideal, el descens crioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa. Per a solucions binàries, és proporcional a la molalitat del solut i ve donat per ∆Tc = kc m, en què kc = M1 / ac és la constant crioscòpica.
  • ca  descomposició, n f
  • es  descomposición, n f
  • en  decomposition, n

Química física

Definición
Procés pel qual una molècula d'una substància composta es trenca en unes altres de més simples.

Nota

  • De vegades, en una descomposició es pot arribar, fins i tot, als àtoms components.
  • ca  deshidro-, pfx
  • es  deshidro-, pfx
  • en  dehydro-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar un compost orgànic que ha estat deshidrogenat, el qual té, per tant, menys hidrògens que el compost del qual deriva.

Nota

  • Per exemple, el benzí (o 1,2-dideshidrobenzè) conté 2 hidrògens menys que el benzè.
  • ca  deshidrogenació, n f
  • es  deshidrogenación, n f
  • en  dehydrogenation, n

Química orgànica

Definición
Oxidació que elimina àtoms d'hidrogen d'un compost orgànic.

Nota

  • Són múltiples les reaccions que tenen com a resultat una deshidrogenació. L'obtenció d'un aldehid per deshidrogenació de l'alcohol corresponent n'és un exemple (vegeu la imatge 1). És una oxidació, ja que s'hi eliminen dos àtoms d'hidrogen i, com a conseqüència, augmenta el grau d'oxidació del carboni unit a l'oxigen. Un altre exemple de deshidrogenació és l'obtenció del benzè a partir del ciclohexà, que es fa servir per a obtenir compostos aromàtics a partir d'hidrocarburs alifàtics (vegeu la imatge 2).
  • ca  desigualtat de Clausius, n f
  • es  desigualdad de Clausius, n f
  • en  Clausius inequality, n

Química física

Definición
Relació entre la variació de l'entropia d'un sistema termodinàmic i la quantitat de calor bescanviada amb el medi a la temperatura del medi.

Nota

  • La desigualtat de Clausius s'expressa com dS ≥ q / T, en què la igualtat és per als processos reversibles i la desigualtat és per als processos irreversibles, en els quals hi ha augment d'entropia. Aquesta desigualtat dona lloc a una de les formulacions més generals del segon principi de la termodinàmica i a la definició del concepte de entropia en termes de la calor reversible bescanviada per unitat de temperatura.
  • ca  desmagnetització adiabàtica, n f
  • es  desmagnetización adiabática, n f
  • en  adiabatic demagnetisation, n
  • en  adiabatic demagnetization, n

Química física

Definición
Tècnica emprada per a obtenir temperatures baixes aprofitant el fenomen pel qual, en un procés adiabàtic reversible en un sistema paramagnètic, l'entropia disminueix en augmentar el camp magnètic i provoca un refredament del sistema.

Nota

  • Aquest fenomen es deu al fet que els moments magnètics de la substància paramagnètica s'alineen amb el camp magnètic, la qual cosa provoca un augment de l'ordre i, per tant, una disminució de l'entropia. Com que el procés es fa de manera adiabàtica, el fet d'augmentar el camp magnètic aplicat provoca un refredament del sistema.

    La desmagnetització adiabàtica va ser proposada independentment per P. Debey l'any 1926 i W. F. Giauque el 1927, però fins al 1935 no es va aplicar per a obtenir temperatures molt baixes, properes al zero absolut.
  • ca  desorció, n f
  • es  desorción, n f
  • en  desorption, n

Química física

Definición
Procés consistent en l'alliberament de l'adsorbat de la superfície de l'adsorbent.

Nota

  • Quan prèviament s'ha produït una adsorció física, més feble, la desorció sol ser fàcil, i es pot fer mitjançant un augment de temperatura o el buit. En canvi, si el procés previ ha estat una adsorció química, més forta, la desorció és molt més difícil i pot ser que sigui impossible recuperar l'adsorbat.

    La desorció és el fenomen invers de l'adsorció.
  • ca  desoxi-, pfx
  • es  desoxi-, pfx
  • en  deoxy-, pfx
  • en  desoxy-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar un compost en què un grup funcional oxigenat, sovint el grup hidroxil, ha estat reemplaçat per un enllaç carboni-hidrogen.

Nota

  • El carboni 2 de la D-2-desoxiribosa està unit a dos hidrògens, a diferència de la D-ribosa, en què el carboni 2 està unit a un oxigen del grup hidroxil (vegeu la imatge).