quantitat
quantitat
Química física
- ca quantitat de substància, n f
- ca quantitat, n f sin. compl.
- ca quantitat química, n f sin. compl.
- es cantidad de sustancia, n f
- es cantidad química, n f
- en amount, n
- en amount of substance, n
- en chemical amount, n
- sbl n
Química física
Definición
Variable d'estat associada a una espècie que representa la quantitat de l'espècie present en el sistema i que és proporcional al nombre d'entitats elementals de l'espècie.
Nota
-
La constant de proporcionalitat entre el nombre d'unitat elementals i la quantitat de substància és la mateixa per a totes les espècies, i és la constant d'Avogadro.
La unitat de mesura de la quantitat de substància en el sistema internacional d'unitats és el mol.
Convé evitar l'expressió nombre de mols per a referir-se a la quantitat de substància, ja que seria com utilitzar quantitat de quilograms d'un cos físic en comptes de massa d'un cos físic. Així, per exemple, cal dir que en una solució aquosa s'ha dissolt una quantitat de substància de sacarosa de 2 mols, en lloc de dir que el nombre de mols dissolts de sacarosa en la solució aquosa és de 2.
quantitat de substància
quantitat de substància
Química física
- ca quantitat de substància, n f
- ca quantitat, n f sin. compl.
- ca quantitat química, n f sin. compl.
- es cantidad de sustancia, n f
- es cantidad química, n f
- en amount, n
- en amount of substance, n
- en chemical amount, n
- sbl n
Química física
Definición
Variable d'estat associada a una espècie que representa la quantitat de l'espècie present en el sistema i que és proporcional al nombre d'entitats elementals de l'espècie.
Nota
-
La constant de proporcionalitat entre el nombre d'unitat elementals i la quantitat de substància és la mateixa per a totes les espècies, i és la constant d'Avogadro.
La unitat de mesura de la quantitat de substància en el sistema internacional d'unitats és el mol.
Convé evitar l'expressió nombre de mols per a referir-se a la quantitat de substància, ja que seria com utilitzar quantitat de quilograms d'un cos físic en comptes de massa d'un cos físic. Així, per exemple, cal dir que en una solució aquosa s'ha dissolt una quantitat de substància de sacarosa de 2 mols, en lloc de dir que el nombre de mols dissolts de sacarosa en la solució aquosa és de 2.
quantitat química
quantitat química
Química física
- ca quantitat de substància, n f
- ca quantitat, n f sin. compl.
- ca quantitat química, n f sin. compl.
- es cantidad de sustancia, n f
- es cantidad química, n f
- en amount, n
- en amount of substance, n
- en chemical amount, n
- sbl n
Química física
Definición
Variable d'estat associada a una espècie que representa la quantitat de l'espècie present en el sistema i que és proporcional al nombre d'entitats elementals de l'espècie.
Nota
-
La constant de proporcionalitat entre el nombre d'unitat elementals i la quantitat de substància és la mateixa per a totes les espècies, i és la constant d'Avogadro.
La unitat de mesura de la quantitat de substància en el sistema internacional d'unitats és el mol.
Convé evitar l'expressió nombre de mols per a referir-se a la quantitat de substància, ja que seria com utilitzar quantitat de quilograms d'un cos físic en comptes de massa d'un cos físic. Així, per exemple, cal dir que en una solució aquosa s'ha dissolt una quantitat de substància de sacarosa de 2 mols, en lloc de dir que el nombre de mols dissolts de sacarosa en la solució aquosa és de 2.
quelat
quelat
Química inorgànica, Química orgànica
- ca quelat, n m
- ca complex quelat, n m sin. compl.
- es complejo quelato, n m
- es quelato, n m
- en chelate, n
- en chelate complex, n
Química inorgànica, Química orgànica
Definición
Complex cíclic que resulta de la unió d'un lligand multidentat per dos o més punts amb l'àtom central, de manera que l'ió metàl·lic està unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàl·lics d'una mateixa molècula.
Nota
- En general, com més gran és el nombre d'anells més estable és el quelat que en resulta. Així, per exemple, l'àcid etilendiaminotetracètic és un lligand hexadentat que, amb els cations divalents, forma complexos metàl·lics amb cinc anells que són extraordinàriament estables en medi bàsic o lleugerament àcid (vegeu la imatge).
quenching [en]
quenching [en]
Química física
- ca quenching [en], n m
- es quenching, n m
- en quenching, n
Química física
Definición
Fenomen consistent en l'escurçament del temps de vida d'un estat excitat, que es pot produir mitjançant diferents mecanismes.
Nota
-
Els mecanismes de quenching més importants són la desactivació per col·lisió, els processos de transferència d'energia i les reaccions de transferència electrònica.
La desactivació per col·lisió es produeix quan una espècie, normalment força pesant, col·lideix amb l'espècie electrònicament excitada i fa que aquesta última experimenti una transició de l'estat excitat en què es troba a l'estat fonamental, habitualment a través d'una conversió interna.
En els processos de transferència d'energia, les espècies excitades electrònicament emeten fotons que són absorbits per altres espècies. Perquè un procés de transferència d'energia sigui eficient, d'acord amb la teoria de la transferència ressonant d'energia de Förster, l'espècie donadora d'energia i l'espècie acceptora d'energia han d'estar properes en l'espai, amb distàncies de nanòmetres, i els fotons emesos per l'espècie donadora han de poder ser absorbits directament per l'espècie acceptora. Això significa que l'espectre d'emissió de l'espècie donadora i l'espectre d'absorció de l'espècie acceptora han d'encavalcar-se en un interval de freqüències.
En les reaccions de transferència electrònica, l'espècie electrònicament excitada cedeix un electró a una altra espècie o bé en guanya un provinent d'aquesta segona espècie. D'acord amb la teoria de la transferència electrònica de Marcus, la velocitat de reacció d'una reacció de transferència electrònica es veu incrementada a mesura que la distància entre els dos reactius es fa més petita, la reacció es fa més exergònica i la variació de l'energia de Gibbs contraresta el cost energètic associat als canvis en la geometria molecular que experimenten els reactius i les molècules que els envolten al llarg de la reacció.
El quenching pot ser un procés desitjat, tal com s'esdevé en la teràpia fotodinàmica, o un procés que fa disminuir el rendiment quàntic d'un procés fotoquímic desitjat.
química física
química física
Química física
- ca química física, n f
- ca fisicoquímica, n f sin. compl.
- es fisicoquímica, n f
- es química física, n f
- en chemical physics, n
- en physical chemistry, n
Química física
Definición
Disciplina científica pertanyent a un àmbit multidisciplinari dins de les ciències experimentals que s'ocupa dels fenòmens químics o d'interès per a la química descrits i analitzats des d'una perspectiva fisicomatemàtica, amb l'objectiu principal de conèixer-ne els fonaments teòrics i les lleis que els regeixen.
Nota
-
La química física permet caracteritzar els problemes estudiats en una escala habitual de laboratori des d'un nivell macroscòpic o fenomenològic, com també descriure'n d'altres en els seus aspectes més microscòpics o moleculars.
Així doncs, cal diferenciar entre la química física macroscòpica o fenomenològica, en la qual les eines més emprades són la termodinàmica, la cinètica química i la termodinàmica dels processos irreversibles, i la química física microscòpica o molecular, en la qual es fa servir la metodologia donada tant per la mecànica clàssica com per la mecànica quàntica.
El buit existent entre aquests dos nivells de descripció queda cobert per l'ús de la mecànica estadística, la qual permet la predicció de propietats macroscòpiques a partir del comportament del sistema en l'àmbit molecular. Així doncs, caldria parlar també d'una química física estadística.
La denominació química física s'empra en l'àmbit de la química, mentre que fisicoquímica s'empra en l'àmbit de la física.
química inorgànica
química inorgànica
Química inorgànica
- ca química inorgànica, n f
- es química inorgánica, n f
- en inorganic chemistry, n
Química inorgànica
Definición
Branca de la química que s'ocupa de la investigació experimental i la interpretació teòrica de les propietats i reaccions de tots els elements i els seus compostos, amb l'excepció dels hidrocarburs i la majoria dels seus derivats.
Nota
- Tradicionalment, la química inorgànica es considerava la química de tots els elements, excepte del carboni, principalment per oposició a la química orgànica, considerada la química del carboni. A causa de la seva creixent complexitat i interdisciplinarietat, aquesta definició va deixar de ser vàlida; en calia una altra que reflectís, no només la gran complexitat de l'àrea, sinó també el fet que la química inorgànica s'ocupa, a banda dels elements i els compostos, de l'estudi de les propietats i els principis físics. De tota manera, sempre hi ha àrees més ben definides que d'altres i punts de contacte amb altres disciplines (vegeu la imatge). Si cal buscar un denominador comú a tots els vessants de la química inorgànica, aquest és sens dubte la taula periòdica dels elements, que permet organitzar i comprendre les substàncies, les reaccions i les propietats.
química làser
química làser
Química física
- ca química làser, n f
- es química láser, n f
- en laser chemistry, n
Química física
Definición
Camp de la química que es dedica a l'aplicació dels làsers als estudis fotoquímics.
Nota
-
La fotoquímica s'ha beneficiat molt del caràcter monocromàtic de la radiació làser, gràcies al qual es poden provocar transicions a determinats estats excitats amb molta precisió, la qual cosa es tradueix, per exemple, en un augment de la velocitat de reacció de certes reaccions.
Una altra aplicació relacionada amb aquest caràcter monocromàtic és l'estudi de la dinàmica de reaccions estat a estat, que proporciona informació de la velocitat a la qual es formen els productes en una reacció, i també dels estats quàntics en què es generen.
Una altra aplicació de la química làser és la separació d'isotopòmers per mitjà de tècniques com la fotoionització, la fotodissociació o la fotoisomerització.
química orgànica
química orgànica
Química orgànica
- ca química orgànica, n f
- es química orgánica, n f
- en organic chemistry, n
Química orgànica
Definición
Branca de la química que estudia l'estructura, les propietats i el comportament dels compostos del carboni.
Nota
-
L'origen de la química orgànica es remunta a l'any 1828, quan Friedrich Wholer va sintetitzar fortuïtament la urea, obtinguda fins aleshores a partir de l'orina dels mamífers. Aquest fet va portar a pensar que els compostos orgànics també es podien sintetitzar.
A principis del segle XIX es preparaven nous colorants i, sobretot, s'aïllaven i es purificaven compostos d'origen vegetal amb finalitats medicinals, tot i la carència d'informació estructural.
Hi ha una gran diversitat de compostos orgànics útils, des dels polímers naturals i sintètics que constitueixen la base de molts materials per a vestir, transportar o allotjar les persones fins als fàrmacs que permeten guarir múltiples malalties.
Actualment s'està posant l'èmfasi en la sostenibilitat, de manera que es dissenyen processos que generen menys residus o es reutilitzen els que es produeixen.
Els compostos orgànics estan formats majoritàriament per àtoms de carboni i hidrogen, i excepcionalment contenen heteroàtoms. Els més comuns són l'oxigen, el nitrogen, el sofre, el fòsfor i el ferro, el clor, el brom i el iode.
L'estructura dels compostos orgànics és constituïda bàsicament per enllaços entre els carbonis i entre el carboni i l'hidrogen. És per això que l'esquelet bàsic d'aquests compostos s'anomena cadena hidrocarbonada.
La química orgànica exclou els compostos binaris, com ara els òxids de carboni, els carburs metàl·lics i el sulfur de carbonil, i els compostos ternaris, com els carbonils metàl·lics i els carbonats.
La majoria dels compostos coneguts són compostos orgànics. El seu nombre és indeterminat, però se n'han identificat i anomenat al voltant de sis milions. Aquests compostos es classifiquen en diferents grups segons l'àtom o el grup funcional que els caracteritzen, els quals els donen les propietats físiques característiques.
L'ús de l'adjectiu orgànica prové del fet que els compostos que es coneixien en un principi eren d'origen natural i constituïen els organismes vius.
quimioadsorció
quimioadsorció
Química física
- ca adsorció química, n f
- ca quimioadsorció, n f sin. compl.
- es adsorción química, n f
- es quimiadsorción, n f
- en chemical adsorption, n
- en chemisorption, n
Química física
Definición
Adsorció per enllaç químic, habitualment per un enllaç covalent.
Nota
-
L'entalpia d'adsorció d'una adsorció química correspon a una energia d'enllaç d'aproximadament 100 kcal/mol, molt més gran que la d'un procés d'adsorció física. És lenta i sol ser difícilment reversible.
El fet que es formin veritables enllaços entre l'adsorbent i l'adsorbat fa que l'adsorció química només es doni en determinats punts de la superfície i que s'arribi a la saturació.
El procés d'adsorció química se sol estudiar mitjançant una isoterma d'adsorció, per exemple, amb la isoterma de Langmuir i la isoterma de Freundlich.
La base teòrica de l'adsorció química va ser establerta per I. Langmuir l'any 1916.
Vegeu també centre actiu.
