domini públic hidràulic
domini públic hidràulic
Enginyeria hidràulica
- ca domini públic hidràulic, n m
- es dominio público hidráulico
- en public hydric domain
Enginyeria hidràulica
Definición
Domini constituït per: a) les aigües continentals, tant les superficials com les subterrànies, amb independència del temps de renovació; b) les lleres de corrents naturals, tant continus com discontinus; c) les lleres de llacs i de llacunes i les dels embassaments superficials en lleres públiques; d) els aqüífers subterranis, pel que fa als actes de disposició o d'afecció dels recursos hidràulics, i e) les aigües procedents del dessalatge de l'aigua del mar, un cop incorporades a qualsevol dels elements anteriors.
dosificació
dosificació
Enginyeria del transport
- ca dosificació, n f
- es dosificación
- en dosage
- en proportioning
Enginyeria del transport
Definición
Determinació de les proporcions més adequades en què han de formar part de la mescla els ^àrids^, el ^fíl·ler^ i el ^betum asfàltic^.
Hi ha dos mètodes de dosificació, els basats en la determinació de la superfície específica i, de vegades, de l'absorció dels àrids, i els basats en assaigs mecànics, generalment de base empírica. Independentment del tipus d'assaig utilitzat, la forma de procedir és en general la mateixa. Una vegada s'ha seleccionat la granulometria conjunta dels àrids, dins del fus corresponent al tipus de mescla formulada, i el tipus de betum asfàltic, es fabriquen sèries de provetes en què es varia el percentatge de lligant. Un cop fet l'assaig seguint la normativa corresponent, es determinen les relacions entre l'esmentat percentatge i les propietats mesurades (resistència, deformació, contingut de buits, etc.) i així s'obté el percentatge òptim de lligant segons els criteris establerts prèviament.
Hi ha dos mètodes de dosificació, els basats en la determinació de la superfície específica i, de vegades, de l'absorció dels àrids, i els basats en assaigs mecànics, generalment de base empírica. Independentment del tipus d'assaig utilitzat, la forma de procedir és en general la mateixa. Una vegada s'ha seleccionat la granulometria conjunta dels àrids, dins del fus corresponent al tipus de mescla formulada, i el tipus de betum asfàltic, es fabriquen sèries de provetes en què es varia el percentatge de lligant. Un cop fet l'assaig seguint la normativa corresponent, es determinen les relacions entre l'esmentat percentatge i les propietats mesurades (resistència, deformació, contingut de buits, etc.) i així s'obté el percentatge òptim de lligant segons els criteris establerts prèviament.
dosificació ponderal
dosificació ponderal
Enginyeria del transport
- ca dosificació ponderal, n f
- es dosificación ponderal
- en proportioning by weight
Enginyeria del transport
Definición
Procés de ^dosificació^ en pes dels ^àrids^, una vegada escalfats i separats per mides, després del qual passen al mesclador en el qual s'hi incorporarà la resta dels components de la barreja (fíl·ler d'aportació, betum i additius).
Les centrals de fabricació de mescles bituminoses en calent amb aquest sistema de dosificació es denominen centrals discontínues.
Les centrals de fabricació de mescles bituminoses en calent amb aquest sistema de dosificació es denominen centrals discontínues.
dosificació volumètrica
dosificació volumètrica
Enginyeria del transport
- ca dosificació volumètrica, n f
- es dosificación volumétrica
- en proportioning by volume
Enginyeria del transport
Definición
Procés de ^dosificació^ primari dels ^àrids^ en fred, generalment dut a terme en volum a partir de l'obertura regulable de les comportes de les ^tremuges^ d'emmagatzemament en fred de les diferents fraccions d'àrids d'una central de fabricació de ^mescles bituminoses^.
Aquesta dosificació, tot i no ser gaire precisa, és necessària per a aconseguir un funcionament regular de la instal·lació.
Aquesta dosificació, tot i no ser gaire precisa, és necessària per a aconseguir un funcionament regular de la instal·lació.
dotació
dotació
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca dotació, n f
- es dotación
- en duty
Enginyeria sanitària i ambiental
Definición
Quantitat d'aigua que se subministra per cada habitant i unitat de temps en l'abastament d'aigua.
En el tractament d'^aigua residual^, volum d'aigua residual generat per habitant i unitat de temps. En lloc d'habitants es poden utilitzar altres unitats de referència, com ara la superfície industrial o el cap de bestiar.
En el tractament d'^aigua residual^, volum d'aigua residual generat per habitant i unitat de temps. En lloc d'habitants es poden utilitzar altres unitats de referència, com ara la superfície industrial o el cap de bestiar.
dotació
dotació
Enginyeria del transport
- ca dotació, n f
- es dotación
- en rate of spread
Enginyeria del transport
Definición
Quantitat de material a utilitzar en un tractament determinat, generalment expressada en massa o volum per unitat de superfície tractada.
En ^regs^, per exemple, és la quantitat de massa de ^betum residual^ (procedent de l'^emulsió bituminosa^) i de volum de graveta a estendre per metre quadrat de superfície.
En ^regs^, per exemple, és la quantitat de massa de ^betum residual^ (procedent de l'^emulsió bituminosa^) i de volum de graveta a estendre per metre quadrat de superfície.
dotació d'aigua
dotació d'aigua
Enginyeria hidràulica
- ca dotació d'aigua, n f
- es dotación de agua
- en water duty
Enginyeria hidràulica
Definición
Quantitat d'aigua que s'assigna per a una activitat.
Es pot distingir entre la dotació d'aigua per a l'abastament de la població, la dotació d'aigua per al reg d'un terreny o la dotació d'aigua per a usos industrials.
Es pot distingir entre la dotació d'aigua per a l'abastament de la població, la dotació d'aigua per al reg d'un terreny o la dotació d'aigua per a usos industrials.
DQO
DQO
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca demanda química d'oxigen, n f
- ca DQO, n f sigla
- es demanda química de oxígeno
- es DQO sigla
- en chemical oxygen demand
- en COD sigla
Enginyeria sanitària i ambiental
Definición
Paràmetre de qualitat de l'aigua que representa l'oxigen equivalent consumit per a oxidar químicament la matèria orgànica present. És, per tant, una mesura de la matèria orgànica total de l'aigua en termes d'oxigen equivalent. L'assaig es duu a terme amb un agent fortament oxidant, a temperatura d'ebullició, en un medi àcid i en presència de catalitzadors.
draga
draga
Enginyeria de la construcció, Enginyeria marítima
- ca draga, n f
- es draga
- en dredge
Enginyeria de la construcció, Enginyeria marítima
Definición
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia. El funcionament d'una draga pot ser mecànic o hidràulic, segons que arrenqui el material per mitjans mecànics o per aspiració d'aigua, la qual s'emporta el fang i la sorra del fons.
En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l'estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia. El funcionament d'una draga pot ser mecànic o hidràulic, segons que arrenqui el material per mitjans mecànics o per aspiració d'aigua, la qual s'emporta el fang i la sorra del fons.
En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l'estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat.
draga de catúfols
draga de catúfols
Enginyeria de la construcció, Enginyeria marítima
- ca draga de catúfols, n f
- es draga de rosario
- en bucket-ladder dredge
- en ladder dredge
Enginyeria de la construcció, Enginyeria marítima
Definición
^Draga^ mecànica que porta una cadena de catúfols muntada sobre un bastigi mòbil que s'anomena escala i que, quan funciona, es manté inclinat mentre els catúfols buits baixen per la part inferior, arrenquen, en girar, el fang i la sorra i tornen a pujar plens per la cara superior del bastigi, i es descarreguen en girar a la carena de l'escala.
