Back to top
megapòrtic megapòrtic

Enginyeria de la construcció

  • ca  megapòrtic, n m
  • es  megapórtico
  • en  superframe

Enginyeria de la construcció

Definición
Sistema estructural emprat per a la construcció d'edificis de gran alçària que consisteix en la formació d'una estructura porticada de grans dimensions obtinguda com a combinació de nuclis o pantalles lligats amb bigues o gelosies de gran cantell.
membrana membrana

Enginyeria de la construcció

  • ca  membrana, n f
  • es  membrana
  • en  membrane

Enginyeria de la construcció

Definición
Tipus estructural geomètricament anàleg a una làmina on no es produeixen, pel tipus de sol·licitació o perquè no es resisteixen, esforços de flexió ni de torsió.
menció menció

Enginyeria del transport

  • ca  menció, n f
  • es  mención
  • en  destination

Enginyeria del transport

Definición
Nom de lloc de destinació o de via existent que es disposa en la ^senyalització d'orientació^.

Els possibles llocs de destinació que es mencionen s'anomenen ^pols^. Les mencions de carreteres s'efectuen habitualment mitjançant un codi associat a cada carretera.

Per a determinar les mencions que han de figurar en cada ^punt de decisió^ s'usa un determinat sistema d'elecció de mencions que es basa en uns principis, unes regles i un sistema de selecció final.
menisc menisc

Enginyeria hidràulica

  • ca  menisc, n m
  • es  menisco
  • en  meniscus

Enginyeria hidràulica

Definición
Superfície de la columna líquida dins un tub estret, còncava o convexa segons que el líquid mulli o no, respectivament, les parets del tub.
mènsula mènsula

Enginyeria del transport

  • ca  mènsula, n f
  • es  ménsula
  • en  bracket

Enginyeria del transport

Definición
A la línia aèria de contacte dels ferrocarrils, qualsevol dels elements voladissos que suporten la catenària per l'extrem.
mènsula mènsula

Enginyeria de la construcció

  • ca  mènsula, n f
  • es  ménsula
  • en  cantilever

Enginyeria de la construcció

Definición
Element estructural encastat per un extrem i lliure per l'altre que sobresurt del parament d'un pla vertical d'un mur o d'un pilar i que serveix per a sostenir alguna cosa.
mènsula curta mènsula curta

Enginyeria de la construcció

  • ca  mènsula curta, n f
  • es  ménsula corta
  • en  corbel

Enginyeria de la construcció

Definición
Mènsula en què la distància entre la línia d'acció de la càrrega vertical principal i el parament del mur o del pilar és menor o igual al cantell útil de la secció en l'esmentat punt del suport.
meridià meridià

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  meridià, n m
  • es  meridiano
  • en  meridian

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Intersecció de l'^el·lipsoide de referència^ amb qualsevol pla que passi per la línia dels pols.

Tots els punts situats sobre un mateix meridià tenen la mateixa ^longitud^.
mescla mescla

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  mescla, n f
  • es  lechada
  • en  grout

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Substància que s'utilitza per a ser injectada al terreny per a endurir-lo.

Segons les característiques del medi i l'objectiu de la injecció, les mescles que s'injecten poden ser morters, barreges d'aigua i ciment, gels, resines i solucions químiques.
mescla bituminosa mescla bituminosa

Enginyeria del transport

  • ca  mescla bituminosa, n f
  • es  mezcla bituminosa
  • en  asphalt concrete
  • en  bituminous mixture

Enginyeria del transport

Definición
Material format per una combinació d'^àrids^ i de ^betum asfàltic^, de manera que les partícules queden cobertes per una pel·lícula contínua d'aquest.

El major avantatge de les mescles bituminoses referent a les condicions resistents rau en la possibilitat de posada en obra amb espessors diverses (des de tan sols 1 o 2 cm fins a 15 cm en una sola capa) i amb rigideses també diferents (des d'uns 1.000 MPa fins a més de 10.000 MPa), fet que permet que s'adaptin a una gran varietat de situacions estructurals. El comportament mecànic de les mescles bituminoses no depèn solament de la magnitud de les tensions suportades, sinó també de la forma com aquestes s'apliquen, en particular, de la temperatura i de la velocitat d'aplicació, i només en unes condicions de servei determinades (baixes temperatures i velocitats elevades d'aplicació de càrregues) tenen un comportament elàstic lineal; en les restants condicions, són no elàstiques i no lineals, admetent-se un comportament viscoelastoplàstic. En funció del paràmetre que es consideri per a establir diferències entre els diferents tipus de mescles, les classificacions poden ser diverses (TAULA).

Cada un dels tipus de mescla té unes propietats diferents, en què intervenen les qualitats dels materials constituents, la seva dosificació i les condicions de fabricació i de posada en obra, amb camps d'aplicació també diferents.