grup 14
grup 14
Química inorgànica
- ca grup 14, n m
- ca grup del carboni, n m sin. compl.
- es grupo 14, n m
- es grupo del carbono, n m
- en carbon group, n
- en group 14, n
Química inorgànica
Definición
Columna catorzena de la taula periòdica dels elements, formada pels elements carboni, silici, germani, estany, plom i flerovi, els quals tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró p2.
Nota
- El carboni és un no-metall; el silici i el germani són semimetalls; l'estany i el plom són metalls, i el flerovi és un element superpesant artificial i no se'n pot confirmar el caràcter metàl·lic.
grup 15
grup 15
Química inorgànica
- ca grup 15, n m
- ca grup del nitrogen, n m sin. compl.
- es grupo 15, n m
- es grupo del nitrógeno, n m
- en group 15, n
- en nitrogen group, n
Química inorgànica
Definición
Columna quinzena de la taula periòdica dels elements, formada pels elements nitrogen, fòsfor, arsènic, antimoni, bismut i moscovi, els quals tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró p3.
Nota
- El nitrogen i el fòsfor són no-metalls; l'arsènic i l'antimoni són semimetalls; el bismut és un metall, i el moscovi és un element superpesant artificial i no se'n pot confirmar el caràcter metàl·lic.
grup 16
grup 16
Química inorgànica
- ca grup 16, n m
- es grupo 16, n m
- en group 16, n
Química inorgànica
Definición
Columna setzena de la taula periòdica dels elements, formada pels elements oxigen, sofre, seleni, tel·luri, poloni i livermori, els quals tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró p4.
Nota
-
Els elements del grup 16 són els calcògens.
L'oxigen, el sofre i el seleni són no-metalls; el tel·luri és un semimetall; el poloni és un metall, i el livermori és un element superpesant artificial i no se'n pot confirmar el caràcter metàl·lic.
grup 17
grup 17
Química inorgànica
- ca grup 17, n m
- es grupo 17, n m
- en group 17, n
Química inorgànica
Definición
Columna dissetena de la taula periòdica dels elements, formada pels elements fluor, clor, brom, iode, àstat i tennes, els quals tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró p5.
Nota
-
Els elements del grup 17 són els halògens.
Tots són no-metalls, excepte l'àstat, que és un semimetall, i el tennes, que és un element superpesant artificial i no se'n pot confirmar el caràcter metàl·lic.
grup 18
grup 18
Química inorgànica
- ca grup 18, n m
- es grupo 18, n m
- en group 18, n
Química inorgànica
Definición
Columna divuitena de la taula periòdica dels elements, formada pels elements heli, neó, argó, criptó, xenó, radó i oganessó, que tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró p6, excepte l'heli, l'últim electró del qual és un electró s2.
Nota
-
Els elements del grup 18 són els gasos nobles. Són els elements menys reactius que es coneixen.
Tots són no-metalls, excepte l'oganessó, que és un element superpesant artificial i no se'n pot confirmar el caràcter metàl·lic.
L'heli s'inclou en aquest grup, i no en el grup 2, a causa de les seves propietats.
grup acil
grup acil
Química orgànica
- ca grup acil, n m
- ca acil, n m sin. compl.
- es grupo acilo, n m
- en acyl group, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels substituents o radicals orgànics obtinguts en eliminar un o més grups hidroxil d'un oxoàcid, de fórmula general RCO-.
Nota
-
L'oxoàcid del qual deriva un grup acil és generalment un àcid carboxílic, de manera que el grup acil té la fórmula general RCO-.
Formalment, es forma quan se substitueix el grup hidroxil del grup carboxil, característic dels àcids carboxílics, per un altre àtom o per un conjunt d'àtoms quan es formen els derivats d'àcid carboxílic, com el clorur d'acetil (CH3COCl). A la pràctica, es diferencia entre les substitucions en el grup acil, que són pròpies dels àcids carboxílics i els seus derivats, de les addicions nucleòfiles en el grup carbonil, que són pròpies d'aldehids i cetones. D'aquesta manera es fa palès el comportament diferent dels compostos carbonílics quan són atacats amb nucleòfils.
grup alcoxi
grup alcoxi
Química orgànica
- ca grup alcoxi, n m
- ca alcoxi, n m sin. compl.
- es grupo alcoxi, n m
- en alcoxy group, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels substituents RO− que tenen una cadena hidrocarbonada unida a un oxigen amb un enllaç simple carboni-oxigen.
Nota
-
Diversos compostos orgànics posseeixen un grup alcoxi, com ara els alcohols (ROH), els èters (ROR') i els èsters (R'COOR).
Els grups alcoxi s'anomenen afegint -oxi a l'afix del nom de l'hidrocarbur corresponent. Vegeu, com a exemple, metoxi.
grup alquenil
grup alquenil
Química orgànica
- ca grup alquenil, n m
- ca alquenil, n m sin. compl.
- es grupo alquenilo, n m
- en alkenyl group, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels substituents o radicals orgànics alifàtics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un alquè, de fórmula general −CnH2n − 1.
Nota
- El butenil és un exemple de grup alquenil: but-1-enil (CH3CH2CH=CH-), but-2-enil (CH3CH=CHCH2-).
grup alquil
grup alquil
Química orgànica
- ca grup alquil, n m
- ca alquil, n m sin. compl.
- es grupo alquilo, n m
- en alkyl group, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels substituents o radicals orgànics alifàtics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un alcà, de fórmula general −CnH2n + 1.
Nota
-
És un grup alquil l'etil (CH3CH2−).
Els substituents alquil poden ser una ramificació d'un hidrocarbur, i també poden ser una part del grup carboxilat d'alquil propi dels èsters (RCOOCH2CH3) o una part, ja sigui principal o una ramificació, d'altres compostos orgànics, com de la cetona alquiletílica (RCOCH2CH3), la cetona dietílica ((CH3CH2)2CO) o l'èter etílic ((CH3CH2)2O).
Vegeu també grup aril.
grup alquinil
grup alquinil
Química orgànica
- ca grup alquinil, n m
- ca alquinil, n m sin. compl.
- es grupo alquinilo, n m
- en alkynyl group, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels substituents o radicals orgànics alifàtics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un grup alquil.