Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espectrometria d'absorció atòmica, n f
  • ca  AAS, n f sigla
  • es  espectrometría de absorción atómica, n f
  • es  AAS, n f sigla
  • en  atomic absorption spectrometry, n
  • en  AAS, n sigla

Química analítica

Definición
Espectrometria d'absorció basada en la mesura de la radiació electromagnètica absorbida per àtoms.

Nota

  • Els instruments utilitzats en espectrometria d'absorció atòmica consisteixen en una font de radiació, un atomitzador, un monocromador i un detector. La font de radiació és una làmpada de càtode buit que emet la radiació característica de l'anàlit. La mostra s'introdueix a l'atomitzador, que pot ser una flama o un forn de grafit, i un cop atomitzada, s'irradia de manera que els àtoms que romanen en estat fonamental absorbeixen part d'aquesta radiació. El monocromador selecciona una de les longituds d'ona i la radiació absorbida es mesura en el detector, que sol ser un fotomultiplicador.

    L'espectrometria d'absorció atòmica és molt selectiva, gairebé lliure d'interferències i d'una gran sensibilitat. S'aplica a la determinació de més de seixanta elements en solució aquosa o en solució orgànica. Permet analitzar tots els metalls, inclosos els alcalins i els alcalinoterris, i alguns no-metalls com el bor i el fòsfor.
  • ca  absorbància, n f
  • es  absorbancia, n f
  • en  absorbance, n
  • sbl  A

Química física

Definición
Paràmetre que expressa l'atenuació en la intensitat de radiació que pateix un feix de radiació electromagnètica a cada longitud d'ona en passar a través d'una mostra, emprat en espectroscòpia.

Nota

  • L'absorbància es pot calcular a partir de la transmitància (T), A = -log T, o amb la llei de Beer-Lambert.
  • ca  absorció, n f
  • ca  absorció de radiació electromagnètica, n f sin. compl.
  • es  absorción, n f
  • es  absorción de radiación electromagnética, n f
  • en  absorption, n
  • en  absorption of electromagnetic radiation, n

Química física

Definición
Transferència d'energia d'un camp electromagnètic a una entitat molecular.

Nota

  • En un fenomen d'absorció es produeix una atenuació de la intensitat de la radiació electromagnètica en travessar el medi material. L'absorció ve donada per la llei de Beer-Lambert, i generalment l'atenuació del feix depèn de manera exponencial de la distància recorreguda pel feix i del coeficient d'absorció.
  • ca  absorció, n f
  • ca  absorció de radiació electromagnètica, n f sin. compl.
  • es  absorción, n f
  • es  absorción de radiación electromagnética, n f
  • en  absorption, n
  • en  absorption of electromagnetic radiation, n

Química física

Definición
Transferència d'energia d'un camp electromagnètic a una entitat molecular.

Nota

  • En un fenomen d'absorció es produeix una atenuació de la intensitat de la radiació electromagnètica en travessar el medi material. L'absorció ve donada per la llei de Beer-Lambert, i generalment l'atenuació del feix depèn de manera exponencial de la distància recorreguda pel feix i del coeficient d'absorció.
  • ca  absortància, n f
  • ca  factor d'absorció, n m sin. compl.
  • es  absortancia, n f
  • es  factor de absorción, n m
  • en  absorptance, n
  • en  absorption factor, n
  • sbl  α

Química física

Definición
Potència radiant absorbida per un sistema dividida per la potència radiant que hi incideix.

Nota

  • L'absortància té un valor d'1 menys la transmitància.
  • ca  absortivitat, n f
  • es  absortividad, n f
  • en  absorptivity, n

Química física

Definición
Absortància dividida per la longitud del camí òptic.

Nota

  • Per a valors molt petits de l'atenuància, l'absortivitat s'aproxima al coeficient d'absorció.

    La IUPAC considera obsolet el terme absortivitat.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  acceptor, n m
  • es  aceptor, n m
  • en  acceptor, n

Química orgànica

Definición
Substància que actua acceptant electrons, de manera que durant el procés es crea un nou enllaç entre aquesta substància i un donador.

Nota

  • Els àcids de Lewis i els electròfils actuen com a acceptors, mentre que les bases de Lewis i els nucleòfils actuen com a donadors.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  acet-, pfx
  • ca  aceti-, pfx
  • ca  aceto-, pfx
  • es  acet-, pfx
  • es  aceti-, pfx
  • es  aceto-, pfx
  • en  acet-, pfx
  • en  aceti-, pfx
  • en  aceto-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen l'agrupació d'àtoms CH3CO−.

Nota

  • Per exemple, en l'acetaldehid i l'acetamida (vegeu les imatges).
  • ca  acetal, n m
  • ca  1,1-dietoxietà, n m
  • es  acetal, n m
  • es  1,1-dietoxietano, n m
  • en  acetal, n
  • en  1,1-diethoxyethane, n
  • for  CH3CH(OCH2CH3)2

Química orgànica

Definición
Acetal derivat de l'acetaldehid i de l'etanol, que es presenta com un líquid d'olor agradable, volàtil i molt inflamable, amb un punt d'ebullició de 102,2 ºC.

Nota

  • L'acetal és miscible amb alcohol i amb èter, és poc soluble en l'aigua i té una densitat de 0,83. Es fa servir com a dissolvent, en síntesi orgànica i en perfumeria. És l'acetal més conegut i té un ús comercial molt estès.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  acetal, n m
  • es  acetal, n m
  • en  acetal, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que tenen dos substituents alcoxi en un mateix àtom de carboni, resultant de la reacció d'un aldehid o una cetona amb alcohol en presència d'un catalitzador àcid.

Nota

  • La reacció de formació d'un acetal implica l'addició de dues molècules d'alcohol a una molècula del compost carbonílic (vegeu la imatge 1). En aquest procés s'obté un intermediari de reacció (anomenat hemiacetal) en addicionar tan sols una molècula de l'alcohol, i un acetal per l'addició d'una segona molècula d'alcohol (vegeu la imatge 2).

    Els acetals són estables en medi alcalí i oxidant, a diferència dels hemiacetals, que són inestables, no es poden aïllar i tan sols existeixen en solució. Els àcids diluïts regeneren fàcilment l'alcohol i l'aldehid. Aquesta reversibilitat es fa servir en síntesi orgànica, ja que permet protegir temporalment el grup aldehid d'una molècula mentre s'efectuen transformacions sobre altres punts de la mateixa molècula.

    Vegeu també cetal.