granit
granit
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca granit, n m
- es granito
- en granite
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Roca ígnia plutònica, granuda, constituïda essencialment per quars (20-60 %), feldspat alcalí i plagiòclasi, amb quantitats variables d'hornblenda o de biotita.
És abrasiva, dura, resistent i impermeable. Quan no està alterada, és un excel·lent suport per als fonaments i requereix poc sosteniment en les excavacions.
És abrasiva, dura, resistent i impermeable. Quan no està alterada, és un excel·lent suport per als fonaments i requereix poc sosteniment en les excavacions.
grans deformacions
grans deformacions
Enginyeria de la construcció
- ca grans deformacions, n f pl
- es grandes deformaciones
- en large deformations
Enginyeria de la construcció
Definición
Deformacions associades a increments de moviments entre dos punts que són comparables amb la distància que els separa.
grans moviments
grans moviments
Enginyeria de la construcció
- ca grans moviments, n m pl
- es grandes movimientos
- en large displacements
Enginyeria de la construcció
Definición
Moviments d'una estructura que no es poden considerar negligibles atesa la grandària de l'estructura.
En aquest cas, cal considerar tots els termes no lineals que apareixen a les equacions d'equilibri del sòlid.
En aquest cas, cal considerar tots els termes no lineals que apareixen a les equacions d'equilibri del sòlid.
granulat
granulat
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
- ca àrid, n m
- ca granulat, n m sin. compl.
- es árido
- en aggregate
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
Definición
Element no aglomerat format per partícules de sorra, grava o pedra trencada que constitueix una part de conglomerats com ara el ^morter^, el ^formigó^ o els conglomerats bituminosos.
És un material de construcció d'origen natural o artificial format per grànuls resultants de la fragmentació natural o artificial (trituració) de roques o d'altres materials, que forma entre un 70 i un 80 % de la massa en el cas particular d'un formigó. Com a elements aïllats, els àrids tenen propietats físiques macroscòpiques: dimensió, forma, arrodoniment, densitat, propietats de superfície, porositat, permeabilitat, duresa superficial, mòdul elàstic, conductivitat tèrmica, dilatació, etc.; així mateix, presenten propietats químiques macroscòpiques: solubilitat, alterabilitat, etc. Els àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d'àrids són obtinguts per trituració de la pedra. La ^sorra^ pot ser fina o granada (grans d'1 a 3 mm de diàmetre). L'^ull de perdiu^ està format per grans de 4 a 10 mm. Una mica més gros és el ^pinyolet^, format per grans d'1 a 1,5 cm. Segueixen la ^graveta^, formada per pedres de 2 a 3 cm, i la ^grava^, que és un àrid format per pedres de 3 a 6-7 cm. Tots aquests àrids són obtinguts a les estacions d'àrids, menys la sorra (de riu o de mar), que pot ser bruta o rentada. El menudall que, com a subproducte, s'obté a les estacions d'àrids és anomenat pols de pedrera i serveix per a fer paviments econòmics, simplement compactat. Del llit dels rius també s'extreu una barreja de sorra i palets rodons coneguda pels noms de mescla o barreja, o també material de guerra. L'àrid fi està format per grava o pedra matxucada i, sec, passa per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre. L'àrid gruixut està format per grava o pedra matxucada i, sec, és retingut per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
És un material de construcció d'origen natural o artificial format per grànuls resultants de la fragmentació natural o artificial (trituració) de roques o d'altres materials, que forma entre un 70 i un 80 % de la massa en el cas particular d'un formigó. Com a elements aïllats, els àrids tenen propietats físiques macroscòpiques: dimensió, forma, arrodoniment, densitat, propietats de superfície, porositat, permeabilitat, duresa superficial, mòdul elàstic, conductivitat tèrmica, dilatació, etc.; així mateix, presenten propietats químiques macroscòpiques: solubilitat, alterabilitat, etc. Els àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d'àrids són obtinguts per trituració de la pedra. La ^sorra^ pot ser fina o granada (grans d'1 a 3 mm de diàmetre). L'^ull de perdiu^ està format per grans de 4 a 10 mm. Una mica més gros és el ^pinyolet^, format per grans d'1 a 1,5 cm. Segueixen la ^graveta^, formada per pedres de 2 a 3 cm, i la ^grava^, que és un àrid format per pedres de 3 a 6-7 cm. Tots aquests àrids són obtinguts a les estacions d'àrids, menys la sorra (de riu o de mar), que pot ser bruta o rentada. El menudall que, com a subproducte, s'obté a les estacions d'àrids és anomenat pols de pedrera i serveix per a fer paviments econòmics, simplement compactat. Del llit dels rius també s'extreu una barreja de sorra i palets rodons coneguda pels noms de mescla o barreja, o també material de guerra. L'àrid fi està format per grava o pedra matxucada i, sec, passa per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre. L'àrid gruixut està format per grava o pedra matxucada i, sec, és retingut per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
granulat de material ceràmic
granulat de material ceràmic
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca granulat de material ceràmic, n m
- es árido de material cerámico
- en ceramic material aggregate
Enginyeria sanitària i ambiental
Definición
Material granular format per petits bocins de peces ceràmiques triturades procedents, habitualment, d'elements sobrants de les bòbiles.
granulometria
granulometria
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria del transport
- ca granulometria, n f
- es granulometría
- en grading
- en grain-size distribution
- en granulometry
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria del transport
Definición
Distribució ponderal de les partícules d'un ^sòl^ o d'un ^àrid^ segons la seva mida, obtinguda a partir d'assaigs de tamisatge o de sedimentació.
En els assaigs de tamisatge, segons les normes UNE 103101, per a sòls, i UNE-EN 933-1, per a àrids, el material retingut en cada tamís de la sèrie normalitzada s'asseca i es pesa, i es pot calcular el percentatge en pes respecte al total que passa per cada tamís, començant amb un tamís de tal obertura que tot el material hi passi.
La corba granulomètrica definida així es representa en un gràfic que indica en les abscisses el diàmetre de les partícules en mil·límetres (llum de malla del tamís) i en les ordenades el percentatge de partícules de diàmetre menor que l'indicat (percentatge que passa del total), i en què l'escala d'abscisses és logarítmica per posar de manifest la composició de les fraccions fines.
Es distingeixen materials amb granulometries ben graduades o contínues, que contenen una proporció apreciable de partícules de totes les mides, o mal graduades, discontínues o uniformes, amb absència de partícules d'unes mides determinades.
En els assaigs de tamisatge, segons les normes UNE 103101, per a sòls, i UNE-EN 933-1, per a àrids, el material retingut en cada tamís de la sèrie normalitzada s'asseca i es pesa, i es pot calcular el percentatge en pes respecte al total que passa per cada tamís, començant amb un tamís de tal obertura que tot el material hi passi.
La corba granulomètrica definida així es representa en un gràfic que indica en les abscisses el diàmetre de les partícules en mil·límetres (llum de malla del tamís) i en les ordenades el percentatge de partícules de diàmetre menor que l'indicat (percentatge que passa del total), i en què l'escala d'abscisses és logarítmica per posar de manifest la composició de les fraccions fines.
Es distingeixen materials amb granulometries ben graduades o contínues, que contenen una proporció apreciable de partícules de totes les mides, o mal graduades, discontínues o uniformes, amb absència de partícules d'unes mides determinades.
grau de classificació
grau de classificació
Enginyeria marítima
- ca grau de classificació, n m
- es grado de clasificación
- en sorting
Enginyeria marítima
Definición
Mesura del grau de dispersió dels diàmetres de les partícules existents en una mostra de sediments respecte al seu valor mitjà.
L'estimador utilitzat és la desviació típica dels diàmetres de la mostra. Valors inferiors a 0,5 indiquen un sediment ben seleccionat, i superiors a 3, molt mal seleccionat.
L'estimador utilitzat és la desviació típica dels diàmetres de la mostra. Valors inferiors a 0,5 indiquen un sediment ben seleccionat, i superiors a 3, molt mal seleccionat.
grau de compactació
grau de compactació
Enginyeria del transport
- ca grau de compactació, n m
- es grado de compactación
- en compaction index
- en rate of compaction
Enginyeria del transport
Definición
Índex relatiu que avalua l'eficàcia del procés de ^compactació^ d'un ^sòl^, expressat com a percentatge respecte a una densitat patró, obtinguda en un assaig normalitzat.
Per a sòls destinats a la construcció de ^terraplens^ s'utilitza com a densitat patró la ^densitat seca màxima^ de l'^assaig Proctor modificat^, segons la norma UNE 103501.
Per a sòls destinats a la construcció de ^terraplens^ s'utilitza com a densitat patró la ^densitat seca màxima^ de l'^assaig Proctor modificat^, segons la norma UNE 103501.
grau de saturació
grau de saturació
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria del transport
- ca grau de saturació, n m
- es grado de saturación
- en degree of saturation
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria del transport
Definición
Quocient entre el volum ocupat per l'aigua d'un sòl i el volum total dels porus.
El seu valor oscil·la entre 0, si es tracta d'un sòl sec, i 1, en el cas d'un sòl saturat.
El seu valor oscil·la entre 0, si es tracta d'un sòl sec, i 1, en el cas d'un sòl saturat.
grava
grava
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca grava, n f
- es grava
- en gravel
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Partícula sòlida present en el sòl amb un ^diàmetre equivalent^ comprès entre 2 i 60 mm.
