Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  aerosol, n m
  • es  aerosol, n m
  • en  aerosol, n

Química física

Definición
Dispersió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.

Nota

  • Un aerosol atmosfèric és una dispersió col·loidal de partícules molt petites o de minúscules gotes en suspensió en l'aire. La boira i els núvols són exemples d'aerosols de partícules líquides; el fum és un exemple d'aerosol de partícules sòlides. Per extensió, també són aerosols les suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable col·loide, com ara els núvols de polseguera molt fina.

    Les partícules d'un aerosol poden ser d'origen natural (com la sal dels oceans, la pols volcànica, els grans de pol·len, etc.) o bé d'origen artificial (com els residus de foneries industrials, els insecticides aplicats als cultius en forma d'aerosols, etc.).

    Una propietat essencial dels aerosols és que concentren els gasos o vapors constituents del medi de dispersió per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides. Poden restar molt de temps a l'aire i recórrer grans distàncies. Per això, molts productes contaminants poden ser transportats i contaminar medis molt allunyats del seu lloc d'emissió.

    Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen els altres sistemes col·loidals. En primer lloc, en un mateix aerosol hi poden haver partícules amb càrregues elèctriques de signe diferent o fins i tot sense càrrega. En segon lloc, el recorregut lliure mitjà de les partícules pot ser molt gran perquè la viscositat de la fase dispersant és molt feble. Una tercera propietat és el fenomen de la fotoforesi que manifesten les partícules: en determinats casos es mouen cap a la llum, en d'altres se n'allunyen. Finalment, les partícules són repel·lides per les superfícies calentes i tendeixen a dipositar-se sobre les fredes. Independentment de les seves aplicacions militars (com a cortines de fum), els aerosols són utilitzats correntment per a aplicar insecticides, medicaments, cosmètics, etc., i sobretot tenen un paper molt important en el fenomen de la contaminació atmosfèrica.

    El coneixement de les propietats dels aerosols és essencial per a la depuració dels fums; des del punt de vista de la seguretat industrial és indispensable tenir en compte que els aerosols formats per aire i per partícules combustibles (o fàcilment oxidables, com certes pólvores metàl·liques) tenen propietats explosives, com les mescles d'aire i de gasos o vapors combustibles. Els punts d'inflamació i els límits d'explosivitat depenen de la natura, de les dimensions i la concentració de les partícules, i de la humitat de l'aire.
  • ca  espectroscòpia d'electrons Auger, n f
  • ca  AES, n f sigla
  • es  espectroscopia de electrones Auger, n f
  • es  espectroscopía de electrones Auger, n f
  • es  AES, n f sigla
  • en  Auger electron spectroscopy, n
  • en  AES, n sigla

Química física

Definición
Espectroscòpia basada en l'efecte Auger.

Nota

  • Com que es basa en l'efecte Auger, els espectres obtinguts per espectroscòpia d'electrons Auger són una empremta de la mostra de material que s'analitza.

    L'espectroscòpia d'electrons Auger s'utilitza àmpliament en l'estudi de superfícies. Té una de les seves aplicacions més importants en la indústria de la microelectrònica.

    La sigla AES correspon a l'equivalent anglès Auger electron spectroscopy ('espectroscòpia d'electrons Auger').
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat química, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad, n f
  • es  afinidad de reacción, n f
  • es  afinidad química, n f
  • en  affinity, n
  • en  affinity of reaction, n
  • en  chemical affinity, n
  • sbl  A

Química física

Definición
Afinitat química generalitzada quan els camps externs no fan treball i, per tant, no contribueixen a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció considerada.

Nota

  • L'afinitat de reacció és una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'extensió de la reacció (ξr) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per $A = -\left(\frac{\partial G}{\partial \xi}\right)_{T,p} = -\sum_i \nu_i\mu_i$, en què νi és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i μi n'és el potencial químic.

    Els camps externs que afecten a l'afinitat química generalitzada i que en el cas de l'afinitat de reacció no han de fer treball poden ser elèctric, gravitacional, centrífug, etc.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat de reacció és positiu (Ar > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ar < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió.

    Per a veure cap on es desplaça la reacció, es compara el valor del quocient de reacció, Q, que hi ha a cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri termodinàmica, Kº. La reacció es produeix en el sentit indicat sempre que la constant d'equilibri termodinàmica sigui major que el quocient de reacció (Kº > Q). Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció, en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reactant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades.

    En el símbol de l'afinitat de reacció, A, cal especificar sempre la reacció considerada amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Af. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ar).
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat química, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad, n f
  • es  afinidad de reacción, n f
  • es  afinidad química, n f
  • en  affinity, n
  • en  affinity of reaction, n
  • en  chemical affinity, n
  • sbl  A

Química física

Definición
Afinitat química generalitzada quan els camps externs no fan treball i, per tant, no contribueixen a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció considerada.

Nota

  • L'afinitat de reacció és una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'extensió de la reacció (ξr) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per $A = -\left(\frac{\partial G}{\partial \xi}\right)_{T,p} = -\sum_i \nu_i\mu_i$, en què νi és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i μi n'és el potencial químic.

    Els camps externs que afecten a l'afinitat química generalitzada i que en el cas de l'afinitat de reacció no han de fer treball poden ser elèctric, gravitacional, centrífug, etc.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat de reacció és positiu (Ar > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ar < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió.

    Per a veure cap on es desplaça la reacció, es compara el valor del quocient de reacció, Q, que hi ha a cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri termodinàmica, Kº. La reacció es produeix en el sentit indicat sempre que la constant d'equilibri termodinàmica sigui major que el quocient de reacció (Kº > Q). Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció, en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reactant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades.

    En el símbol de l'afinitat de reacció, A, cal especificar sempre la reacció considerada amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Af. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ar).
  • ca  afinitat electroquímica, n f
  • es  afinidad electroquímica, n f
  • en  electrochemical affinity, n
  • sbl  Ã

Química física

Definición
Afinitat química generalitzada quan el lligam extern ve donat per un camp elèctric.

Nota

  • L'afinitat electroquímica és una variable intensiva que mesura la variació de l'energia de Gibbs d'una reacció electroquímica (entre espècies químiques iòniques que poden estar en fases diferents) respecte l'extensió de la reacció. Ve donada per $\tilde{A}_r = -\sum\nu_i\tilde{\mu}_i$, en què νi són els coeficients estequiomètrics de les diferents substàncies que intervenen en la reacció (amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes) i $\tilde{\mu}_i$ són els potencials electroquímics de les substàncies reactants.

    Aquesta expressió elèctrica es pot desglossar en dos termes, un de tipus químic i un de tipus elèctric, segons la descomposició usual del potencial electroquímic: Ãr = -∑ νi (μi + zi F y) = -∑ νi μi -F ∑ νi zi y), en què μi és el potencial químic, zi és la càrrega iònica, F és la constant de Faraday i y és el potencial elèctric de la fase en què es troba present el component i-èsim. El primer terme correspon a l'afinitat de reacció. El segon terme de l'expressió elèctrica s'anul·la quan cap de les substàncies és iònica o quan tots els ions que entren en la reacció es troben en la mateixa fase, ja que estan al mateix potencial elèctric i s'ha de complir la condició d'electroneutralitat (∑ zi νi = 0).

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat electroquímica és positiu (Ãr > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ãr < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat electroquímica s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri electroquímic.

    Els casos més importants d'afinitat electroquímica són els associats als processos de bescanvi iònic entre membranes cel·lulars, a les reaccions metabòliques en què intervenen espècies iòniques en ambdós costats d'una membrana cel·lular i a les reaccions redox que tenen lloc entre elèctrodes.

    Quan es tracti d'una reacció redox, sempre es pot produir entre dos elèctrodes connectats per un circuit elèctric extern (pila reversible) mitjançant un potenciòmetre, de manera que el valor de la força electromotriu (E) està relacionada amb l'afinitat electroquímica de la reacció redox segons Ãr = -∆rGº -RT lnQ -nFE, en què el primer terme és l'energia de Gibbs de reacció estàndard, el segon terme està relacionat amb el quocient de reacció (Q) i el tercer terme està relacionat amb la força electromotriu de la pila i el nombre d'electrons bescanviats durant el procés redox (n).

    Quan el valor de l'afinitat electroquímica s'anul·li, s'haurà arribat a l'equilibri electroquímic. Aquest estat és el que s'estableix, per exemple, en el cas d'una pila reversible, quan en el sistema no passa corrent, llavors, la força electromotriu de la pila ve donada per l'equació de Nernst.

    En el símbol de l'afinitat electroquímica, Ã, cal especificar sempre la reacció amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Ãf. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ãr).
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat química, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad, n f
  • es  afinidad de reacción, n f
  • es  afinidad química, n f
  • en  affinity, n
  • en  affinity of reaction, n
  • en  chemical affinity, n
  • sbl  A

Química física

Definición
Afinitat química generalitzada quan els camps externs no fan treball i, per tant, no contribueixen a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció considerada.

Nota

  • L'afinitat de reacció és una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'extensió de la reacció (ξr) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per $A = -\left(\frac{\partial G}{\partial \xi}\right)_{T,p} = -\sum_i \nu_i\mu_i$, en què νi és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i μi n'és el potencial químic.

    Els camps externs que afecten a l'afinitat química generalitzada i que en el cas de l'afinitat de reacció no han de fer treball poden ser elèctric, gravitacional, centrífug, etc.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat de reacció és positiu (Ar > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ar < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió.

    Per a veure cap on es desplaça la reacció, es compara el valor del quocient de reacció, Q, que hi ha a cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri termodinàmica, Kº. La reacció es produeix en el sentit indicat sempre que la constant d'equilibri termodinàmica sigui major que el quocient de reacció (Kº > Q). Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció, en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reactant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades.

    En el símbol de l'afinitat de reacció, A, cal especificar sempre la reacció considerada amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, el símbol hauria de ser Af. El subíndex r té un valor genèric per a qualsevol reacció (Ar).
  • ca  afinitat química generalitzada, n f
  • es  afinidad química generalizada, n f
  • en  generalised chemical affinity, n
  • en  generalized chemical affinity, n
  • sbl  Ãr

Química física

Definición
Variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs d'una reacció en presència de lligams externs respecte l'extensió de la reacció.

Nota

  • L'afinitat química generalitzada ve donada per $\tilde{A}_r = -\sum\nu_i\tilde{\mu}_i$, en què νi són els coeficients estequiomètrics de les diferents substàncies que intervenen en la reacció (amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes) i $\tilde{\mu}_i$ són els potencials químics generalitzats de les substàncies reactants.

    Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció es produeix de manera espontània de reactius a productes si en el moment de fer la mescla reactant el valor de l'afinitat química generalitzada és positiu (Ãr > 0), i de productes a reactius si és negatiu (Ãr < 0). La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat química generalitzada s'anul·li i assoleixi l'estat d'equilibri.

    Quan el lligam extern ve donat per un camp elèctric, s'utilitza el terme afinitat electroquímica, la qual vindrà donada en termes dels potencials electroquímics. Si el sistema està dins d'un camp gravitacional, s'utilitza afinitat química gravitacional, la qual vindrà donada pels potencials químics gravitacionals; en aquest cas, el lligam extern és el potencial gravitacional, que, per a sistemes prop de la superfície terrestre, és l'acceleració de la gravetat. Per a sistemes dins d'una centrifugadora, es fa servir afinitat química centrífuga, la qual vindrà donada pels potencials químics centrífugs, essent el lligam extern la velocitat angular de rotació.

    Quan les substàncies reactants es troben totes en el mateix potencial associat al camp extern (elèctric, gravitacional, centrífug, etc.), aquest camp no fa treball i, per tant, no contribueix a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció. En aquest cas, l'afinitat química generalitzada es redueix a l'afinitat de reacció.

    En el símbol de l'afinitat química generalitzada, Ã, cal especificar sempre la reacció amb un subíndex. Per exemple, per a una reacció de formació, Ãf. Un subíndex més genèric que serveix per a qualsevol reacció és r, Ãr.
  • ca  agent de floculació, n m
  • es  agente de floculación, n m
  • es  floculante, n m
  • en  flocculating agent, n
  • en  flocculation agent, n

Química física

Definición
Substància que s'afegeix a una dispersió col·loidal en què prèviament ha tingut lloc una coagulació per a facilitar l'aglomeració i la sedimentació de les partícules disperses.
  • ca  agent escumejant, n m
  • es  agente espumante, n m
  • en  foaming agent, n

Química física

Definición
Substància que estabilitza una escuma per adsorció al voltant d'una fase dispersa.

Nota

  • Com més elàstica és la pel·lícula estabilitzada per l'agent escumejant en la interfície líquid-gas, més estable és l'escuma.

    Els agents escumejants poden ser sabons, proteïnes, polímers o colorants, entre d'altres.
  • ca  agent oxidant, n m
  • ca  oxidant, n m sin. compl.
  • es  agente oxidante, n m
  • es  oxidante, n m
  • en  oxidant, n
  • en  oxidizing agent, n

Química inorgànica

Definición
Substància que en una oxidació reducció es redueix pel guany d'electrons sobre una altra substància, a la qual oxida.