n-
n-
Química orgànica
- ca n-, pfx
- es n-, pfx
- en n-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que la cadena hidrocarbonada d'un compost no té ramificacions i és lineal.
Nota
-
Per exemple, n-butà.
Sovint l'ús de la forma prefixada n- s'obvia, ja que és obligatori indicar quin és el tipus de ramificació que presenta un isòmer no lineal. Per exemple, l'isobutà és un dels isòmers ramificats del butà que té un metil unit al carboni 2.
N-
N-
Química orgànica
- ca N-, pfx
- es N-, pfx
- en N-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar un substituent que es troba unit a un nitrogen en un compost.
Nota
- Per exemple, els dos metils de la N,N-dimetilformamida estan units al nitrogen de l'amida.
N-fenilacetamida
N-fenilacetamida
Química orgànica
- ca acetanilida, n f
- ca N-fenilacetamida, n f
- es acetanilida, n f
- es N-fenilacetamida, n f
- en acetanilide, n
- en N-phenylacetamide, n
- for C6H6NHCOCH3
Química orgànica
Definición
Amida que s'obté per l'acetilació de l'anilina amb àcid acètic glacial, que es presenta com una substància cristal·lina, neutra i estable.
Nota
-
L'acetanilida és soluble en els dissolvents orgànics i molt poc soluble en aigua.
Es fa servir en medicina, com a analgèsic i antipirètic, i en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions de peròxid d'hidrogen i com a additiu en vernissos nitrocel·lulòsics.
N,N-dimetilacetamida
N,N-dimetilacetamida
Química orgànica
- ca dimetilacetamida, n f
- ca N,N-dimetilacetamida, n f sin. compl.
- ca DMA, n f sigla
- es dimetilacetamida, n f
- es N,N-dimetilacetamida, n f
- es DMA, n f sigla
- en dimethyl acetamide, n
- en N,N-dimethylacetamide, n
- en DMA, n sigla
- for CH3CON(CH3)2
Química orgànica
Definición
Amida que es presenta com un líquid i té un punt d'ebullició de 220 ºC.
Nota
-
La dimetilacetamida és miscible en aigua i dissolvents orgànics.
Es fa servir com a producte intermediari en síntesi orgànica i com a dissolvent apròtic polar.
N,N-dimetilformamida
N,N-dimetilformamida
Química orgànica
- ca dimetilformamida, n f
- ca N,N-dimetilformamida, n f sin. compl.
- ca DMF, n f sigla
- es dimetilformamida, n f
- es N,N-dimetilformamida, n f
- es DMF, n f sigla
- en dimethylformamide, n
- en N,N-dimethylformamide, n
- en DMF, n sigla
- for HCON(CH3)2
Química orgànica
Definición
Amida que es presenta com un líquid blanc, de forta olor d'amina, i té un punt de fusió de −61 ºC i un punt d'ebullició de 152,8 ºC.
Nota
-
La dimetilformamida és miscible en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, excepte en els hidrocarburs halogenats. És tòxica per absorció cutània i irrita la pell, els ulls i les mucoses.
S'obté per la reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic.
Es fa servir com a dissolvent apròtic polar de líquids i gasos, com a catalitzador en reaccions de carboxilació, en síntesi orgànica i com a portador de gasos.
naftalè
naftalè
Química orgànica
- ca naftalè, n m
- es naftaleno, n m
- en naphthalene, n
- for C10H8
Química orgànica
Definición
Hidrocarbur aromàtic bicíclic format per dos anells de benzè condensats, que es presenta com un sòlid que té un punt de fusió de 80 ºC i un punt d'ebullició de 218 ºC i sublima a temperatura ambient.
Nota
-
El naftalè és insoluble en aigua i soluble en benzè, alcohol i èter.
Es pot obtenir per destil·lació de combustibles fòssils, preferentment els sòlids com l'hulla o pissarres bituminoses. També es pot obtenir a partir d'algunes fraccions del petroli, a les quals s'apliquen processos que transformen els hidrocarburs alifàtics en aromàtics.
Es fa servir com a producte intermediari de síntesi en la formació de diversos productes, com ara anhídrid ftàlic, naftol i derivats del decahidronaftalè. A més, té diverses utilitats directes, com ara fungicida, antisèptic, lubricant i trencador d'emulsions i tanins sintètics.
neó
neó
Química inorgànica
- ca neó, n m
- es neón, n m
- en neon, n
- sbl Ne
Química inorgànica
Definición
Element del grup 18, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 10 i massa atòmica 20,1797.
Nota
-
Es coneixen fins a divuit isòtops del neó, dels quals tres són estables, 20Ne, 21Ne i 22Ne.
El neó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -249 ºC i un punt d'ebullició de -246 ºC.
A l'atmosfera terrestre es troba en una abundància molt baixa, del 0,002 %.
S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat.
Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. La seva reactivitat és nul·la i no se'n coneixen compostos.
Es fa servir en els llums de neó, formats per tubs de descàrrega en què el neó està a baixa pressió i fa una llum característica de color taronja.
neo-
neo-
Química orgànica
- ca neo-, pfx
- es neo-, pfx
- en neo-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que un dels àtoms de carboni d'un hidrocarbur està unit a quatre àtoms de carboni.
Nota
- Per exemple, neopentà (vegeu la imatge).
neodimi
neodimi
Química inorgànica
- ca neodimi, n m
- es neodimio, n m
- en neodymium, n
- sbl Nd
Química inorgànica
Definición
Element quart de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 60 i massa atòmica 144,242.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-sis isòtops del neodimi, dels quals set són estables (142Nd, 143Nd, 144Nd, 145Nd, 146Nd, 148Nd i 150Nd).
El neodimi es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.024 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.027 ºC.
És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.
La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.
És bastant reactiu en condicions ambientals.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
El seu ús principal és com a colorant en la fabricació de vidres òptics i en la fabricació d'arcs de carboni per a il·luminació.
neptuni
neptuni
Química inorgànica
- ca neptuni, n m
- es neptunio, n m
- en neptunium, n
- sbl Np
Química inorgànica
Definición
Element cinquè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 93 i massa atòmica 237.
Nota
-
Es coneixen fins a vint isòtops del neptuni, tots ells inestables.
El neptuni es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 640 ºC i un punt d'ebullició de 5.235 ºC.
Encara que en la natura es troben traces de l'isòtop 237Np, totes les quantitats apreciables de l'element han estat obtingudes artificialment a partir de les reaccions nuclears d'altres elements.
És bastant reactiu en condicions ambientals.
Presenta principalment els estats d'oxidació +4, +5 i +6.
El seu ús es limita a la recerca científica.
