Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  reacció competitiva, n f
  • es  reacción competitiva, n f
  • en  competitive reaction, n

Química física

Definición
Cadascuna de les reaccions paral·leles que entren en competició per un reactiu comú.

Nota

  • Per exemple, les dues reaccions genèriques següents són reaccions competitives entre elles perquè tenen en comú el reactiu A: A → P i A → Q.
  • ca  reacció complexa, n f
  • ca  reacció composta, n f sin. compl.
  • ca  reacció per etapes, n f sin. compl.
  • es  reacción compleja, n f
  • es  reacción compuesta, n f
  • es  reacción por etapas, n f
  • en  complex reaction, n
  • en  composite reaction, n
  • en  stepwise reaction, n

Química física

Definición
Reacció en què la transformació de reactius a productes es produeix a través d'una seqüència de dues o més reaccions elementals.

Nota

  • Vegeu també etapa de reacció i mecanisme de reacció.
  • ca  reacció complexa, n f
  • ca  reacció composta, n f sin. compl.
  • ca  reacció per etapes, n f sin. compl.
  • es  reacción compleja, n f
  • es  reacción compuesta, n f
  • es  reacción por etapas, n f
  • en  complex reaction, n
  • en  composite reaction, n
  • en  stepwise reaction, n

Química física

Definición
Reacció en què la transformació de reactius a productes es produeix a través d'una seqüència de dues o més reaccions elementals.

Nota

  • Vegeu també etapa de reacció i mecanisme de reacció.
  • ca  reacció consecutiva, n f
  • es  reacción consecutiva, n f
  • en  consecutive reaction, n

Química física

Definición
Reacció en què algun dels reactius és el producte d'una reacció que ha tingut lloc prèviament.

Nota

  • Les dues reaccions genèriques següents són exemples de reaccions consecutives: A → I i I → P.
  • ca  reacció controlada per activació, n f
  • es  reacción controlada por activación, n f
  • en  activation-controlled reaction, n

Química física

Definición
Reacció en què l'energia d'activació de l'etapa més lenta del procés reactiu és superior a l'energia d'activació que han de vèncer les espècies per a acostar-se unes a les altres, usualment duta a terme en una solució líquida.

Nota

  • En el règim de reaccions controlades per activació s'observa que la constant de velocitat de tot el procés és sempre inferior a la constant de difusió, una constant que està relacionada amb els coeficients de difusió de les espècies reactants.
    La majoria de reaccions dutes a terme en solució presenten control per activació, especialment si la reacció implica espècies neutres i no radicalàries.
    Per exemple, és una reacció controlada per activació la reacció CH3COOH (aq) + CH3CH2OH (aq) → CH3COOCH2CH3 (aq) + H2O (aq).

    S'utilitza el terme reacció controlada per activació en contraposició a reacció controlada per difusió, en què la difusió de les espècies reactives en el medi de reacció és l'etapa més lenta del procés reactiu.
  • ca  reacció controlada per difusió, n f
  • es  reacción controlada por difusión, n f
  • en  diffusion-controlled reaction, n

Química física

Definición
Reacció en què la difusió de les espècies reactives en el medi de reacció, que usualment és una solució líquida, és l'etapa més lenta del procés reactiu.

Nota

  • Aquesta situació es dona quan la reacció pròpiament dita és prou ràpida i la difusió, que depèn de factors que no tenen cap relació amb la reacció, és prou lenta.

    En el règim de reaccions controlades per difusió s'observa que la constant de velocitat és numèricament igual a la constant de difusió, que està relacionada amb els coeficients de difusió de les espècies reactants.

    Per exemple, són reaccions controlades per difusió la reacció entre radicals o la recombinació entre àtoms, atès que no presenten energia d'activació i són, per tant, processos molt ràpids.

    S'utilitza el terme reacció controlada per difusió en contraposició a reacció controlada per activació, en què la difusió de les espècies reactives en el medi de reacció no és l'etapa més lenta del procés reactiu.
  • ca  reacció de segon ordre, n f
  • ca  reacció d'ordre dos, n f sin. compl.
  • es  reacción de orden dos, n f
  • es  reacción de segundo orden, n f
  • en  second-order reaction, n

Química física

Definición
Reacció que segueix una equació de velocitat de forma v = k[A]α[B]β, en què la suma dels ordres parcials de reacció α i β de les espècies reactants és 2.

Nota

  • Els casos més habituals de reacció de segon ordre són aquells en els quals la llei de velocitat adopta l'expressió v = k[A]2 o bé l'expressió v = k[A][B].

    Per a una reacció elemental del tipus 2 A → P, la primera equació de velocitat conduiria a l'equació de velocitat integrada 1/[A] = 1/[A]0 + 2kt, en què [A]0 és la concentració de A a temps zero. Per a una reacció elemental del tipus A + B → P, la segona equació de velocitat conduiria a l'equació de velocitat integrada $\ln{\left(\frac{[B]/[B]_0}{[A]/[A]_0}\right)} = ([B]_0 -[A]_0)kt$, en què [A]0 i [B]0 són les concentracions de A i de B a temps zero.
  • ca  reacció de primer ordre, n f
  • ca  reacció d'ordre u, n f sin. compl.
  • es  reacción de orden uno, n f
  • es  reacción de primer orden, n f
  • en  first-order reaction, n

Química física

Definición
Reacció que segueix una equació de velocitat de forma v = k[A]α[B]β, en què la suma dels ordres parcials de reacció α i β de les espècies reactants és 1.

Nota

  • El cas més habitual de reacció de primer ordre és aquell en el qual la velocitat de reacció és directament proporcional a la concentració d'una de les espècies reactants.

    Per al cas més senzill d'una reacció elemental del tipus A → P, la llei de velocitat de primer ordre seria v = −d[A] / dt = k[A]. La llei de velocitat integrada corresponent seria [A] = [A]0e− kt, en què [A]0 és la concentració a temps zero de l'espècie A.
  • ca  reacció d'ordre zero, n f
  • es  reacción de orden cero, n f
  • en  zero-order reaction, n

Química física

Definición
Reacció que segueix una equació de velocitat de la forma v = k, la qual no depèn de la concentració de les espècies reactants.

Nota

  • Són reaccions d'ordre zero algunes reaccions heterogènies de descomposició de gasos sobre catalitzadors metàl·lics.
  • ca  reacció de Belousov-Zhabotinski, n f
  • es  reacción de Belousov-Zhabotinski, n f
  • en  Belousov-Zhabotinsky reaction, n

Química física

Definición
Reacció oscil·lant autocatalítica amb presència de brom i àcid.

Nota

  • La reacció de Belousov-Zhabotinski generalment té lloc en una mescla de bromat de potassi, àcid malònic i una sal de Ce(IV) en solució àcida. També és possible dur a terme la reacció de Belousov-Zhabotinski usant altres reactius.

    El caràcter oscil·lant de la reacció es manifesta en els canvis periòdics de color del medi de reacció. Així, quan gairebé tot el ceri es troba en l'estat d'oxidació +4, la solució és groguenca, mentre que quan el ceri es troba predominantment en l'estat d'oxidació +3 és incolora.

    Hi ha més d'un mecanisme de reacció proposat per a descriure aquest tipus de reacció, d'entre els quals cal destacar l'oregonador. De totes les etapes que constitueixen el mecanisme de reacció, les etapes clau per a justificar el caràcter oscil·lant de la reacció són reaccions autocatalítiques en què intervé l'espècie HBrO2. Són: BrO3− + HBrO2 + H3O+ → 2 BrO2˙ + 2 H2O i 2 BrO2˙ + 2 Ce(III) + 2 H3O+ → 2 HBrO2 + 2 Ce(IV) + 2 H2O.

    Les reaccions de Belousov-Zhabotinski presenten un comportament de rellotge químic i constitueixen un magnífic prototipus de sistemes biològics senzills.