estructura
estructura
Enginyeria de la construcció
- ca estructura, n f
- es estructura
- en structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Sistema compost pels elements resistents d'una construcció.
L'estructura d'un edifici o d'una construcció ha de ser dissenyada especialment per a resistir de manera estable i rígida les càrregues gravitatòries (pesos), la pressió del vent, els efectes dels terratrèmols i, en general, les accions mecàniques, ambientals o reològiques susceptibles d'actuar-hi. Els principals materials emprats actualment per a la formació d'estructures són l'acer, el formigó armat o pretensat i l'estructura mixta de formigó i acer. Altres materials de caràcter més tradicional o històric són la fusta i les fàbriques de pedra o de maó.
S'han trobat aplicacions de la tela i dels plàstics per a les estructures a base de membranes flexibles i per a les estructures inflables.
L'estructura d'un edifici o d'una construcció ha de ser dissenyada especialment per a resistir de manera estable i rígida les càrregues gravitatòries (pesos), la pressió del vent, els efectes dels terratrèmols i, en general, les accions mecàniques, ambientals o reològiques susceptibles d'actuar-hi. Els principals materials emprats actualment per a la formació d'estructures són l'acer, el formigó armat o pretensat i l'estructura mixta de formigó i acer. Altres materials de caràcter més tradicional o històric són la fusta i les fàbriques de pedra o de maó.
S'han trobat aplicacions de la tela i dels plàstics per a les estructures a base de membranes flexibles i per a les estructures inflables.
estructura articulada
estructura articulada
Enginyeria de la construcció
- ca estructura articulada, n f
- es estructura articulada
- en articulated structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura formada per peces rectes o corbes connectades mitjançant nusos articulats.
estructura espacial
estructura espacial
Enginyeria de la construcció
- ca estructura espacial, n f
- es estructura espacial
- en spatial structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura formada per barres les directrius de les quals tenen projeccions sobre totes les direccions de l'espai, o bé els moviments que es produeixen tenen components segons totes les direccions de l'espai.
estructura esquelètica
estructura esquelètica
Enginyeria de la construcció
- ca estructura porticada, n f
- ca estructura esquelètica, n f sin. compl.
- es estructura esquelètica
- es estructura porticada
- en frame
- en framed structure
- en skeletal structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura formada per la connexió de diversos pòrtics.
estructura geològica
estructura geològica
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca estructura geològica, n f
- es estructura geológica
- en geological structure
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Disposició dels estrats, dels plans d'esquistositat o de les famílies de fracturació que caracteritza un massís rocós i li confereix una certa anisotropia en les seves propietats.
estructura hiperestàtica
estructura hiperestàtica
Enginyeria de la construcció
- ca estructura hiperestàtica, n f
- es estructura hiperestática
- en static indeterminate structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura per a la qual les equacions de l'estàtica no són suficients per a obtenir les lleis d'esforços de les peces prismàtiques que la componen, de manera que és necessari imposar condicions de compatibilitat (o d'equilibri) als nusos per a les diverses peces que hi concorren.
estructura isostàtica
estructura isostàtica
Enginyeria de la construcció
- ca estructura isostàtica, n f
- es estructura isostática
- en static determinate structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura la geometria de la qual permet que es puguin calcular els esforços, i, en conseqüència, els moviments, amb l'ús exclusiu de les equacions de l'estàtica.
estructura laminar
estructura laminar
Enginyeria de la construcció
- ca estructura laminar, n f
- es estructura laminar
- en shell structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura la geometria de la qual consisteix en el volum tancat per dues superfícies paral·leles molt properes en comparació de la seva dimensió, la distància entre les quals s'anomena gruix.
Nota
- Vegeu també ^làmina^.
estructura metàl·lica
estructura metàl·lica
Enginyeria de la construcció
- ca estructura metàl·lica, n f
- es estructura metálica
- en steel structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura formada per elements resistents metàl·lics.
A la pràctica, els únics metalls emprats en la construcció d'estructures han estat la fosa de ferro, l'acer i l'alumini, i més actualment l'acer inoxidable. En general, quan es parla d'estructures metàl·liques, es fa referència implícitament a estructures d'acer al carboni.
A la pràctica, els únics metalls emprats en la construcció d'estructures han estat la fosa de ferro, l'acer i l'alumini, i més actualment l'acer inoxidable. En general, quan es parla d'estructures metàl·liques, es fa referència implícitament a estructures d'acer al carboni.
estructura mixta
estructura mixta
Enginyeria de la construcció
- ca estructura mixta, n f
- es estructura mixta
- en composite structure
Enginyeria de la construcció
Definición
Estructura que es caracteritza essencialment pel fet de disposar de peces amb seccions resistents en què dos o més materials diferents treballen solidàriament.
Habitualment s'entén per estructura mixta aquella estructura en què els materials que treballen solidàriament són l'acer estructural i el formigó.
Habitualment s'entén per estructura mixta aquella estructura en què els materials que treballen solidàriament són l'acer estructural i el formigó.
