Back to top
  • ca  alcan-, pfx
  • es  alcan-, pfx
  • en  alkan-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar determinats derivats d'alcans.

Nota

  • Per exemple, és el cas de les alcanamines i els corresponents compostos oxigenats (els alcanols, els alcanals, les alcanones i els àcids alcanoics).
  • ca  alcohol, n m
  • es  alcohol, n m
  • en  alcohol, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics amb el grup hidroxil enllaçat directament al carboni d'una cadena hidrocarbonada mitjançant un enllaç senzill carboni-oxigen, de fórmula general ROH.

Nota

  • Un alcohol pot ser un alcohol primari, un alcohol secundari o un alcohol terciari segons que el carboni unit al grup hidroxil sigui un carboni primari, un carboni secundari o un carboni terciari, respectivament. També es classifiquen en diols, triols o poliols, segons que la molècula contingui dos, tres o més grups hidroxil.

    Les propietats físiques dels alcohols depenen tant del grup alquil (R-) com del grup hidroxil. La influència del grup hidroxil és molt forta quan el número de carbonis del grup alquil és petit (<C5). A mesura que el número de carbonis augmenta, la influència del grup hidroxil minva. S'observa experimentalment que quan R és molt petit (<C3), els alcohols són líquids miscibles amb l'aigua en totes proporcions, per bé que la seva solubilitat minva de manera molt acusada a partir de tres carbonis (vegeu la imatge 1).

    Els alcohols tenen una olor característica suau i un sabor picant.

    Les molècules dels alcohol estan fortament associades a través de ponts d'hidrogen, la qual cosa fa que els seus punts d'ebullició siguin molt més elevats que els dels respectius hidrocarburs alifàtics saturats, dels quals provenen.

    Químicament, els alcohols són substàncies reactives de caràcter dèbilment amfòter. L'hidrogen del grup hidroxil té propietats àcides, la qual cosa fa possible l'obtenció dels alcòxids: 2 ROH + 2 Na → 2 RO- Na+ + H2(g).

    Per l'acció de la temperatura, i més fàcilment en presència de catalitzadors, perden aigua i donen olefines. La facilitat de deshidratació creix en passar dels alcohols primaris als terciaris, com a conseqüència que l'intermediari de reacció d'aquesta reacció és un carbocatió certament més estable.

    Els alcohols són components presents en la natura, sobretot amb cadena terpenoide i en forma d'èsters presents en nombrosos olis essencials de plantes i flors, i en resines (vegeu la imatge 2). Malgrat tot, l'etanol i alguns dels seus homòlegs superiors es formen en la fermentació dels sucres i nombrosos olis essencials.

    Les aplicacions dels alcohols són nombroses i diverses. Es fan servir com a dissolvents, sobretot els homòlegs de pocs carbonis, a causa de la seva solubilitat en aigua i en compostos apolars, amb aplicació directa en nombroses indústries, com ara la perfumeria, la cosmètica, les pintures, els adhesius i la indústria farmacèutica. El seu principal ús és, tanmateix, la síntesi, especialment d'èsters, per a obtenir dissolvents, plastificants, detergents i medicaments, entre altres.
  • ca  alcohol al·lílic, n m
  • ca  2-propenol, n m sin. compl.
  • es  alcohol alílico, n m
  • es  2-propenol, n m
  • en  allyl alcohol, n
  • en  2-propenol, n
  • for  CH2=CHCH2OH

Química orgànica

Definición
Alcohol derivat del propè que es presenta com un líquid d'olor picant, irritant per a les mucoses i per a la pell i té un punt d'ebullició de 97 ºC.

Nota

  • L'alcohol al·lílic és miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics.

    L'alcohol al·lílic és un producte intermediari en síntesis orgàniques obtingut a partir del propè, i s'utilitza per a la fabricació de nombroses substàncies orgàniques, entre les quals destaca el glicerol. Els seus èsters serveixen per a obtenir resines i plastificants.
  • ca  etanol, n m
  • ca  alcohol etílic, n m sin. compl.
  • es  alcohol etílico, n m
  • es  etanol, n m
  • en  ethanol, n
  • en  ethyl alcohol, n
  • for  CH3CH2OH

Química orgànica

Definición
Alcohol primari derivat de l'età, que es presenta com un líquid volàtil de sabor picant dolç i té un punt d'inflamació de 12,7 ºC, un punt d'ebullició de 78,3 ºC i un punt de fusió de −117,3 ºC.

Nota

  • L'etanol té una densitat de 0,816 g/cm3 a 15,56 ºC. Forma un azeòtrop amb l'aigua de concentració màxima del 95,57 %. Es considera alcohol absolut quan es tracta d'etanol pur, del qual s'ha extret tota l'aigua dissolta. És soluble en aigua, metanol, èter, cloroform, acetona i altres dissolvents.

    L'obtenció de l'etanol per a fermentar la biomassa és una via actualment en ús i que pot anar en augment, ja que l'etanol obtingut per aquesta via es fa servir sobretot com a combustible. Hi ha altres vies de síntesi, com la hidròlisi enzimàtica de la cel·lulosa i la hidratació catalítica directa de l'etilè, a través del sulfat d'etil com a producte intermediari (vegeu la imatge). Aquesta reacció es produeix en fase gasosa, és molt exotèrmica i té lloc amb un catalitzador d'àcid fosfòric, a 270 ºC i 70 bar, tot i que la conversió és molt baixa i cal fer recircular les primeres matèries no reaccionades.

    L'etanol és l'alcohol més important des del punt de vista industrial per la seva capacitat de dissoldre un ampli ventall de substàncies, tant polars com apolars. Té ús com a dissolvent en productes de neteja, resines, olis i greixos, hidrocarburs, etc. Sovint es fa servir com a medi d'extracció, com a additiu per a millorar l'octanatge de les benzines, com a medi de creixement de llevats, com a antisèptic i com a matèria primera d'obtenció de diversos compostos orgànics, entre els quals l'acetaldehid és el més important. També s'utilitza en l'elaboració de begudes alcohòliques i de productes farmacèutics i cosmètics. De l'etanol s'obtenen matèries finals com ara materials polimèrics, colorants, etc. En diversos països s'usa l'etanol com a gasohol, que és un component de les gasolines d'automoció, barrejat amb gasolina. Es fa servir en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes.

    En l'ús intern, ja sigui begut o per administració parenteral, l'etanol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central i paralitza les funcions d'autocrítica del còrtex cerebral. L'etanol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa es fa servir, juntament amb els amargants, com a antianorèctic. És també molt energètic, ja que la seva metabolització a l'organisme es realitza seguint la via glucolítica.

    Per via intravenosa havia estat emprat com a hipotèrmic, sobretot en el tractament de les pulmonies. Per via parenteral és usat com a calmant en dolors molt forts, ja que provoca una acció analgèsica profunda i prolongada.

    L'etanol és considerat aliment quan la seva ingestió diària, expressada en grams, no supera el pes corporal de l'individu, expressat en quilograms. Per a quantitats superiors es considera que la persona pateix alcoholisme.
  • ca  hexanol, n m
  • ca  alcohol hexílic, n m sin. compl.
  • ca  hexan-1-ol, n m sin. compl.
  • ca  1-hexanol, n m sin. compl.
  • es  alcohol hexílico, n m
  • es  hexan-1-ol, n m
  • es  hexanol, n m
  • es  1-hexanol, n m
  • en  hexan-1-ol, n
  • en  hexanol, n
  • en  1-hexanol, n
  • en  hexyl alcohol, n
  • for  CH3(CH2)4CH2OH

Química orgànica

Definición
Alcohol primari derivat de l'hexà que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 157 ºC i un punt de fusió de −45 ºC.

Nota

  • L'hexan-1-ol té una densitat de 0,815 g/ml. És lleugerament soluble en aigua i soluble en alcohol, èter i altres dissolvents orgànics.

    S'obté a partir d'alquens o d'èsters.

    Es fa servir com a dissolvent; per a introduir l'hexil en hipnòtics, antisèptics i èsters, i en productes de perfumeria.

    És nociu per inhalació, ingestió i contacte.
  • ca  metanol, n m
  • ca  alcohol metílic, n m sin. compl.
  • es  alcohol metílico, n m
  • es  metanol, n m
  • en  methanol, n
  • en  methyl alcohol, n
  • for  CH3OH

Química orgànica

Definición
Alcohol derivat del metà, que es presenta com un líquid incolor de sabor cremant i inflamable, i té un punt d'ebullició de 64,7 °C i un punt de fusió de −94 °C.

Nota

  • El metanol és el més senzill dels alcohols. Té una densitat de 0,792 g/cm3. És soluble en aigua, metanol, cloroform, acetona i altres dissolvents.

    El metanol és inflamable i tòxic, tant per inhalació com per contacte amb la pell.

    S'utilitza com a dissolvent i com a combustible i en la fabricació d'anticongelants per a automòbils.
  • ca  alcohol primari, n m
  • es  alcohol primario, n m
  • en  primary alcohol, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels alcohols en què el grup hidroxil està localitzat en un carboni primari.

Nota

  • La fórmula genèrica d'un alcohol primari és RCH2OH, en què el radical R tant pot ser alifàtic com aromàtic.
  • ca  alcohol secundari, n m
  • es  alcohol secundario, n m
  • en  secondary alcohol, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels alcohols en què el grup hidroxil està localitzat en un carboni secundari.

Nota

  • La fórmula genèrica d'un alcohol secundari és RR'CHOH, en què R i R' poden ser diferents, i tant poden ser alifàtics com aromàtics.
  • ca  alcohol terciari, n m
  • es  alcohol terciario, n m
  • en  tertiary alcohol, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels alcohols en què el grup hidroxil està localitzat en un carboni terciari.

Nota

  • La fórmula genèrica d'un alcohol terciari és RR'R''COH, en què R, R' i R'' poden ser diferents, i tant poden alifàtics com aromàtics.
  • ca  alcoholat, n m
  • ca  alcòxid, n m
  • es  alcoholato, n m
  • es  alcóxido, n m
  • en  alcoholate, n
  • en  alkoxide, n

Química orgànica

Definición
Cadascuna de les sals que s'obté en substituir l'hidrogen del grup hidroxil d'un alcohol per un metall, de fórmula general RO− M+.

Nota

  • Un alcoholat es presenta com un sòlid soluble en els alcohols i, sovint, en altres dissolvents orgànics.

    Els alcoholats més coneguts són els alcoholats alcalins, els alcoholats alcalinoterris, els alcoholats de magnesi i els alcoholats d'alumini.

    Els alcoholats es poden comportar com a bases fortes quan s'uneixen a un protó, segons (C2H5)3CCl + CH3O− K+ → (C2H5)2C=CHCH3 + CH3OH + KCl, o com a nucleòfils quan s'uneixen a qualsevol altra espècie amb càrrega positiva o amb densitat de càrrega positiva, segons CH3CH2Cl + CH3O− K+ → CH3CH2OCH3 + KCl. En ambdós casos, l'alcoxi aporta el parell d'electrons necessari per a la formació del corresponent enllaç covalent.

    Habitualment, l'alcoholat de sodi i l'alcoholat de potassi es fan servir com a bases en síntesis orgàniques, quan es necessiten bases més fortes que l'ió hidròxid, però no tan fortes com l'ió amida (NH2−). Això succeeix perquè l'alcoxi és la base conjugada d'un alcohol i, com que l'alcohol és un àcid més feble que l'aigua, l'alcoxi és una base més forta que l'ió hidròxid. De fet, RO− Na+ + H2O → ROH + OH- + Na+.