àrea de validesa
àrea de validesa
Enginyeria del transport
- ca àrea de validesa, n f
- es zona de validez
- en valid area
Enginyeria del transport
Definición
Zona del diagrama ^humitat^-^densitat seca^ d'un ^sòl^, situada per sobre de la corba de l'^assaig Proctor^ de referència, normal o modificat segons el cas, i entre les línies d'isosaturació corresponents als límits imposats al ^grau de saturació^ en el projecte o, si no n'hi ha, en el plec general.
A l'àrea de validesa ha de situar-se almenys un 60 % dels punts representatius de cada un dels assaigs individuals duts a terme per determinar la humitat i la densitat in situ durant el control de ^compactació^ d'un lot determinat, per a l'acceptació d'aquesta compactació, i, a més, s'ha de complir la resta de les condicions mínimes imposades tant en el valor mitjà de la densitat com en un 40 % dels punts restants.
A l'àrea de validesa ha de situar-se almenys un 60 % dels punts representatius de cada un dels assaigs individuals duts a terme per determinar la humitat i la densitat in situ durant el control de ^compactació^ d'un lot determinat, per a l'acceptació d'aquesta compactació, i, a més, s'ha de complir la resta de les condicions mínimes imposades tant en el valor mitjà de la densitat com en un 40 % dels punts restants.
àrea epicentral
àrea epicentral
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca àrea epicentral, n f
- es área epicentral
- en epicenter area
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Regió on un gran sisme ha produït danys.
arenar
arenar
Enginyeria del transport
- ca sorrar, v tr
- ca arenar, v tr sin. compl.
- ca sorrejar, v intr sin. compl.
- es arenar
- en sand, to
Enginyeria del transport
Definición
Dipositar sorra sobre el carril per evitar el patinatge de les locomotores per manca d'adherència.
aresta exterior de l'esplanació
aresta exterior de l'esplanació
Enginyeria del transport
- ca aresta exterior de l'esplanació, n f
- es arista exterior de la explanación
- en outside edge of the road bed
Enginyeria del transport
Definición
Línia d'intersecció del terreny natural amb els ^talussos^, sia en ^terraplè^, en ^pedraplè^ o en ^desmunt^, o amb el parament exterior d'un mur confrontant amb el terreny natural.
En els supòsits especials de ponts, de viaductes i d'altres estructures o obres similars es pot fixar com a aresta exterior de l'esplanació la línia de projecció vertical dels extrems de les obres sobre el terreny natural.
En els supòsits especials de ponts, de viaductes i d'altres estructures o obres similars es pot fixar com a aresta exterior de l'esplanació la línia de projecció vertical dels extrems de les obres sobre el terreny natural.
argamassa
argamassa
Enginyeria de la construcció
- ca morter de calç, n m
- ca argamassa, n f sin. compl.
- es argamasa
- es mortero de cal
- en lime mortar
Enginyeria de la construcció
Definición
Morter format per calç, sorra i aigua.
argila
argila
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca argila, n f
- es arcilla
- en clay
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Tipus de sediment detrític compost primàriament de minerals de gra molt fi, el qual mostra generalment propietats plàstiques quan té un contingut apropiat d'aigua, però s'endureix per dessecació.
També té propietats refractàries, adsorbents i desengreixants en sec (argiles esmèctiques). Té una mida de gra inferior a 0,002 mm i està constituït per minerals d'argila, especialment filosilicats, amb continguts de calcita, dolomita, òxids i hidròxids de ferro, etc., i sovint petites quantitats de matèria orgànica.
També té propietats refractàries, adsorbents i desengreixants en sec (argiles esmèctiques). Té una mida de gra inferior a 0,002 mm i està constituït per minerals d'argila, especialment filosilicats, amb continguts de calcita, dolomita, òxids i hidròxids de ferro, etc., i sovint petites quantitats de matèria orgànica.
argil·lita
argil·lita
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca argil·lita, n f
- es arcillita
- en claystone
- en mudstone
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Argila endurida i poc estratificada, compactada, de vegades cimentada per impregnació de sílice o de carbonat de calci.
argolla
argolla
Enginyeria marítima
- ca argolla, n f
- es argolla
- en mooring ring
Enginyeria marítima
Definición
^Amarrador^ en forma d'anella de ferro ancorat a un ^moll^.
àrid
àrid
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
- ca àrid, n m
- ca granulat, n m sin. compl.
- es árido
- en aggregate
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
Definición
Element no aglomerat format per partícules de sorra, grava o pedra trencada que constitueix una part de conglomerats com ara el ^morter^, el ^formigó^ o els conglomerats bituminosos.
És un material de construcció d'origen natural o artificial format per grànuls resultants de la fragmentació natural o artificial (trituració) de roques o d'altres materials, que forma entre un 70 i un 80 % de la massa en el cas particular d'un formigó. Com a elements aïllats, els àrids tenen propietats físiques macroscòpiques: dimensió, forma, arrodoniment, densitat, propietats de superfície, porositat, permeabilitat, duresa superficial, mòdul elàstic, conductivitat tèrmica, dilatació, etc.; així mateix, presenten propietats químiques macroscòpiques: solubilitat, alterabilitat, etc. Els àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d'àrids són obtinguts per trituració de la pedra. La ^sorra^ pot ser fina o granada (grans d'1 a 3 mm de diàmetre). L'^ull de perdiu^ està format per grans de 4 a 10 mm. Una mica més gros és el ^pinyolet^, format per grans d'1 a 1,5 cm. Segueixen la ^graveta^, formada per pedres de 2 a 3 cm, i la ^grava^, que és un àrid format per pedres de 3 a 6-7 cm. Tots aquests àrids són obtinguts a les estacions d'àrids, menys la sorra (de riu o de mar), que pot ser bruta o rentada. El menudall que, com a subproducte, s'obté a les estacions d'àrids és anomenat pols de pedrera i serveix per a fer paviments econòmics, simplement compactat. Del llit dels rius també s'extreu una barreja de sorra i palets rodons coneguda pels noms de mescla o barreja, o també material de guerra. L'àrid fi està format per grava o pedra matxucada i, sec, passa per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre. L'àrid gruixut està format per grava o pedra matxucada i, sec, és retingut per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
És un material de construcció d'origen natural o artificial format per grànuls resultants de la fragmentació natural o artificial (trituració) de roques o d'altres materials, que forma entre un 70 i un 80 % de la massa en el cas particular d'un formigó. Com a elements aïllats, els àrids tenen propietats físiques macroscòpiques: dimensió, forma, arrodoniment, densitat, propietats de superfície, porositat, permeabilitat, duresa superficial, mòdul elàstic, conductivitat tèrmica, dilatació, etc.; així mateix, presenten propietats químiques macroscòpiques: solubilitat, alterabilitat, etc. Els àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d'àrids són obtinguts per trituració de la pedra. La ^sorra^ pot ser fina o granada (grans d'1 a 3 mm de diàmetre). L'^ull de perdiu^ està format per grans de 4 a 10 mm. Una mica més gros és el ^pinyolet^, format per grans d'1 a 1,5 cm. Segueixen la ^graveta^, formada per pedres de 2 a 3 cm, i la ^grava^, que és un àrid format per pedres de 3 a 6-7 cm. Tots aquests àrids són obtinguts a les estacions d'àrids, menys la sorra (de riu o de mar), que pot ser bruta o rentada. El menudall que, com a subproducte, s'obté a les estacions d'àrids és anomenat pols de pedrera i serveix per a fer paviments econòmics, simplement compactat. Del llit dels rius també s'extreu una barreja de sorra i palets rodons coneguda pels noms de mescla o barreja, o també material de guerra. L'àrid fi està format per grava o pedra matxucada i, sec, passa per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre. L'àrid gruixut està format per grava o pedra matxucada i, sec, és retingut per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
àrid arrodonit
àrid arrodonit
Enginyeria del transport
- ca àrid arrodonit, n m
- es árido redondeado
- en rounded aggregate
Enginyeria del transport
Definición
Àrid extret de jaciments d'origen fluvial, eòlic o marí que s'empra tal com s'hi troba, sense sotmetre'l a cap procés de trituració.
