Química analítica

ca arsènic, n m
ca arseni, n m sin. compl.
es arsénico, n m
en arsenic, n
sbl As

Química inorgànica

Definición

Element del grup 15, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 33 i massa atòmica 74,9216.

Nota

Es coneixen fins a trenta isòtops de l'arsènic, un d'ells estable (⁷⁵As).

És poc abundant en l'escorça terrestre, però s'hi troba dispers en molts minerals. Es presenta com un sòlid que té diverses formes al·lotròpiques, cadascuna amb propietats diferents, entre les quals destaquen l'arsènic gris, l'arsènic groc i l'arsènic negre, que difereixen en les estructures cristal·lines. L'arsènic gris és l'única forma estable.

S'obté industrialment a partir dels seus minerals de ferro.

L'arsènic és moderadament reactiu i té característiques pròpies dels semimetalls.

Presenta principalment els estats d'oxidació -3, +3 i +5.

Es fa servir sobretot en aliatges, en electrònica i com a component d'herbicides. L'ús de l'arsènic en medicina i veterinària s'està abandonant a causa de l'elevada toxicitat d'alguns dels compostos d'aquest element.

ca espectrometria d'absorció, n f
ca AS, n f sigla
es espectrometría de absorción, n f
es AS, n f sigla
en absorption spectrometry, n
en AS, n sigla

Química analítica

Definición

Espectrometria basada en l'absorció selectiva de radiació electromagnètica de l'anàlit.

Nota

Tots els processos d'absorció d'energia radiant comporten l'excitació quantitzada d'una espècie per l'absorció d'un fotó. La transició energètica resultant de l'absorció de fotons pot correspondre a diferències entre els nivells d'energia de spin nuclear (espectrometria de ressonància, a la regió de les radiofreqüències), de translació, de rotació o de vibració de molècules (espectrometria de microones o espectrometria d'infraroig), dels electrons més externs dels àtoms o de les molècules (espectrometria d'utraviolat i visible), dels electrons de les capes més internes dels àtoms (espectrometria d'absorció de raigs X) o d'energia nuclear (espectrometria de raigs gamma).

La sigla AS correspon a la denominació anglesa absorption spectrometry ('espectrometria d'absorció').

ca ascens capil·lar, n m
ca ascensió capil·lar, n f sin. compl.
es ascenso capilar, n m
en capillary rise, n

Química física

Definición

Augment del nivell d'un líquid en un capil·lar per damunt del nivell exterior, com a conseqüència del fet que, en formar-se el menisc, les pressions a les dues bandes de la interfície no són iguals.

Nota

L'ascens capil·lar es produeix quan el líquid mulla les parets del capil·lar, és a dir, quan forma un angle de contacte inferior a 90º.

Vegeu també descens capil·lar i equació de Young-Laplace.

ca ascens ebullioscòpic, n m
ca augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
ca augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
es ascenso ebulloscópico, n m
es aumento del punto de ebullición, n m
es aumento ebulloscópico, n m
es elevación del punto de ebullición, n m
en boiling-point elevation, n
en ebullioscopic elevation, n
en ebullioscopic increase, n

Química física

Definición

Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

L'ascens ebullioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per $-\ln(y^{(l)}_1x^{(l)}_1) = a_e \Delta T_e$, en què $x^{(l)}_1$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_e = T_e -\Delta T^*_e$ és l'ascens ebullioscòpic, $a_e = \frac{\Delta_{ T_e} H_1^\circ}{R\,(T^*_e)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta T_e H_1^\circ$ és la calor latent d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

En condicions de solució diluïda ideal, l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

Per a solucions binàries, l'ascens ebullioscòpic és proporcional a la molalitat del solut, i ve donat per ∆T_e = k_e m, en què k_e = M₁/a_e és la constant ebullioscòpica.

ca ascens capil·lar, n m
ca ascensió capil·lar, n f sin. compl.
es ascenso capilar, n m
en capillary rise, n

Química física

Definición

Augment del nivell d'un líquid en un capil·lar per damunt del nivell exterior, com a conseqüència del fet que, en formar-se el menisc, les pressions a les dues bandes de la interfície no són iguals.

Nota

L'ascens capil·lar es produeix quan el líquid mulla les parets del capil·lar, és a dir, quan forma un angle de contacte inferior a 90º.

Vegeu també descens capil·lar i equació de Young-Laplace.

ca asfaltè, n m
es asfalteno, n m
en asphaltene, n

Química orgànica

Definición

Mescla d'hidrocarburs polinuclears amb un cert caràcter aromàtic, que té un pes molecular alt, de 10³ a 10⁵, i una relació C:H de 8:9.

Nota

L'asfaltè correspon a la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni. Quan s'escalfa no s'ablaneix, sinó que es descompon. El contingut en asfaltens té importància en el grau de viscositat d'un asfalt.

ca asimetria, n f
es asimetría, n f
en asymmetry, n

Química orgànica

Definición

Falta de simetria en l'estructura d'una molècula.

Nota

Una molècula asimètrica té com a mínim un carboni unit a quatre grups diferents. Les estructures asimètriques no es poden sobreposar a les seves imatges especulars.

Vegeu també centre quiral.

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca àcid acetilsalicílic, n m
ca àcid 2-acetoxibenzoic, n m sin. compl.
ca aspirina, n f sin. compl.
es ácido 2-acetiloxibenzoico, n m
es ácido acetilsalicílico, n m
es aspirina, n f
en 2-acetoxybenzoic acid, n
en acetylsalicylic acid, n
en aspirin, n
for CH₃CO−O−C₆H₄COOH

Química orgànica

Definición

Àcid carboxílic obtingut per acetilació d'àcid salicílic amb anhídrid acètic, que es presenta en forma de cristalls amb un punt de fusió de 135 ºC i és fàcilment hidrolitzable.

Nota

L'àcid acetilsalicílic és poc soluble en aigua (2,5 g/l, a 15 ºC) i soluble en els dissolvents orgànics.

En l'organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antireumàtica, si bé a dosis altes o consumit en excés, té efectes no desitjats, com hemorràgies gastrointestinals, vòmits, diarrea, vertigen i al·lucinacions. La dosi mitjana és de 0,3 a 1 g, però una dosi de 10 a 30 g pot ser mortal.

La denominació aspirina i l'equivalent anglès aspirin provenen de la marca comercial Aspirin.

ca àstat, n m
es astato, n m
es ástato, n m
en astatine, n
sbl At

Química inorgànica

Definición

Element del grup 17, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 85 i massa atòmica 210.

Nota

Es coneixen fins a trenta-un isòtops de l'àstat, tots ells inestables.

L'àstat és el més rar dels elements que es troben naturalment a la Terra. A causa d'aquesta escassetat, es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

ca atac químic, n m
es ataque químico, n m
en chemical etching, n

Química analítica

Definición

Procés de deteriorament d'un material per acció d'agents químics.

Nota

Hi ha diferents tipus d'atac químic segons l'agent químic que s'utilitzi; per exemple, l'atac àcid utilitza un àcid i l'atac alcalí utiliza una base.

Vegeu també digestió.

Química analítica

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota